Quan utilitzem una càmera necessitem conèixer quina és
la part de l'escena que reproduirem sobre el material sensible. Això
ho aconseguim per mitjà del visor. En ell hi veurem més
o menys exactament (segons el tipus de càmera) allò que
captarà la pel·lícula.
Tipus de visors:
Visor independent:
Està format per una lent negativa i un ocular. Està situat
sobre l'objectiu i ens proporciona una imatge molt semblant a la que
es forma sobre la pel·lícula. Normalment porten una silueta
en forma de requadre que delimita la imatge que registrarem.
Aquest tipus de visor presenta un greu inconvenient, ja que encara que
allò que hi veiem es pràcticament igual a la imatge que
es registra sobre el negatiu, es produeix un "error de paral·lelatge".
En estar lleugerament desplaçat el visor respecte a l'objectiu.
Quan fotografiem algun objecte de molt a prop la imatge del visor no
coincidirà amb la de l'objectiu. Cal per tant pensar-hi i fer
les correccions necessàries per corregir aquest error de paral·lelatge.
Quan l'objecte està més lluny, l'error de paral·lelatge
ja no es produeix o en tot cas és insignificant.
Visor réflex:
Està format per un mirall, un pentaprisma i un ocular o visor.
El mirall està col·locat entre l'objectiu i la pel·lícula,
a 45º, i envia la imatge cap a la part superior de la càmera
que és a on hi ha el pentaprisma.
El pentaprisma és un bloc de vidre amb cinc cares, tres de les quals
estan plantejades, actuant de mirall.
La seva funció és la d'enviar la imatge a l'ocular corregint
al mateix temps la inversió de dreta/esquerra i la de dalt/baix.
En el moment de fer la fotografia el mirall que fa un angle de 45º
el pentaprisma es replega, de manera que no interfereixi en la trajectòria
de la llum que es dirigeix a la pel·lícula. Una vegada
tancat l'obturador, el mirall torna a la seva posició inicial.
És per aquest motiu que en una càmera réflex en el moment de
fer la fotografia perdem la visió de l'escena.
Visor esportiu:
És un visor força imprecís perquè és molt ràpid d'utilitzar.
Està format per dos requadres de fil metàl·lic,
un de petit i l'altre més gran, paral·lels al pla focal
i a una determinada distància que fa que l'angle que veiem entre
ells correspongui al mateix de l'òptica. |