El Sol

És l'estrella més propera a la Terra i l'element més gran del Sistema Solar. Les estrelles són els únics cossos de l'Univers que emeten llum.

El Sol és també la nostra principal font d'energia, que es manifesta, sobre tot, en forma de llum i calor.

Conté més del 99% de tota la matèria del Sistema Solar. Exerceix una forta atracció gravitatòria sobre els planetes i els fa girar al seu entorn.

Es va formar fa 4.500 milions d'anys i té combustible per a 5.000 milions més. Després, començarà a fer-se més i més gran, fins convertir-se en una gegant roja. Finalment, s'enfonsarà pel seu propi pes i es convertirà en una enana blanca, que pot trigar un trilió d'anys a refredar-se.

La capa exterior és la que veiem. S'anomena fotosfera i té una temperatura d'uns 6.000 ºC, amb zones més fredes (4.000 ºC) que anomenem taques solars.

L'energia solar es crea a l'interior del Sol, on la temperatura arriba als 15 milions de graus, amb una pressió altíssima, que provoca reaccions nuclears. S'alliberen protons (nuclis d'hidrogen), que es fonen en grups de quatre per formar una partícula alfa (nucli d'heli).

Com que la partícula alfa pesa menys que els quatre protons junts, la diferència s'expulsa en forma d'energia cap a la superfície. Un gram de matèria allibera tanta energia com la combustió de 2,5 milions de litres de benzina.

El Sol també absorbeix matèria. És tan gran i té tanta força que sovint atreu els asteroides i els cometes que passen a prop. Naturalment, quan cauen al Sol, es desintegren.

* El període de rotació de la superfície del Sol va des dels 25 dies a l'equador fins als 36 dies prop dels pols.
Més endins sembla que tot gira cada 27 dies.

El Sol (i tot el Sistema Solar) gira al voltant del centre de la Via Làctia, la nostra galàxia. Dóna una volta cada 200 milions d'anys. Ara es mou cap a la constel.lació d'Hèrcules a una velocitat de 19 Km./s.

Actualment el Sol s'estudia desde satèl.lis, com ara l'Observatori Heliosfèric i Solar (SOHO), dotats d'instruments que permeten apreciar aspectes que, fins ara, no s'havien pogut estudiar.

A més de l'observació amb telescopis convencionals, s'utilitzen: el coronògraf, que analitza la corona solar, el telescopi ultraviolat extrem, capaç de detectar el camp magnètic, i els radiotelescopis, que detecten diversos tipus de radiació que resulten imperceptibles per a l'ull humà.

Detalls d'una taca solar.

Estructura del camp magnètic.

Emissió de raigs X del Sol.