Es consideren signes de puntuació les formes de connexió entre els diferents plans, entesos aquests com una unitat de presa.

Signes clàssics:

Tall en sec: és un pas directe, un canvi instantani, el pas d'un pla a un altre per empalmament directe, sense cap recurs visual intermedi. En rigor no és un signe de puntuació, sinó absència de puntuació. És la formula més generalitzada de canvi entre plans i equivaldria, en el llenguatge verbal, a la connexió directa de les paraules.

Fosa en negre: la imatge es va dissolent fins que la pantalla arriba al negre total, indica una pausa llarga i prolongada. Fa l'efecte de tancament, de finalització d'un període de temps. Seria l'equivalent a la fi d'un capítol en una novel·la.

Obertura de negre: de la pantalla absolutament fosca sorgeix progressivament la imatge cada vegada més lluminosa, fins a arribar a la normalitat. Indica l'inici d'una narració o d'una seqüència. És obligada gairebé sempre després d'una fosa en negre.

Encadenament o fosa encadenada: mentre una imatge es va difuminant lentament, la nova va apareixent progressivament, i se superposen ambdues en un moment determinat. És un sistema de puntuació més suau. Se sol fer servir per indicar un pas de temps més ràpid que el suggerit per la fosa en negre, o per crear un clima romàntic.També es fa servir per relacionar formes d'una forma simbòlica.

Cortinetes: la imatge que entra va desplaçant la que surt d'una banda a l'altra de la pantalla. La imatge primera pot ser desplaçada per una simple ratlla vertical o horitzantal, per un rombe o per un cercle que es fa gran o petit, i fa sortir al darrere la nova imatge. Sovint dóna idea de simultaneïtat. Es fa servir molt sobretot a la televisió.

El Desenfocament: consisteix a tancar un pla desenfocant la imatge i obrir el següent a partir d'un nou desenfocament que es va corregint de manera suau.

La Panoràmica: un moviment en panoràmica cap a l'infinit indica una transició en l'espai i en el temps.

L'escombratge: la càmera realitza un desplaçament molt ràpid, seguit d'un tall i del pas a una altra escena o a la mateixa, però un temps després.

La congelació: la imatge deixa de moure's es congel·la, s'immobilitza un instant, per donar pas a una nova imatge.

L'emmascarament: un personatge provoca una mena de fosa en negre en col·locar-se davant l'objectiu de la càmera. L'obertura es realitza apartant-se de la càmera el mateix personatge o un altre.

Transició acústica: un so que s'avança, corresponent a la imatge següent, avança l'acció que començarà després.

Semblança de Formes: connexió, mitjançant un tall, de dos elements formalment semblants, però corresponents a situacions o a escenaris diferents.

Igualtat simbòlica: connexió, mitjançant un tall, de dos elements simbòlicament iguals o contraposats.

Transfoc: és una modificació de l'enfocament. Tambè es coneix com "foc selectiu" ja que permet focalitzar l'atenció de l'espectador en un pla o un altre de la imatge enquadrada. Es basa amb l'absencia de la profunditat de camp. Implica una forma de donar enfasis narratiu a un personatge del enquadrament.

Transicions; Llenguatge audiovisual I; Llenguatge audiovisual II; Llenguatge audiovisual III