planificacio

La planificació és la previsió dels diferents tipus de plans o enquadraments que sortiran a la pel·lícula. (Elements reflectits en l'storyboard).

Tipus de plans

El pla com a valor d'enquadrament fa referència, doncs, al grau d'apropament de la càmera a la realitat. És des d'aquesta concepció que s'ha establert una classificació.
La categorització pren com a mesura de referència la persona humana, sistematitzant els plans en funció de l'allunyament o apropament a ella.

En general pot afirmar-se que els plans més llunyans aporten a la imatge un plus de valor descriptiu i els plans propers aparten un valor expressiu o dramàtic. En canvi els plans mitjans hi aporten, sobretot, un valor narratiu.

Gran pla general (GPC)

Mostra un gran escenari, un gran paisatge o una multitud. La natura o l'entorn prenen més importància que la persona. Aquesta no hi és o bé queda diluïda a l'entorn, llunyana, perduda, petita, massificada.
Té fonamentalment un valor descriptiu. Pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la solitud o la petitesa de l'home enfront de la natura, de l'entorn urbà o de la multitud.

Pla general (PG)

Mostra un escenari ampli en el qual s'incorpora la persona. La figura humana ocupa entre una tercera i una quarta part de l'enquadrament. Té fonamentalment un valor.

Pla de conjunt (PC)

Abraça un petit grup de persones o un ambient determinat. Interessa l'acció i la situació dels personatges. La persona queda encaixada dins d'un espai definit, però amb prou marge de moviment.
Pot tenir bàsicament un valor descriptiu o narratiu, i ocasionalment dramàtic.

Pla sencer (PS)

Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges.
Interessa sobretot l'acció. En conseqüència, té fonamentalment un valor narratiu, però comença a potenciar ja el valor expressiu o dramàtic.

Pla americà o tres quarts (PA)

El límit inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. És un enquadrament genuïnament cinematogràfic, no extret de la pintura ni de la fotografia.
S'anomena americà perquè s'utilitzava fonamentalment en el western per oferir dos elements clau: el rostre de l'actor i el revòlver.
Interessa sobretot el rostre i les mans. En conseqüència, té fonamentalment un valor narratiu i dramàtic.

http://www.youtube.com/watch?v=JuYULGd-Les

Pla mitjà (PM)

Presenta a la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt.
Interessa sobretot la reacció del personatge davant d'una realitat. En conseqüència, té fonamentalment un valor dramàtic, conserva encara un cert valor narratiu.

Exemple: P.M. de la pel.lícula ("39 graons" autor: Alfred Hitchcock )

Primer Pla (PP)

Presenta el rostre sencer de la persona o bé el rostre i l'espatlla.
Perd tot el valor narratiu o descriptiu. Interessa sobretot l'exploració de la interioritat del personatge. En conseqüència, té fonamentalment un valor expressiu, psicològic i dramàtic.

Primeríssim pla (PPP)

Mostra una part del rostre o del cos de la persona.
És una accentuació del primer pla. En conseqüència, potencia el valor expressiu i extrema la capacitat de xoc en l'espectador.

Pla detall (PD)

Mostra un objecte o una part d'un objecte. Normalment s'incorpora com a pla d'inserció dins d'una narració.
Segons el context, pot tenir un valor descriptiu, narratiu, simbòlic o dramàtic.

Pla holandès o aberrant

Quan la càmera esta lleugerament inclinada, aproximadament a un angle de 45 graus. Aquesta inclinació mostra inestabilitat.

Angle de càmera subjectiva

La càmera ens mostra el que el personatge està veient, es a dir, pren per un moment la visió en primera persona del personatge.

Pla impossible

La càmera està situada en un lloc que no pot situar-se el ull del espectador.

Exemple: http://www.youtube.com/watch?v=6Vgf1poli-4