Gèneres fotogràfics

Documentalisme

Gràcies a la invenció de la fotografia i a la inquietud de l'home per captar i transmetre els esdeveniments, ens ha estat possible gaudir visualment de la història contemporànea.Els antecedents del fotoperiodisme els trobem en la fotografia documental de la segona meitad del s. XIX. Aquestes imatges tenen un gran valor informatiu pels fets que hi representen, però també per altres tipus de factors socials o laborals de l'època, que es revelen a través dels personatges retratats.
Els temes que es trataven engloben des de la construcció de grans infraestructures, com ponts, monuments i línies de ferrocarril, fins a l'arquitectura i l'arqueologia de països exòtics. Als Estats Units, un tema ideal per als fotògrafs és la construcció del ferrocarril transcontinental, que simbolitza la conquesta de l'oeste nord-americà. També es fotografien les expedicions geològiques i els grans espacis naturals amb la intenció de difondre la necessidad de preservar els paisatges únics i selvatges. Aquests indrets es convertiríen posteriorment en parcs naturals.
L'estil d'aquestes fotografies és molt pictòric, amb un acurat estudi previ de la llum i la composició, i una ampla profunditat de camp. Aquestes fotografies es comercialitzven i es compraven com a gravats o litografies i s'utilitzaven també per il·lustrar llibres.

Pictorialisme

Es podria dir que la fotografia no va ser considerada art fins a finals del segle XIX gràcies als pictorialistes, aquest grup va náixer per a fer possible això. Van sorgir a Europa, Anglaterra i Àustria.
L'objectiu del pictorialisme clarament era que la fotografia arribés a tenir el valor tan important que tenia la pintura i l'escultura. Per a això, van crear diverses tècniques i efectes per tal d'apropar-se a la pintura, com ara la goma bicromada o el bromoli (així aconseguien que les fotografies semblessin un dibuix), també utilitzaven el desenfocament (efecte floue).
Recorrien al joc amb les llums i ombres, colocaven filtres o altres objectes per impedir veure amb nitidesa. És a dir, que es recolzaven en l'émfasi de tipus manual per a que siguin aceptades com a arts plàstiques. Així, s'encasilla al pictorialisme com a germana menor de la pintura. Quelcom que es feia també era destruir el negatiu i així apropar-se alconcepte d'obra d'art única.Alguns autors pictorialistes són Peter Henry Emerson i Henry Peach Robinson, els pictorialistes reconeixen també influències i antecedents de Julia Margaret Cameron.

Fotoperiodisme


Màgnum acaba de fer 6 dècades de mostrar històries del nostre món en una sola instantània. De captar i reproduir en una sola fotografia tota la cruesa i realitat de la societat. 60 anys de fotoperiodisme portat al límit mateix de l’aventura i el perill.
Era l’any 1943 quan, treballant per a la revista Life, Robert Capa, hongarès, i George Rodger, britànic, van decidir fundar la companyia Màgnum amb la finalitat de treballar d’un manera independent; de fotografiar i captar amb tota llibertat i qualitat aquelles imatges i moments de la història que ells mateixos escolliren. Junt al polonès David Chim Seymour, l’alemany William Vandivert i el francès Henri Cartier-Bresson, al 1947, en una entranyable sopar d’amics al Moma de Nova York, van consolidar la que és una (per no dir la que més) important empresa fotogràfica del món.
Ells van viure el desembarcament de Omaha l’any 1944; ells van ser els primers en entrar als camps de concentració nazis per a mostrar al món les atrocitats que allà van ocórrer; ells van ser els primers fotògrafs occidentals que obriren pas en la extinta URSS quan Stalin va morir. Eren com una germandat, unida, però lliure. Disposada a mostrar al món la realitat en la que vivien; a mostrar-los les transformacions socials tan importants que durant tot el segle XX es produïren; a ser els ulls de la gent i posar a les nostres pròpies cases els horrors de les guerres i els canvis polítics.
Amb una Leica a la mà ells, professionals com cap, en una època, en que ser fotoperiodista era un honor i un orgull; en que era quelcom més que un simple treball remunerat, van ser capaços de donar la seva vida per la seva feina. D’aquells cinc grans fotògrafs, Robert Capa va morir en trepitjar una mina antipersones a Indoxina, on havia anat per a cobrir les rebel·lions contra els francesos. A Seymour el van metrallar els egipcis al Canal de Suez quan cobria un intercanvi d’hostatges. Bischof, un suís que va ser contractat al poc temps d’obrir-se l’agència, va morir en un accident als Andes on havia anat a cobrir un altre reportatge… Màgnum és un mite dins de la fotografia i pertànyer o haver pertangut a ella un honor per a qualsevol fotògraf del món.Amb una Leica a la mà ells, professionals com cap, en una època, en que ser fotoperiodista era un honor i un orgull; en que era quelcom més que un simple treball remunerat, van ser capaços de donar la seva vida per la seva feina. D’aquells cinc grans fotògrafs, Robert Capa va morir en trepitjar una mina antipersones a Indoxina, on havia anat per a cobrir les rebel·lions contra els francesos.
Màgnum és un mite dins de la fotografia i pertànyer o haver pertangut a ella un honor per a qualsevol fotògraf del món.SurrealismeEl surrealisme com a avantguarda va ser fundat a principis dels anys 20 del segle XX per André Bretón. L'artista francès assentà les bases del moviment en el manifest publicat el 1924.


El surrealisme

El surrealisme va sorgir com un estil literari, però aviat es va extendre a altres arte, entre elles la pintura i la fotografia. En poc temps es va convertir en un moviment artístic universal.
Rayogrames, de Man Ray:
Man Ray anomenà "rayograma" –en honor al seu alias– a la tècnica fotogràfica sense càmera emprada des del segle XIX per la que s'obté una imatge única amb la silueta d'objectes colocats sobre un paper fotosensible exposat a la llum.2. Schadografies, de Christian Schad.La "shadografia" es una tècnica fotografica creada pel pintor alemá Christian Schad (1894-1982) consistent en fotografies sense càmera (com després farien Man Ray o Moholy-Nagy) dins dels anomenats fotoexperiments dadaistes.Fotogrames, de Moholy-Nagy.
Al larg de la seva vida, Moholy-Nagy es va dedicar a experimentar amb la tècnica del fotograma. Un fotograma és la imatge que resulta de la incidència de la llum sobre una superfície fotosensible, que posteriorment és fixada per a la seva conservació. Característiques generals del surrealisme: 1. automatisme; 2. representació inconscient de la realitat; 3. manipulació de les imatges.

La Moda

La fotografia de moda és un gènere fotogràfic dedicat a il·lustrar roba i altres articles relacionats amb la moda. Aquestes fotografies són publicades, sovint, en anuncis publicitaris i revistes especialitzades, com Vogue i Elle, i en d'altres com Cosmopolitan, GQ o Marie Claire. A través del temps, la fotografia de moda ha desenvolupat la seva pròpia estètica, on les peces de vestir i els accessoris solen estar acompanyats d'històries i llocs exòtics triats pels fotògrafs per a tals finalitats. Per la seva funció de producció d'imatges per a l'ús dels productes indumentaris té un caràcter comercial, i també té un rol sociològic per la influència que ha tingut en la identitat femenina a través de la difusió de les idees de bellesa, seducció, joventut, elegància, glamour.
Fotografs com Edwar Steichen, Horst P. Horsy i Cecil Beaton, Richard Avedon van introduir la part més creativa al monde l'art.ModaLa fotografia de moda és un gènere fotogràfic dedicat a il·lustrar roba i altres articles relacionats amb la moda. Aquestes fotografies són publicades, sovint, en anuncis publicitaris i revistes especialitzades, com Vogue i Elle, i en d'altres com Cosmopolitan, GQ o Marie Claire. A través del temps, la fotografia de moda ha desenvolupat la seva pròpia estètica, on les peces de vestir i els accessoris solen estar acompanyats d'històries i llocs exòtics triats pels fotògrafs per a tals finalitats. Per la seva funció de producció d'imatges per a l'ús dels productes indumentaris té un caràcter comercial, i també té un rol sociològic per la influència que ha tingut en la identitat femenina a través de la difusió de les idees de bellesa, seducció, joventut, elegància, glamour.
Fotografs com Edwar Steichen, Horst P. Horsy i Cecil Beaton, Richard Avedon van introduir la part més creativa al mon de l'art.