Els gèneres cinematogràfics
DOCUMENTAL
- L 'esdeveniment que marca tradicionalment el naixement del cinema
és la presentació en públic del cinematògraf
dels germans Lumiere, a París l' any 1885.
- Es projecten deu pel·lícules d'uns 15 o 20 segons on
es mostren accions de la vida quotidiana, d'entre les quals destaquen
l'arribada d'un tren a l'estació i la sortida dels obrers d'una
fàbrica.
- Són els primers registres documentals. Enregistren imatges
en moviment on no hi ha cap tipus de construcció fílmica
(muntatge), però sí una selecció de la realitat
(enquadrament).
- El propòsit del documental, a partir d'aquest moment, és
fer un "ús creatiu" de la realitat, ja que l'objectivitat
d'aquest gènere cinematogràfic no existeix. El cinema
documental escull dins d'una realitat per donar estructura a una intenció
determinada.
- Robert Flaherty està considerat el pare del documental. Durant
tres anys (1915-18) va fer el seguiment de la vida d'una família
esquimal a l'Antàrtida, i va captar l'estil de vida d'aquests
mitjançant les tècniques del muntatge narratiu.
- L 'any 1927 s'iniciaren les simfonies urbanes, documentals que es
proposaven mostrar el ritme de la vida a la ciutat des de que surt el
sol fins que arriba la nit. No hi apareixen textos intercalats ni veu
en off que expliqui el que està succeint, per això se'ls
anomena documentals abstractes. Les obres més significatives
són les de Ruttman i Dziga Vertov.
- Els reportatges
destaquen pel caràcter descriptiu o informatiu, i per la rapidesa
de l'elaboració del material enregistrat. No requereix especialistes
ni documentalistes que aportin informació rigorosa, com és
el cas del documental.
- Els noticiaris cinematogràfics expliquen esdeveniments que
han ocorregut en l'actualitat. El seu equivalent literari seria la premsa.
Inicialment s'exhibien al cinema.
(No-Do: Noticiarios-Documentales), però a partir dels anys 50
s'introdueixen a la televisió, afavorint-ne així la instantaneïtat
i la novetat de les notícies (telenotícies).
WESTERN
- Característiques formals (signes d'identitat del gènere:
personatges, vestuari, escenaris, objectes, il·luminació,
so...): els cavalls, els cowboys, el sheriff, els indis, els buscadors
d' or, la cavalleria, les pistoles, les fletxes, els salons, els deserts,
les partides de cartes, les ampolles de whisky...
- Característiques temàtiques: el naixement de la nació
nord-americana i la conquesta de l'oest, la irracionalitat, l'explotació
i la repressió envers els indis, els inicis del traçat
de les vies ferroviàries, els temps de la colonització,
el camí polític d' Abraham Lincoln, la vida quotidiana
de la cavalleria, la guerra de Secessió (nord vs sud)...
- Evolució del gènere:
- La pel·lícula que inicia el gènere és Asalto y robo de un tren on es narra esquemàticament un
robatori que havia ocorregut feia poc.
- Amb La Diligencia (1939) de John Ford s'inicia el període
daurat del gènere, ja que aquesta marca moltes del les convencions
del western: unitat estructural en la narració i impacte visual
en les persecucions, i el contrast deIs interiors amb la magnitud de
Monument Valley (desert de Utah). La pel·lícula també
s'encarrega de presentar un actor fins aleshores desconegut, John Wayne.
Altres directors
com Ron Hill o Clint Eastwood son també molt representatius d'aquest
gènere.
- Els directors pioners de Hollywood són els primers que s'especialitzen
en aquest gènere cinematogràfic i hi desenvolupen la filmografia
més important.
- La crisi d'identitat de l'Amèrica de la posguerra es va reflectir
als anys 50 amb westerns que rebutjaven la visió idealista de
John Ford. Així la violencia i els valors que van servir per
conformar l'oest tindran una visió més pessimista, donant
lloc al western proindi i al western crepuscular (la progressiva desaparició
d'uns valors i uns símbols que rnitificaren el cinema de l'oest).
Més endavant va fer acte de presència l' anomenat superwestern;
on detaquen l'espectacularitat de les escenes i la complexitat deIs
personatges protagonistes.
- A mesura que "la fàbrica de somnis" (Hollywood) perd
poder econòmic, el western deixa de ser el gènere nord-americà
per excel·lència, així les pel·lícules
de l'Oest tenen esporàdics ressorgiments (mitjans 80, inicis
deIs 90) que no acaben d'arrelar.
- Actors representatius: Gary Cooper, John Wayne, James Stewart, Henry
Fonda, Clint Eastwood.
- Directors representatius: John Ford, Anthony Mann, King Vidor, Raoul
Walsh, Sam Pekinpah.
al desenvolupament de qualsevol argument, per anecdòtic o intranscendent que sigui (cosa que pot ser precisament el que li proporcioni el seu valor com a recurs divulgatiu o didàctic per a la comprensió d'aquesta època); o bé centrar-se en la narració d'un esdeveniment de gran importància històrica.
COMÈDIA
El cinema còmic es caracteritza per la inclusió de gags, acudits o bromes, tant visuals com verbals i té el seu origen en el començament d'aquest art. Entre els últims anys del segle XIX els primers del segle XX tenia una base còmica en el burlesque i l'humor slapstick. El regador regat (1896), pel·lícula francesa dels germans Lumière, es considera la primera comèdia de la història del cinema. Des d'un començament, es van crear pel·lícules en què es mostraven imatges que alegraven o feien riure a l'espectador, encara que fossin sense acompanyament del so.
En aquestes comèdies, gairebé íntegrament nord-americans s'utilitzaven les persecucions, els cops, les caigudes, les sorpreses dels personatges, per aconseguir la hilaritat del públic. Era un cinema ple de cops de pastissos, xocs d'automòbils i centenars de situacions més o menys insòlites. Menció mereixen les innombrables cintes amb boges i rapidíssimes persecucions policials. S'observa així que es creen els prototips del que després seria tot el cinema de comèdia. Entre els noms importants del cinema còmic mut, destaquen Charles Chaplin, Mack Sennett, Roscoe Fatty Arbuckle, Buster Keaton, Max Linder, Harry Langdon o Harold Lloyd.
CINEMA NEGRE (policíac)
- Característiques
formals: lladres, .criminals, policies, inspectors, detectius, psicòpates,
els carrers de les ciutats (majoritàriament les nord-americanes
de la costa est), els interiors amb una il·luminació expressionista
de forts contrasts entre llums i ombres, les presons, les comissaries,
els jutjats, l' arma del crim, els bitllets de dòlars.
- Característiques temàtiques: històries tretes
del periodisme i de les novel·les policíaques on els temes
són els crims o certs delictes, el mercat il·legal d'alcohol,
la influència corrupta del poder, el crim organitzat, els robatoris
a bancs. Són pel·lícules "que ofereixen un
retrat metafòric deIs mals que pateix la societat nord-americana
de l'època, on les fronteres entre el bé i el mal queden
completament difuminades. -Evolució del gènere:
-Pel·lícules violentes que fan un retrat idealista de personatges com Al Capone. L'extremada violència d'obres com Scarface quedarà reduïda el 1934 amb la imposició d'un codi de producció que prohibia la visió idealitzada del gàngster, així com l'alt grau de violència que aquestes primeres pel·lícules mostraven.
-El cinema negre clàssic (1941-60) correspon a la gran època del sistema d'estudis de Hollywood. Les pel.lícules més representatives del gènere es realitzen durant aquests anys.
-El thriller (paraula derivada de thrill: emoció, sensació, esgarrifança) és el terme utilitzat per la crítica nord-americana per etiquetar les obres realitzades posteriorment (anys 80 i 90). Aquestes pel·lícules mantenen certes temàtiques i característiques del cinema negre americà, però refusen el classicisme (claredat en la narració) i aporten elements de la postmodernitat (cites que ens remeten al cinema clàssic, influència de la publicitat i el vídeoclip, predomini deIs efectes especials...).
-Actors representatius: Humphrey Bogart, James Cagney, Edward G. Robinson, Lauren Bacall.
-Directors representatius: Howard Hawks, Fritz Lang, John Houston, Otto Preminger.
TERROR-FANTÀSTIC
- El caràcter
fantasiós i misteriós d'algunes obres de George Mélies,
fan que aquest director sigui la influència principal de les
primeres pel·lícules de terror, com les de l'expressionisme
alemany.
- Les primeres mostres del gènere de terror les trobem als països
nòrdics i a Alemanya ja que tenen una llarga tradició
de literatura romàntica i gòtica.
- La primera fantasia de terror va ser realitzada a Alemanya sota la
influència de l'expressionisme, El gabinete del Dr. Caligari (Robert Wiene, 1919) destaca pels escenaris deformats i opressius que
alteren les relacions espacials que distorsionen la perspectiva. Les
imatges del film queden reforçades per una l il·Iuminació
molt contrastada i pel maquillatge deIs rostres deIs actors (cara blanca
i els voltants deIs ulls negres). Argumentalment, la pel·lícula
es centra en la figura d'un doctor que obliga un deIs pacients a cometre
un assassinat.
- El vampir Nosferatu (Mumau, 1922) inicia les pel·lícules
de terror protagonitzades per monstres i éssers terribles com
Frankenstein, Dràcula, King Kong i L'home llop.
- Ja a Hollywood, i sobretot a l'estudi especialitzat en el gènere
(La Universal), es realitzen les primeres pel·lícules
de terror americanes, que prenen influències del cinema expressionista
alemany. La primera d'aquestes obres fou Dracula (Tod Browning,
1931), interpretada per Bela Lugosi.
- Però el director més important del cinema de terror
és James Whale, que crea tota una sèrie d'obres amb títols
tan explícits com El doctor Frankenstein (1931), La
novia de Frankenstein (1935) o El hombre invisible (1935),
les dues primeres d'elles interpretades per l'altre actor clau del gènere,
Boris Karloff.
- El gènere decau progressivament, per reprendre's a les pantalles
cinematogràfiques amb cert èxit comercial cap a les dècades
deIs vuitanta i noranta. EIs éssers i i monstres repugnants són
ara substituïits per assasssins en sèrie o psicokillers i per la presència reiterativa d'imatges de "sang i fetge"
(La matanza de Texas, Halloween i la llarga sèrie
de pel·lícules de John Carpenter, Freddy Kruger o les adaptacions de les novel·les de Stephen King, El resplandor,
així ho demostren).
a) Característiques formals: espectacularitat de les imatges gràcies als efectes especials, als maquillatges repugnants, escenaris enigmàtics i solitaris, efectes sonors sorpresius, sempre amb la intenció de fer por a l'espectador.
b) Caracteríistiques temàtiques: éssers terribles que suposen una amenaça, un perill per als ciutadans. La majoria de les pel·lícules del gènere prenen els seus arguments de novel·les clàssiques de la literatura (Dracula de Bram Stoker, Frankenstein de Mary Shelley) o novel·les contemporànies (les de Stephen King, Dean R. Koontz... ).
CIÈNCIA-FICCIÓ
Les primeres obres
de ciència-ficció són les realitzades pel francès
George Mélies (Viaje a la Luna, 1902), l'encarregat
d'aportar imaginació, inventiva i fantasia a un mitjà
creatiu (el cinema) acabat de néixer.
- De manera que el gènere neix, pràcticament, en el moment que ho fa el cinema.
- Mélies
va ser productor, director, guionista, decorador, càmera i actor,
i fou el primer en utilitzar el fos, la sobreimpressió, els efectes
d'iluminació artificial, així com trucatges i enginys
que es poden considerar el primers efectes especials.
- Reconegut per primer cop com a gènere cinematogràfic
americà durant la dècada deIs cinquanta, el cinema de
ciència-ficció es va ocupar metafòricament de temes
contemporanis.
- Les pel·lícules de Hollywood es centraren en la possibilitat
de viatges espacials, i posteriorment reflectiren la por a una possible
destrucció nuclear i a la invasió soviètica durant
la Guerra Freda (Últimatum a la Terra, La invasión
de los ladrones de cuernos) .
- L'evolució de la ciència i la tecnologia són
la base temàtica de moltes d'aquestes pel·lícules,
ja que és a partir d'aquestes que es creen històries,
ubicades en futurs imaginaris com 2001 Una odisea del espacio (obra futurista que planteja una reflexió entorn de la humanitat
i la tecnologia, representat mitjançant l'enfrontament entre
els tripulants d'una nau i la computadora Hal encarregada de dirigir-la).
-L'època més prolífica és la que fa referència
a nombre de títols és la de les últimes dècades
del segle XX (80, 90). Steven Spielberg i George Lucas són els
directors més representatius (La guerra de la galaxias, E.T.,
Jurassic Park) amb obres molt espectaculars destinades a ser grans
èxits a les taquilles, que sovint tenen segones i tercers parts
(Alien, Regreso al futuro) amb les quals perllongar-ne
l'èxit comercial.
Característiques formals: el caràcter espectacular reforçat per les maquetes i enginys que recreen galàxies, satèl·lits, ciutats futuristes, viatges interplanetaris, naus; és a dir l'ús d' efectes especials, que al llarg deIs anys anirant augmentant en espectacularitat i redundància.
Característiques temàtiques: sovint les temàtiques provenen de fonts literàries, ja siguin obres de Juli Veme (Viatge a la Lluna) o d' Arthur Clarke (tres contes utilitzats per a 2001. Una odissea de l'espai ), Philip Dick (Sueñan los androides con ovejas mecánicas?) per a Blade Runner.
Directors representatius: George Mélies, Stanley Kubrick, George Lucas, Steven Spielberg, Ridley Scott.
PEL·LÍCULES RELACIONADES AMB ELS GÉNERES CINEMATOGRÁFICS
Cinema fantàstic
King Kong/ King Kong (Arthur C. Schoedsack y Merian C. Cooper, 1933)
Raiders of the lost ark/ A la recerca de l’ arca perduda (Steven Spielberg, 1981)
Terror
Alien (Ridley Scott, 1979)
Frankenstein (James Whale, 1931)
Ciència-ficció
2001 a Space Odyssey/ 2001: una odissea de l’espai (Stanley Kubrick, 1968)
Llistat de pel·lícules. Cultura Audiovisual PAU 2012 Pàgina 3 de 3
Star Wars / La guerra de les galaxies (George Lucas, 1977)
Blade Runner (Ridley Scott, 1982) https://www.youtube.com/watch?v=GozJt1iIblM
Cinema negre/ thriller
The Big Sleep/ El son etern (Howard Hawks, 1946)
North by Northwest/ Perseguit per la mort (Alfred Hitchcock, 1959)
The Third Man/ El tercer home (Carol Reed, 1949)
Cinema bèlic
Apocalypse Now (Francis Ford Coppola, 1979)
Comèdia
Duck Soup/ Sopa d’ànec (Leo Mc Carey, 1933)
Modern Times/ Temps Moderns (Charles Chaplin, 1936)
A Night at The Opera/ Una nit a l’òpera (Sam Wood, 1935)
Melodrama
Casablanca (Michael Curtiz, 1942)
Out of Africa/ Memories d’Africa (Sidney Pollack, 1985)Morte a Venezia, Any 1971 (Luchino Viscont) https://www.youtube.com/watch?v=Ou_Kl_Seoyo
Wenstern
Stagecoach/ La diligència (John Ford, 1939)
The Searchers/ Centaures del desert (John Ford, 1956)
The Man Who Shot Liberty Valance/ L’home que va matar Liberty Valance (John Ford, 1962)
Rio Bravo (Howard Hawks, 1959)
Per Qualche Dollari in Piú/ La mort tenia un preu (Sergio Leone, 1965)
Musical
Singing In The Rain/ Cantant sota la pluja (Stanley Donen y Gene Kelly, 1952)
The Band Wagon/ Melodies de Broadway (Vincente Minnelli, 1953)
Cabaret (Bob Fosse, 1972)
Documental
Berlin, die sinfonie der grosstadt (Walther Ruttmann, 1927)
Nanook Of The North/ Nanook l’esquimal (Robert Flaherty, 1922)
Chelovek s kino-apparatom/ L’home amb la càmera (Dziga Vertov 1929)
Animació
Aladdin (Ron Clements & John Musker, 1993)
Mononoke- Hime/ La princesa Mononoke (Hayao Miyazaki, 1997)
Toy Story (John Lasseter, 1995)