Estem envoltats de imatges allà on anem. La publicitat gràfica, la televisió, Internet, son els àmbits on trobem més quantitats d'imatges. En una societat tecnològica en la qual es molt fàcil manipular la realitat, resulta imprescindible que el consumidor d'imatges tingui una mínima cultura com ser crític debanat d'un producte sigui informatiu o publicitari.

Comunicació audiovisual i informació:

El mitjans de comunicació crea un debat sobre la objetivitat del seus misatjes.

L'hiperrealismo és un símptoma de la cultura postmoderna. No es pot dir de la hiperrealidad que "existeixi" o "no existeixi". Simplement és una forma de descriure la informació a la qual la consciència es veu exposada.

Es pot pensar en la majoria dels aspectes de la hiperrealidad com "realitat a través d'intermediaris". En particular, Baudrillard suggereix que el món en el qual vivim ha estat reemplaçat per un món copiat, on busquem gens més que estímuls simulats.

Baudrillard pren de Borges (qui al seu torn va prendre de Lewis Carroll) l'exemple d'una societat de que els seus cartógrafos creen un mapa tan detallat, que es mimetiza amb les mateixes coses que representa. Quan l'imperi decae, el mapa es perd en el paisatge, i ja no existeix la representació, ni el que queda del real – només l'hiperreal (vegi's L'hacedor, de Borges).

La concepció d'hiperrealidad de Baudrillard va ser marcadamente influenciada per la fenomenología, la semiótica i Marshall McLuhan.

El naixement d'una hiperrealidad

Els béns de consum tenen un valor de signe, és a dir que indiquen alguna cosa sobre el seu posseïdor en el context d'un sistema social (vegi's Baudrillard). Per exemple: un ric té un Mercedes Benz per a indicar el seu estatus de ric.

Fonamentalment, el valor de signe no té un significat o un valor intrínsecos, més enllà dels acords fets entorn dels béns. A mesura que els valors de signe es multipliquen, la interacció social es basa cada vegada més en objectes sense un significat inherent. Per tant, la realitat es torna cada vegada menys important a mesura que el valor de signe pren precedencia.

Si es dipositen grans de sorra en una taula, en cert moment els grans poden ser vists com un sol munt de sorra. Similarmente, en un moment donat quan el valor de signe es torna més i més complex, la realitat es desplaça cap a la hiperrealidad.

El significat de la hiperrealidad

La hiperrealidad és significativa com un paradigma que explica la condició cultural nord-americana. El consumisme, per la seva dependència del valor de signe, és el factor contribuent per a la creació de la hiperrealidad. Aquesta enganya a la consciència cap al despreniment de qualsevol compromís emocional veritable, optant en canvi per la simulació artificial, i interminables reproduccions d'aparença fonamentalment buida. Essencialment, la satisfacció i la felicitat es troben a través de la simulació i imitació del real, més que a través de la realitat mateixa.

La interacció en un lloc hiperreal com un casino de les Vegas brinda la sensació d'estar travessant un món de fantasia, on tots contribueixen a la il·lusió. La decoració no és autèntica, tot és una còpia, i l'experiència en el seu conjunt se sent com un somni. El que no és un somni, per supòsit, és que el casino es queda amb els diners, i un és més propenso a lliurar aquests diners si un no s'adona del que veritablement està passant. En altres paraules, encara que intelectualmente un entengui el funcionament d'un casino, la pròpia consciència creu que apostar diners en el casino és part del món "irreal". L'interès dels decoradores és enfatizar l'aparença de façana del conjunt, per a aparentar que tota l'experiència és irreal.

Nota: Molts filòsofs postmodernos, incloent a Baudrillard, no parlen d'hiperrealidad en termes d'una dicotomía subjecte/objecte.

L'expansió de la hiperrealidad

Amb el desenvolupament d'Internet i les noves tecnologies es poden crear, gairebé literalment, nous mons dels quals, en cert sentit, es pot dir que no necessiten de la matèria primera del món real per a existir i interactuar.

Definicions d'hiperrealidad

"La simulació d'alguna cosa que en realitat mai va existir." (Jean Baudrillard)

"La falsedat autèntica." (Umberto Ressò)

Exemples d'hiperrealidad

Les begudes esportives d'un sabor que no existeix ("Xtreme, Fierce, X-factor").

Un arbre de nadal amb millor aparença que qualsevol arbre real.

La foto d'una model que es retoca amb ajuda d'una computadora abans de publicar-la en una revista (i la consegüent proliferació de subjectes empírics que, influenciados pels mitjans de comunicació de masses, pretenen semblar-se a la hiperrealidad de la bellesa retocada).

Un jardí molt bé cuidat (la hiperrealidad en la naturalesa).

El cinema.

Disney World i Les Vegas.

La pornografia ("més sexy que el sexe mateix").

Les relacions amoroses creades i mantingudes exclusivament a través d'Internet ("cibernoviazgo").

Un videojoc, real o no, en el qual el jugador oblida temporalment la diferència entre el joc i la realitat.