Gèneres televisius

Els programes actuals de televisió combinen molts dels gèneres híbrids que barregen diferents tipus de continguts.

Tot i això, podem proposar la següent classificació de gèneres:

Informatius
Informen sobre diversos aspectes de l’actualitat, com el telenotícies, especials informatius i reportatges.

Culturals
Tracten diferents continguts culturals (cinema, art, natura, ciència...)

Esportius
Giren al voltant d’un o de diversos esports, amb entrevistes i reportatges, o bé retransmissions d’esdeveniments esportius.

Educatius
Per a adults o públic infantil, el princiapal objectiu és proporcionar continguts perquè l’espectador aprengui determinades matèries o temes que són d’utilitat per a la seva formació.

Serveis
Són programes que proporcionen serveis a l’espectador, informació d’utilitat pràctica, com ofertes de treball, llocs i horaris d’esdeveniments culturals, números premiats...

Religiosos
Es tracta de programes de continguts religiosos o retransmissions d’esdeveniments, com misses, etc.

Varietats
Són programes amb seccions de tot tipus; els continguts d’aquests busquen, principalment, entretenir l’espectador i oferir espectacle. Actualment, la majoria d’aquests programes presten una atenció especial als temes denominats “de premsa rosa”, i giren al voltant de la vida pública i privada de personatges famosos.

Humor
Són programes de contingut humorístic, amb números còmics, imitacions, seccions satíriques, etc.

Musicals
Són programes de temàtica musical, emissió de videoclips, actuacions en directe o retransmissions de concerts. Per exemple, les gales que retransmet TVE.

Publicitat
Són anuncis que ocupen una part important de la programació o que s’insereixen al principi o al final d’un programa, o l’interrompen. També pertanyen a aquesta categoria els programes promocionals com els populars teletienda.

Jocs i concursos
Diversos participants juguen o competeixen per obtenir un premi, generalment en metàl·lic. Els concursos poden ser:

Culturals. Els concursants responen preguntes de coneixements o cultura.

D’acció. Els concursants superen proves físiques o d’habilitat.

D’atzar. Els concursants encerten per atzar les respostes.

Telerealitat. Són programes en els quals es capta una realitat que succeeix en un estudi de televisió i que té l’aparença de la vida quotidiana. Dins d’aquesta categoria hi trobem alguns subgèneres:

Talk show o programes d’entrevistes. El conductor presenta el relat de persones que vénen expressament al programa a explicar un cas particular. Els programes se solen organitzar per temàtiques: divorcis, malalties, etc.

Reality show o xou d’impacte. Es tracta dels programes pioners de la telerealitat o televeritat, per exemple Quien sabe dónde.

Info show. Converteixen la informació o el debat en un tema d’espectacle mostrant els aspectes més escatològics de la realitat mediàtica.

Dramàtics o de ficció.
Són programes de ficció, entre els quals es troben les sèries i els telefilms. Aquesta categoria inclou diversos subgèneres, segons la temàtica, estil i estructura:

Telefilms. Són llargmetratges creats per a la TV, generalment enregistrats en vídeo. Es coneixen en anglès amb el nom de TV movies.

Grans relats. Solen ser adaptacions d’obres literàries o biografies de personatges rellevants de la cultura. A Espanya tenen molta acceptació de públic les adaptacions de les obres magistrals de la literatura. Les obres de molts autors han estat traslladades a aquest format de sèrie o minisèrie.

Comèdies de situació. Conegudes en l’argot televisiu com a sitcom, generalment de contingut humorístic, es desenvolupen en espais tancats i gairebé tots d’interior. Un bon exemple és la sèrie Friends o Siete vidas.

Sèries de gènere. Van tenir un gran èxit durant les dècades dels anys setanta i vuitanta, especialment de gènere policíac.

Sèries dramàtiques. El seu nom anglosaxó és dramedia i prové de la combinació de drama i mitjans de comunicació-

Fulletons. Al mitjà televisiu es coneixen com a soap operas, ja que els anunciants de detergents i sabons van ser els patrocinadors de les primeres comèdies dirigides a les mestresses de casa nord-americanes. Es tracta de sèries d’emissió diària amb contingut sentimental i amb conflictes de parella que gairebé sempre es resolen feliçment.