El Visor

 

Quan utilitzem una càmera necessitem conèixer quina és la part de l'escena que reproduirem sobre el material sensible. Això ho aconseguim per mitjà del visor. En ell hi veurem més o menys exactament (segons el tipus de càmera) allò que captarà la pel·lícula.
Tipus de visors:

Visor independent:
Està format per una lent negativa i un ocular. Està situat sobre l'objectiu i ens proporciona una imatge molt semblant a la que es forma sobre la pel·lícula. Normalment porten una silueta en forma de requadre que delimita la imatge que registrarem.
Aquest tipus de visor presenta un greu inconvenient, ja que encara que allò que hi veiem es pràcticament igual a la imatge que es registra sobre el negatiu, es produeix un "error de paral·lelatge".
En estar lleugerament desplaçat el visor respecte a l'objectiu. Quan fotografiem algun objecte de molt a prop la imatge del visor no coincidirà amb la de l'objectiu. Cal per tant pensar-hi i fer les correccions necessàries per corregir aquest error de paral·lelatge.
Quan l'objecte està més lluny, l'error de paral·lelatge ja no es produeix o en tot cas és insignificant.

Visor réflex:
Està format per un mirall, un pentaprisma i un ocular o visor.
El mirall està col·locat entre l'objectiu i la pel·lícula, a 45º, i envia la imatge cap a la part superior de la càmera que és a on hi ha el pentaprisma.
El pentaprisma és un bloc de vidre amb cinc cares, tres de les quals estan plantejades, actuant de mirall.
La seva funció és la d'enviar la imatge a l'ocular corregint al mateix temps la inversió de dreta/esquerra i la de dalt/baix.
En el moment de fer la fotografia el mirall que fa un angle de 45º el pentaprisma es replega, de manera que no interfereixi en la trajectòria de la llum que es dirigeix a la pel·lícula. Una vegada tancat l'obturador, el mirall torna a la seva posició inicial. És per aquest motiu que en una càmera réflex en el moment de fer la fotografia perdem la visió de l'escena.

Visor esportiu:
És un visor força imprecís perquè és molt ràpid d'utilitzar. Està format per dos requadres de fil metàl·lic, un de petit i l'altre més gran, paral·lels al pla focal i a una determinada distància que fa que l'angle que veiem entre ells correspongui al mateix de l'òptica.