Anàlisi connotatiu
Significat connotatiu Parlem del significat connotatiu d'una imatge quan ens centrem en els aspectes que poden evocar records, significats, sentiments i valors. Tots aquests aspectes no són interpretats de la mateixa manera per diferents individus, donat que depenen d'aspectes com la condició social, l'edat, el context personal, ... , per això parlem d'un anàlisis subjectiu. Impacte: Agrada o no i perquè. Quins aspectes poden resultar més impactants. La idea: L'acudit, l'essència de l'anunci, el centre sobre el que giren els altres elements. El tractament formal Funcions de la imatge (valors comunicatius):conativa, fàtica, referencial, emotiva, poètica. Significat derivat dels elements morfosintàctics: plans, angulació, color, llum. Estratègia comunicativa: Pretén convèncer, seduir, que l'espectador s'identifiqui, que projecti ... Recursos i estereotips que gestiona: eslogan, textos, estereotips i models d'admiració, paisatges i elements valorats positivament, tonscolors, angle de visió. Valors que transmet: èxit, bellesa, ...
Grau d'impacte Es refereix a la major o menor intensitat emocional amb la que un missatge gràfic pot ser rebut per l'espectador. El grau d'impacte que evidentment també és visual, pot deure's al contingut denotat o connotat emès per la imatge, però també al grau de qualitat i originalitat de la representació.
La idea Quin és el missatge principal del missatge, quina idea intenta transmetre. Aquesta idea s'hauria de poder encabir en una frase i hauria d'incloure la idea principal. El tractament de la idea
Funcions de la imatge
Funció referencial o identificativa Funció apel·lativa o exhortativa Funció emotiva o predisposició personal Funció conativa o simbòlica funció poètica Funció fàtica Funció metalingüística o referencial Funció descriptiva Angulació En l'anàlisi denotatiu de la imatge, es dedica un tema a parlar de l'angulació des de la seva vessant més descriptiva i tècnica. A continuació s'explica com es pot interpretar cadascuna d'aquestes angulacions. Abans però cal fer una diferenciació general: Pla objectiu: la interpretació és objectiva, la imatge informa sobre la realitat, recull la imatge o escena captada a través dels ulls d'un espectador invisible.
Pla subjectiu: És la presa que mostra directament el punt de vista d'un personatge, és a dir, que es veu l'acció i els aconteixements com si l'espectador fos el personatge mateix dins de la pel·lícula.
A continuació, es defineixen els diferents atributs connotatius que poden aportar els diferents angles de gravació d'una imatge:
Pla normal: També anomenat neutre o frontal: l'eix òptic de la càmera està paral·lel al terra, aproximadament a la mateixa alçada de la visió del subjecte. Té una funció descriptiva, és l'angulació més habitual.
Pla picat: La càmera apunta cap avall, es situa per sobre de l'objecte o subjecte mostrat, de manera que aquest es veu des de dalt. Aquesta angulació dóna la sensació de superioritat de l'espectador respecte a la imatge (cenital en el seu punt màxim).
Pla contrapicat: Oposat al picat: La càmera apunta cap a dalt. s'escull aquesta angulació per donar la sensació d'inferioritat de l'espectador respecte a la imatge (nadir en el seu punt màxim).
Pla aberrant: També anomenat holandès. La línia de l'horitzó es desnivella per inclinació lateral de la càmera. Serveix per expressar acció, moviment, inestabilitat o inquietud.
Els símbols Hi ha imatges, o elements en les imatges que a banda del seu significat explícit aporten un significat que s'ha establert com una convenció social, cultural, religiós, polític o ideològic. Alguns exemples d'això poden ser el colom de la pau, l'esvàstica, l'estrella de David. N'hi ha de diferents tipus segons Erich From: Universals: No van lligats a cap cultura ni societat, sinó que fan referència directe a la naturalesa humana.
Els valors estètics No es poden entendre mai de manera absoluta. Aquests valors són subjectius, encara que sovint hi ha acords que depenen d'un moment concret històric. Tot i així, allò que agrada o molesta no és exactament igual per a tothom i depen de l'experiència vital i context de cada individu.
Elegància: Es refereix a la manera com es tracten els continguts d'una imatge. Quan és respectuosa i sensible parlem d'un tractament elegant. Quan no es té en compte aquests paràmetres parlem de vulgaritat, valor que domina especialment en determinats programes televisius. Joventut: Es relaciona amb vitalitat i salut, però no sempre és el valor més adequat per transmetre en publicitat, per exemple quan volem parlar d'experiència. Originalitat: Crida l'atenció per la seva diferència.
Valors expressius Les imatges o els elements continguts en elles, poden expressar, a banda de valors estètics, altres valors com: Bondat Solidaritat Serietat Bona Educació Luxe Modernitat Superficialitat ...
Cal pensar en aquests valors, per diferenciar-los dels del següent apartat com adjectius: Un element d'una imatge pot ser bon, solidari, seriós, ben educat, luxós, modern, superficial, ... Valors de significat En aquest cas, el què es descriu no és una qualitat d'un element de la imatge sinó un concepte concret, que pot ser el centre d'interès, per exemple: Democràcia Amistat Justícia Èxit Igualtat Cultura Unitat Consumisme ...
Cal pensar en aquests valors com a conceptes genèrics. Els buits Les imatges posseeixen buits que poden formar part de l'estratègia comunicativa de l'autor. Aquests buits són de diferents tipus, saber-los detectar permet donar més sentit i eficacia al procés d'interpretació de la imatge. Sovint, són aquest buits els que tenen la major càrrega poètica del discurs visual. A continuació es desglossen les intencions o els sentits dels buits que genera la següent imatge d'un anunci de Chanel:
Hermenèutic El buit hermenèutic proposa que cal interpretar allò que no se'ns mostra. La interpretació del conte de la Caputxeta per part de l'espectador en tota la complexitat que suposa l'al·legoria de Chanel, i el fet que el relat aparegui incomplet (a l'espot només hi ha una imatge i un logotip, i àudio sense text, i encara hi ha menys elements a la imatge de la revista), obliguen a omplir el buit audiovisual i textual amb continguts i formes que el completin: L'espectador haurà de definir qui és el llop, quina relació té amb la Caputxeta, si existeix l'àvia o no, què deu pensar el llop del perfum que olora, que fa una noia tan innocent amb un vestit tan provocatiu... Sentit propi L'espectador haurà de lligar el significat inicial de la imatge amb la seva pròpia realitat. Això ho farà de dues maneres: Omplir aquest buit que hi ha entre el món de ficció (imatge) i la seva realitat amb idees que connectin els dos móns. Interpretar les imatges de manera absolutament al·legòrica (fer una segona lectura de tot plegat) cercant símbols de feminitat, seducció, bellesa, perversitat, innocència...
Sentit interprocessual Els receptors hauran de crear una coherència entre els diferents processos de percepció i de pensament que s'aglutinen a la pàgina de Chanel. Per exemple, els sentits ompliran el buit sensorial al qual fa referència l'anunci: l'olor. També coneixeran la suavitat d'una pell que mai no han tocat, es veuran en un espai de dues dimensions reals en què mai no podran entrar... Sentit comunicatiu La campanya serà vista per persones pertanyents a diferents classes socials, grups culturals, països o regions... i en última instància, de "parles" molt diferenciades. Així doncs, és obligat un apropament a la imatge des del lloc de trobada comunicacional, omplir amb rectificacions i asseveracions els codis interpretatius. Per la classe més privilegiada es parlarà de vulgarització, mentre que per les classes més populars serà sofisticació. Sentit lingüístic Aquí l'espectador es trobarà en el «camp de l'absència». El procés normal de pensament omplirà amb paraules el buit que aquestes deixen a la campanya publicitària. Quina dona més atractiva, la que fa servir Chanel. Com podria combinar la meva innocència juvenil amb aquest toc atrevit i seductor que m'agrada? Sentit fragmental Malgrat que la imatge és una paralització temps-espai, nosaltres tendim a completar-la. |