El ràccord o la continuïtat:

El ràccord

Correspon a l'edició, és el conjunt d'estratègies, lleis i tècniques per les quals conferim continuïtat als diferents plans.

El ràccord o continuïtat fa referència a la coordinació, la fluïdesa o la unitat harmònica entre els diferents plans que constitueixen una seqüència, amb la intenció de no trencar en el receptor la il·lusió de continuïtat.

Les lleis que regeixen la continuïtat afecten directament l'harmonia dels dos factors que determinen el muntatge continu: l'espai i el temps cinematogràfic.

En un programa de vídeo hi ha d'haver ràccord a tots els nivells:

D'acció, de gest, de direcció, d'il·luminació, de cromatisme, de cohesió tonal, d'escenari, d'interpretació, de progressió dramàtica...

Les lleis de la continuïtat regeixen també pel que fa a la direcció que segueixen els personatges en plans consecutius; per exemple, en les entrades i les sortides de camp. Si el personatge surt de camp per una banda de l'enquadrament, en el pla següent ha d'entrar per la banda contrària. Aquesta norma serveix tant per a les entrades i les sortides laterals com per a les que s'efectuen en sentit vertical o en diagonal.

La mateixa norma s'ha d'aplicar pel que fa al creuament de mirades entre personatges situats en plans consecutius. D'un personatge que miri cap a l'esquerra, n'ha de venir un que ho faci cap a la dreta; si un mira en diagonal de dreta a esquerra ha d'anar seguit d'un altre que miri igualment en diagonal, però d'esquerra a dreta, i després d'un personatge que miri cap a dalt n'ha de venir un que miri cap a baix.

De vegades cal fixar un sentit direccional únic a la trajectòria dels personatges en funció dels punts cardinals. Per exemple, en un reportatge resum de la volta ciclista a Catalunya, a l'etapa entre Lleida i Manresa el sentit lògic de la trajectòria és d'esquerra a dreta, i en una etapa entre Girona i Andorra el sentit direccional lògic seria l'invers.

En general, el sentit direccional podria configurar-se a partir d'aquests elements:

Els punts cardinals

Les necessitats de la narració dins de la seqüència.

El ràccord.

La sensació de principi, de començament (d'esquerra a dreta).

La sensació de final, d'acabament, de tornada (de dreta a esquerra).

El sentit direccional exigeix que s'atenguin les lleis dels eixos de càmera i d'acció.

Eixos de càmera i d'acció:

S'entén per eix de càmera la línia hipotètica que uniria el centre de l'objectiu de la càmera amb el centre de la superfície enquadrada per aquesta en un determinat camp visual.

S'entén per eix d'acció, eix de referència o eix escènic la línia imaginària que uniria els personatges que actuen com a interlocutors. Quan només hi ha un personatge, l'eix d'acció quedaria definit per la seva mirada.

Els tràvelings d'avançament i de retrocés suposen un desplaçament real al llarg de l'eix de la càmera, i els moviments de zoom suposen un desplaçament figurat al llarg d'aquest eix.

Els desplaçaments entorn de l'eix d'acció es regeixen per unes lleis més complexes. Per exemple, l'anomenada llei dels 180 graus, que es pot formular així: l'eix d'acció divideix l'espai en dues àrees de 180 graus cadascuna; una vegada situada la càmera en una de les dues àrees, totes les preses següents han de fer-se des de qualsevol posició d'aquesta àrea.

Pot il·lustrar-se aquesta llei amb un exemple significatiu. En la retransmissió televisiva d'un partit de futbol, l'eix d'acció queda determinat per la línia imaginària que uneix les mirades dels dos porters. Una vegada iniciada la retransmissió des d'una banda del camp , les càmeres no es poden moure d'aquest lateral.

L'explicació és òbvia. Si es transgredís la regla dels 180 graus, es desorientaria l'espectador; semblaria que els jugadors s'han tornat bojos, perquè atacarien en direcció contrària de la que atacaven un moment abans.

S'ha d'esmentar també l'anomenada regla dels 30 graus. Es podria formular així: entre l'eix de la càmera d'una determinada presa i l'eix de la càmera de la següent hi ha d'haver una diferència no inferior als 30 graus. Aquests 30 graus s'han de mesurar en l'espai, no en sentit horitzontal.

El motiu sembla igualment obvi. Si la càmera es desplacés un un angle inferior als 30 graus, no faria l'efecte d'un canvi deliberat de punt de vista, sinó d'error, de distorsió, de salt injustificat dins del mateix eix de la càmera.