Introducció

Concepte de senyal analògic i senyal digital
El senyal analògic és continu i està relacionat amb les variacions dels impulsos continuus. Tots els senyals que percibim a la natura són analògics com la llum o el so.
El senyal digital és esglaonat i relacionat amb els valors que prenen mostres que es fan del material original. La digitalització consisteix en prendre mostres continues d’un material, assignan a cada mostra un codi binari de 0 i 1.

Per imatges de vídeo

Formats i sistemes

o El format fa referència a les dimensions de la cinta magnètica. Sol mesurar-se en polzades, mesura que equival a 25,4mm.
Sistemes més coneguts:
o Dues polzades (2") actualment en desús.
o Una polzada (1"), format professional emprat en televisió.
o Tres quarts de polzada (3/4"), més conegut com a U-màtic.
o Mitja polzada (1/2"), format domèstic.
- Betacam, VHS, Betamax
o Vídeo 8mm, sistema domèstic que ha adquirit importància en el món del camascopis.

Per imatges fotogràfiques

Tipus d’imatges digitals

Vectorials

Són imatges formades per una equació matemàtica que representa les formes i els valors.
Els dibuixos vectorials no depenen de la resolució. Es poden ampliar sense perdre qualitat.
S’utiliza normalment per plans d’aquitectura, gràfics, tipografies i logotips.
Els programes que fan dibuixos vectorials són Free-Hand, Corel Draw i Flash (compacten molt la informació).
Imatge de mapa de bits. Profunditat del color
Està formada per pícsels amb els propis valors de color i lluminància.
Un fitxer bitmap és més grand que un vectorial, ja que emmagatzema molta més informació.
Quan més petits són els pícsels més grand és la resolució.
Una imatge de mapa de bits no conté objectes independents que es puguin tractar individualment.

Qualsevol modificació parcial en una imatge de mapa de bits ha de ser realitzada seleccionant l’àrea en qüestió i aïllant la resta de la imatge.
El suavitzat o antilising consisteix en definir els valors de color d’un pícsel fent el promig dels valors dels pícsels adyacents.

Mapa de bits

Les imatges de mapa de bits es fan servir per fotografiar o pintar.
Els programes més freqüents són Photoshop, Premiere, After Effects.

La profunditat de color es refereix al nombre de colors diferents que pot emmagatzemar un pícsel.
Si tenim més colors representats els arxius són més grans.
1 bit 2 colors
2 bits 4 colors
4 bits 8 colors
8 bits 16 colors
16 bits 256 colors (B/N)
24 bits 16.777.216 colors (similar a la TV)
Aquesta profunditat superposa els tres canals de llum, vermell, verd i blau, cadascú amb 256 possibilitats de to.
La resolució
La resolució és la densitat de pícsels que té una imatge.
Aquesta resolució ve indicada per polsades o pícsels.
La resolució de la imatge es pot mesurar en pícsels per polsada (ppp).
També es pot trobar indicat dpi (dots per inch).

Característiques del píxels:

El píxel o pícsel (neologisme de l'anglès pixel, derivat de la contracció de picture element que significa "element de la imatge") és en informàtica, la unitat mínima que forma una imatge gràfica.

Forma (quadrada)
Posició (coordenades dins dels mosaic)
Profunditat del color (Capacitat per emmagatzemar color que s'expressa en bits)

Formats per emmagatzemar la imatge:

Bitmap (.bmp) Format estàndar de Windows.

Tiff (.tiff) Format per treballar gràfics que han de ser impresos. Compressions reversibles (CMYK i color de 32 bits).

Targa (.tag) Format utilizat per imatges d’animació.

Photoshop (.psd) Permet capes i transparències.

Gif (.gif) Té un bon nivell de compressió. Adequat per a webs (colors plans).

Jpeg (.jpg) Format de compressió per imatges de qualitat fotogràfica també és freqüent a internet.

Resolució de les fotografies

4096
----------------=

13.65 polsades o 34 cm

Pantalles d’ordinador 72 dpi o ppp

Diaris i revistes 90 dpi i 300 per offset

Impressores 300 dpi a 600 dpi

Cine en vídeo digital 800 a 1500 dpi o més