Efectes especials. Conjunt de procediments emprats de cara a la consecució d'una sèrie d'impressions, il·lusions o sensacions que són difícils d'obtenir en la realitat, o que són totalment irreals. Entre els més coneguts cal citar els efectes meteorològics i els sonors, tot i que la gamma és força variada pel fet de combinar-se entre ells, d'afegir-s'hi efectes cromàtics, òptics, màquines i maquetes d'estudis, trucatges d'estudi sofisticats.
Efectes meteorològics. Trucatges que es preparen de cara a simular tempestes de vent o marítimes, de pluja o de neu, boira.
Efectes sonors. Sons i sorolls produïts artificialment, o bé extrets de la pròpia vida real, que volen crear o recrear la realitat que es mostra.
Eix de l'acció. Línia imaginària al llarg de la qual es desenvolupa l'acció dels personatges en l'espai. Aquest eix és determinat, en les accions estàtiques, per la direcció de les mirades dels personatges.
Eix òptic. Línia imaginària que uneix el centre de l'enquadrament amb el centre de l'objectiu de la càmera (v_ Salt d'eix).
Elèctric o electricista. Persona encarregada del manteniment i control dels projectors de llum, de solucionar tots els problemes que poden sorgir en el camp elèctric tant a l'estudi com a un exterior.
El·lipsi. Espai, o també temps, que veiem simplement suggerits, sense que es mostri de forma clara, evident, nítida. És com una mena de salt que l'espectador percep i entén, que fa avançar la narració, però que no cal mostrar; és un signe de puntuació suggerit.
Emmascarament. Un personatge provoca una mena de fosa en negre en col·locar-se davant de l'objectiu de la càmera. L'obertura es realitza quan el mateix personatge o un altre s'aparta de la càmera.
Empalmadora. Aparell que permet d'enganxar o d'empalmar fragments de pel·lícula. Els empalmaments es fan amb acetona (v_) o bé amb cinta adhesiva.
Emplaçament. Situació de la càmera: punt de vista o angulació que adopta a l'hora de captar una escena. Composició química que constitueix la gelatina que hi ha en una de les dues cares de la pel·lícula de cel·luloide (v_), sensible a tota la gamma de colors de la llum.
Encadenat. Pas d'un pla a un altre mitjançant una sèrie de fotogrames intermigs en els quals les imatges se superposen, és a dir, mentre unes desapareixen, sorgeixen les altres fins a la fixació definitiva del pla nou (v_) Dissolvència.
Enfocament . Operació que consisteix a posar correctament l'objectiu de la càmera o del projector per tal d'obtenir una imatge ben nítida, a la pel·lícula o a la pantalla.
Enginyer de so . Persona encarregada de controlar la banda sonora (diàlegs, sorolls, músiques) durant el rodatge, de tal manera que sincronitzi amb les imatges durant el procés de muntatge de la pel·lícula.
Encallament. (v_) Raccord .
Enquadrament. Espai que ocupen a la pantalla els raigs de llum que emet el projector, un espai que prèviament ha estat elegit i definit pel director de fotografia amb el vistiplau del directorealitzador del film. L'enquadrament s'aconsegueix mitjançant el visor (v_) a través de l'objectiu de la càmera, que capta aquell espai de la realitat que es vol prendre i que posteriorment projectarem (v_) Profunditat de camp.
Episodi. (v_) Sketch .
Equip artístic. Conjunt d'intèrprets que representen els diferents personatges que intervenen en la història del film.
Equip tècnic. Conjunt de tècnics dirigits pel realitzador abans, durant i després del rodatge del film en les diverses tasques, que van des del guió, producció, fotografia, decoració, so, maquillatge, vestuari, muntatge...
Escaleta. Primera fase en l'elaboració d'un argument cinematogràfic; es coneix normalment per sinopsi (v_).
Escena. Seguit de plans que formen part d'una mateixa acció o també ambient dins d'un espai i d'un temps concrets (v_) Seqüència.
Escenari. Conjunt d'elements que confegeixen el decorat (v_) i, també espai on té lloc l'acció cinematogràfica, o bé un plató o un estudi, o un exterior natural (v_) Background.
Escenografia. Art de dissenyar, construir i muntar els decorats que són necessaris en el rodatge d'una escena.
Escombrada. Pas d'un pla a un altre mitjançant una imatge intermèdia gairebé difosa, que resulta d'un moviment rapidíssim i sec de la càmera, de tipus panoràmic (v_) Panoràmica.
Escor. Efecte que es produeix quan un objecte o una figura humana és presa en un gran primer pla i, per tant, queda desfigurada a causa de l'enquadrament (v_).
Espai cinematogràfic. És el determinat pel camp que pren l'enquadrament de la càmera de presa.
Especialista. Persona encarregada de doblar físicament els intèrprets a l'hora dels assaigs (v_) Doble de llums o del rodatge d'escenes arriscades o de difícil execució. En general s'anomena també doble.
Espot. Projector de llum d'intensitat no gaire elevada que s'usa puntualment durant el rodatge (v_) Llum d'ambient. També es coneix amb aquesta denominació el filmet, o sia, la pel·lícula de duració breu i de caire estrictament publicitari.
Estàndard. Nom de la pel·lícula positivada que conté ja les bandes sonora i d'imatges sincronitzades a punt d'explotació comercial (v_) Còpia estàndard i subestàndard.
Estudi. Espai construï t a base de decorats per al rodatge d'un film; un estudi gran conté diferents platós (v_), així com tots els serveis complementaris necessaris, efectes especials, grues, tràvelings, il·luminació, càmeres, etc.) i d'altres, com per exemple camerinos o bar-restaurant.
Exhibidor. Persona que es dedica a projectar públicament i comercial a les sales de cinema films en període d'explotació legal.
Exposició. Temps durant el qual l'acció de la llum actua sobre la pel·lícula cinematogràfica per a impressionar-la.
Exterior. Lloc a l'aire lliure, fora de l'estudi, habilitat per rodar-hi una escena (v_). De vegades pot ser un interior (v_) simulat com a exterior.
Extra. Persona que actua només de comparsa en una escena de masses, pel carrer. Si ha de dir algunes paraules, aleshores se'l denomina extra amb frase.