La cua és afilada i el coll poc marcat. La majoria són de color verd oliva, amb taques negres, al cap destaquen taques negres,amb el maxil·lar pot arribar a immobilitzar les preses.

La hivernació és relativament llarga.

S’acostuma a alimentar d’insectes i de petits vertebrats, com ratolins, rates o cries de conill, sargantanes, ocells, etc... la qual cosa les fa més útils a l'home.

Viu en zones arbustives, llindars de boscos, conreus, etc. Ocasionalment també es pot trobar dins àrees urbanes, especialment en els barris perifèrics.

S’aparellen a la primavera i la femella, en iniciar-se l'estiu, pon de 4 a 18 ous. Al cap d'uns cinquanta dies d'incubació neixen les cries, que fan entre 20-28 cm de longitud.

Xiula i bufa quan es veu acorralada per l'home, però no mossega quasi mai, i si ho fa, no és molt perillosa degut a que té les dents verinoses molt endarrerides.

Muden la pell.

Jan Pena - Gerard Sisteré