DEFINICIÓ
Sistema de telecomunicació per a l’emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distancia.
IMATGES QUE ES COMBINEN
La narrativa de la televisió es caracteritza per la FRAGMENTACIO i el MUNTATGE MULTIPLE d'imatges, fins i tot dins d'un mateix programa.
IMATGES QUE ES SUCCEEIXEN
Les imatges es succeeixen sense interrupció, durant les 24 hores, organitzades en unitats fragmentades.
LLENGUATGE AUDIOVISUAL (CINE) + IMMEDIATESA (RÀDIO)
L’articulació del llenguatge televisiu ha sorgit de fusionar els llenguatges propis del cinema i la radio.
CINEMA: Comparteixen la GRAMATICA AUDIOVISUAL: la forma d'explicar
histories o elaborar discursos, mitjançant l’articulació d'imatges, plans,
enquadraments, moviments i muntatge.
RADIO : Comparteixen la IMMEDIATESA. Tots dos son mitjans “calents”, no
precisen que el receptor estigui alfabetitzat i treballen en “directe”.
Comparteixen el llenguatge verbal.ENG
Es desenvolupen càmeres i magnetoscopis mes petits que permeten
l'enregistrament de les noticies en el camp.
Neixen els equips periodisme electrònic o ENG.
ENG: Electronic Nens Gatzerins "recopilació de noticies electròniques" →
Equips de molta mobilitat i una emissió rapida.3. TELETEXT
El TELETEXT transmet noticies i informació en format de text utilitzant els espais
lliures d’informació del senyal de vídeo.
4. SO ESTEREOFÒNIC
Es desenvolupen sistemes de so millorat, naixent la televisió en estèreo o dual i
dotant al so d'una qualitat excepcional.
5. COLOR
El pas a color de la televisió va exigir que fos compatible amb emissions
monocromes. Aquesta compatibilitat havia de realitzar-se ambdós sentits,
d'emissions en color a recepcions en blanc i negre i d'emissions en monocroma a
recepcions en color.
6. FORMAT PANORÀMIC
TRACTAMENT DE LA IMATGE I EL SO
IMATGE ? Les imatges permeten la dramatització que, mitjançant la regulació de la
intensitat, el temps i el ritme, es dirigeixen a la captura del telespectador.
LES IMATGES PODEN SER MES IMPORTANTS QUE EL LLENGUATGE VERBAL
A L'HORA D'INFORMAR I DESCRIURE FETS
FORMATS INFORMATIUS → les imatges complementen les informacions i
els donen credibilitat.
FORMATS D'ENTRETENIMENT → afavoreixen l'espectacle, el fan atractiu.
FORMATS D'ORIENTACIO (denuncia social, reportatge) → provoquen el
receptor; l'enfronten a realitats socials, persones i situacions.SOLA VEU HUMANA
Tot i que la imatge te mes forca a l'hora de transmetre el missatge televisiu, el
llenguatge verbal compleix la funció d'acompanyament: REFORCA, VALORA,
COMENTA i INTERPRETA.
El missatge verbal ha de ser:
CONCIS: poques paraules, evitant les reiteracions innecessàries.CLAR I PRECIS: fàcil de comprendre.
AMPLI: ha d'evitar el llenguatge excessivament especialitzat.
DINAMIC: llenguatge àgil i entonacions diverses.LA MÚSICA I ELS EFECTES SONORS
Serveixen de REFORC, per donar EMFASI o CONTINUITAT a les imatges.
Provoquen en el receptor reaccions emocionals.
Capten la seva atenció.
Les musiques han de ser:
ATRACTIVES
REPETITIVES
SUGGERENTSCARACTERÍSTIQUES EXPRESSIVES
EL DISCURS TELEVISIU
- FRAGMENTAT
Els programes estan pensats com a unitats, però s'alternen amb espais de publicitat.
En alguns programes s'alternen blocs d'humor, musica, esports, informació,
entrevistes, videoclips, etc.
Les series de ficció introdueixen fractures en el seu propi relat mitjançant intervals
entre capítol i capítol.
- CONTINU
El discurs televisiu (successió de fragments) no conclou mai, es el propi espectador
qui determina la durada del missatge.
- ESPECTACULAR
La televisió busca l'espectacularitat mitjançant: imatge, musica, il·luminació, color,
ritme...
- INCITADOR AL CONSUM
La publicitat es la principal font de financiacio de les televisions.
Les empreses anunciants exerceixen una alta influencia en la tipologia dels
programes i els models d'audiencia a construir.
Les programacions estan destinades a competir per a crear audiència.
- BANALITZADOR DE CONTINGUTS
Discurs apreciable per tothom; missatge que sigui entès per les grans masses de
consumidors.Discursos amb una mínima profunditat i una màxima extensió dels temes.
Els anunciants no inverteixen en publicitat per a programes de baixa expectació.
Prefereixen una programació massiva i totalitzant.
- EMOCIONAL
Predomina allò emocional per damunt d’allò racional.GÈNERES TELEVISIUS
GÈNERES
Els generes televisius son els diferents models de programes que trobem en la
programació o graella televisiva.
Tot i que els diferents teòrics fan servir diferents nomenclatures i terminologies per
fer menció a aquests, els mes comuns son:
informatius, infantils, juvenils, esportius, telesèries, concursos, magazines,
entrevistes, debats, tele-realitat, religiosos i retransmissions en directe.
CANALS
- GENERALISTES
Ofereixen en la seva graella tot tipus de generes televisius i temàtiques diferents.
Busca captar tot tipus d’audiència, sense distinció de sexe o edat.
- ESPECIALITZATS
Nomes emeten en la seva graella un tipus de temàtica concreta, tot i que pot oferir-la
en diferents generes. S’adreça nomes a un tipus de públic concret amb interessos
determinats en funció de la seva edat o sexe.
PROGRAMACIÓ
Conjunt de peces audiovisuals que conformen l’emissió diària i continua d'una
cadena de televisió.
Aquestes peces son individuals, però la programació utilitza elements que donen
continuïtat a l’emissió; cohesionen els diferents programes en un discurs continu:
Avanços de programació
Presentadors que introdueixen programes
Falques publicitàries d'altres programes
CLASSIFICACIÓ DE PROGRAMES
PER MODALITAT D'EMISSIO
1. RETRANSMISSIÓ: Transmissió des d’una emissora del que s’ha transmès a
ella des d’un altre lloc.2. DIRECTE: S’emet al mateix temps que es realitza
3. FALS DIRECTE: S’emet posteriorment a la seva gravació, però simula un
directe
4. DIFERIT: S’emet posteriorment a la seva gravació, però sense muntar
5. GRAVAT: S’emet posteriorment a la seva gravació
PER PERIODICITAT
- Única, Diària, Setmanal, De cap de setmana, Mensual, AnualPER CONTINGUTS
Informatius, Esportius, Musicals, Documentals, Dramàtics, Varietats, Religiosos, Publicitat, Sit com, Lata nit show.Quina diferència hi ha entre un canal de televisió generalista i un canal de
televisió especialitzat? Poseu un exemple de cadascun dels canals.
La seva principal diferencia consisteix en l’oferta temàtica: el canal generalista
ofereix tot tipus de temàtiques i el canal especialitzat nomes una.
Una altra diferencia es el públic al qual s’adrecen: el canal generalista busca
captar tot tipus d’audiència i el canal especialitzat s’adreça nomes a un tipus de
públic concret amb interessos determinats en funció de la seva edat o sexe.TV3/TELEDEPORTE
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES
ESTUDI
Lloc físic on es realitzen els programes de televisió. Compren el PLATO, el
CONTROL DE REALITZACIO i altres dependències auxiliars (camerinos, sala
d’espera del públic, magatzems...).
PLATÓ
Zona de l’estudi on s’enregistren les gravacions o es fan les transmissions en
directe.
Es una àrea tancada on s’instal·len els decorats i on treballen els artistes, actors,
presentadors o convidats.
Dintre del plató es on hi ha les càmeres de televisió.
PLATÓ VIRTUAL
També existeixen platós virtuals o platós croma, espais coberts amb una superfície
de color verd o blau on s’incrusta un decorat generat digitalment.
El chroma key és l’efecte especial que consisteix en inserir en un fons virtual una
imatge provinent d’una font de vídeo diferent. L’efecte es realitza establint un color
(chroma) com a clau (key) que dona entrada a la imatge provinent de l’altra font de vídeo.
- PLATÓ
- CAMERES
- EQUIPS D’IL・LUMINACIO
- EQUIPS DE SO
- TELEAPUNTADOR (o TELEPROMPTER)
- MONITORS
CONTROL DE REALITZACIÓ
Sala de control des d’on es dirigeix i coordina diferents elements de producció
audiovisual.
Es on es troben els monitors i les taules que controlen aspectes tecnològics com ara
el so, la llum, o la barreja d’imatges.
Pot estar ubicada tant a l'estudi com en una unitat mòbil.La unitat mòbil es un vehicle dotat del sistema basic de realització i d’emissió en
televisió per facilitar la retransmissió de qualsevol esdeveniment puntual que
succeeixi lluny dels estudis televisius, com per exemple una manifestació o una
competició esportiva.
REALITZACIÓ MULTICÀMERA
L'objectiu es crear un producte tan acabat com sigui possible per a recórrer el mínim
possible a la postproducció.
Implica la coordinació de moltes tasques tècniques i accions d'un complex grup
professional.
A cada càmera se li encomana una cobertura especifica.
L’ESCALETA marca amb tot detall l’estructura del programa amb la durada exacta
de cada part.
Es un guio basic d'un programa, una mena d’esquelet" que inclou tota la informació
necessària per als components de l'equip.
REALITZADOR. Es el director/a i responsable final del
programa. Des del control, dirigeix tota la maquinaria (càmeres, àudio, gràfics...), els
tècnics (al control) i personal de plató.
AVANTATGES DE LA REALITZACIO MULTICAMERA
? Sense perdre en cap moment l’acció, es poden obtenir preses des de
diferents angles, modificar l'enquadrament i canviar els seus emplaçaments.
? Permet realitzar un programa sense talls.
? S’articulen els plans amb la taula de mescles. El realitzador dona pas a una o
altra càmera.
? Les imatges obtingudes es poden combinar a temps real.
CONTINUITAT
En la realització multicàmera cal cuidar la continuïtat entre preses, escenes i
segments, per a que l'espectador vegi el programa com un discurs continu sense
salts que el confonguin.
Permet percebre dos plans seguits com a consecutius, encara que estiguin gravats
en escenaris diferents.
En un programa emes en diferit, una escena pot estar gravada en el set de l'estudi i
la següent es pot gravar en un altre set un dia diferent. Caldrà evitar les FALTES DE
CONTINUITAT (RACCORD).ELS PROFESSIONALS
CAP DE PRODUCCIO → Posa en marxa un programa
DIRECTOR/A→ Executa el projecte, decideix sobre els continguts, intèrprets,
presentadors i coordina el disseny i realització del programa
REALITZADOR/A → Pren les decisions tècniques. Responsable final de la
transformació d'un guio en un programa.
GUIONISTA → Elabora un text que serà la base per a la seva transformació
en guio tècnic abans de la seva realització definitiva.
PRODUCTOR/A → A partir del desglossament del guio, busca localitzacions,
negocia el repartiment i els contractes, gestiona materials i serveis i fa el pla
de treball juntament amb el director i realitzador del programa
DIRECTOR/A ARTISTIC/ESCENOGRAF → Crea la posada en escena.
Dirigeix un equip format per:
Encarregats dels espais: DECORADOR, AMBIENTADOR, MAQUETISTA,
FUSTER…
Encarregats dels actors, presentadors, convidats: MAQUILLADOR/A,
PERRUQUER/A, RESPONSABLE DE VESTUARI i CARACTERITZACIO…
Han de vigilar que cap objecte o peca de roba provoqui MOIRE, un efecte
òptic que produeixen determinat teixits estampats, a ratlles o quadres que a
certa distancia de la càmera fan un efecte de distorsió.
REGIDOR/A → Responsable de la disciplina i organització al plató mentre
s'assaja o grava un programa.
OPERADOR/A DE CAMERA → S'encarrega de la presa d'imatges amb la
càmera a l'esquena, sobre pedestals o sobre altres tipus de grues o
tràvelings, segons les instruccions que rep del realitzador.
IL・LUMINADOR/A → Juntament amb els elèctrics dirigeix, controla i
distribueix la llum per tal d'obtenir la màxima qualitat tècnica i expressiva en el
programa. TECNIC/A DE CONTROL D’IMATGE → S'ocupa d'igualar i corregir el color i
les característiques de les imatges que capten les diferents càmeres situades
al plató, imatges que son seleccionades pel MESCLADOR.
TECNIC/A DE PRESA DE SO → Capta el so a vegades mitjançant la
intervenció de les girafes o perxes, al final de les quals es col・loca el
micròfon.
ENGINYER/A DE SO → Regula, ajusta i mescla les diferents fonts de so que
conformen la banda sonora del programa.
ESPECIALISTA EN TELECOMUNICACIO I ELECTRONICA
TECNIC INFORMATIC
TECNIC DE POSTPRODUCCIO
AMBIENTADOR
GRAFISTA
TECNIC INFOGRAFIC
EL SENYAL
TELEVISIÓ DIGITAL TERRESTRE (TDT)
- TV analògica → ones radioelèctriques
- TDT → ones hertzianes
+ CANALS
L'ample de banda que necessita es molt menor.
En l'espai que ocupa un canal analògic, s'hi poden allotjar 4 canals digitals.
MILLOR IMATGE I SO
Per la seva naturalesa numèrica, elimina sorolls, interferències i pèrdua de senyal.
Permet oferir continguts en format panoràmic 16/9.
Permet escollir l'idioma dels subtítols, bandes de so en diferents idiomes...
Permet la recepció en moviment.
INTERACTIVITAT
Al aprofitar millor l'ample de banda del senyal, queda espai per al transit de
missatges en sentit contrari: TV a la carta, vídeo sota demanda, teletext avançat,
connexió a Internet, subtitulació...La Televisió Interactiva es aquella que ofereix a l’espectador continguts multimèdia
que el receptor pot modificar en temps real, com ara vídeo a la carta, compres
electròniques o videojocs en línia. Permet a l’espectador convertir-se en participant
actiu, si be que limitat, dels programes que esta veient ja sigui concursant des de
casa, opinant, participant en enquestes, etc.
TELEVISIÓ DIGITAL VIA SATÈL·LIT
- TV terrestre → les ones no surten de l’atmosfera
- TV SAT → les ones provenen de satèl·lits de comunicacions i cobreixen grans
zones geogràfiques
La transmissió es divideix en 2 trams:
1. ENLLAÇ ASCENDENT: Envia el senyal digital de TV al satèl·lit utilitzant
grans antenes parabòliques.
2. ENLLAÇ DESCENDENT: Retransmet el senyal de TV rebut cap a la seva
zona de cobertura, utilitzant una banda de freqüències diferent a la de l’enllaç
ascendent, per a evitar interferències.
TELEVISIÓ PER CABLE
El senyal es distribueix a traves de xarxes de fibra òptica o cable coaxial. Amb el
senyal televisiu, aquestes xarxes transporten altres serveis: radio, telefonia fixa,
internet...
El cable sol estar integrat en el sistema de telefonia fixa.
Els usuaris disposen d'una oferta televisiva a la carta.
Les emissores cobren per la programació que ofereixen; mitjançant quotes o PPV
(Pay per view).
CABLE COAXIAL → Fil de coure. Pèrdua de senyal. Cal col・locar
amplificadors cada 2 km.
FIBRA OPTICA → Fibra de vidre que transmet energia lumínica làser. Aquest
material incrementa l'ample de banda i permet la transmissió de tot tipus de
missatges i continguts (veu, dades, imatges, so...) a altíssima velocitat, en
gran volum al mateix temps i amb excel·lent resolució.TELEVISIÓ PER INTERNET
Es basa en dues tecnologies:
- ADSL ? Banda ampla transmissió de dades a alta velocitat a traves
d'internet.
- STREAMING ? Permet transmetre informació multimèdia a traves d'internet,
sense necessitat de descarregar els continguts al disc dur de l'ordinador.
Es descarrega certa quantitat d’informació per a permetre'n l'inici, i menters
visionem, la informació se segueix descarregant.
- EMISSORES BITCASTERS ? nomes emeten a traves d'internet.
L’AUDIÈNCIA
ESTUDI DE L’AUDIÈNCIA
ANALISI DEL PERFIL DE L’AUDIENCIA
Un mitja audiovisual necessita conèixer la resposta potencial de la seva audiència a
traves d’una mostra.
Els diferents mitjans contracten empreses especialitzades i paguen per a conèixer
les dades que els interesses → audímetres
Variables sociològiques i psicològiques: edat, sexe, nivell socioeconòmic, professió,
hàbits, horaris, aficions, dimensions de la llar, composició de la família, estat civil,
nombre de nens, etc.
AUDIÈNCIA TOTAL (RATING ) ? NOMBRE TOTAL d’espectadors que han
vist un determinat programa televisiu i PERCENTATGE que representen
sobre el total de la població.
QUOTA DE PANTALLA (SHARE) ? PERCENTATGE que representen els
espectadors d’un determinat programa televisiu respecte al nombre total de
persones que en aquell mateix moment miraven la televisió.
HORARI DE MÀXIMA AUDIÈNCIA (PRIME TIME)
FRANJA HORARIA amb major audiència
Acostuma a ser les 8 del vespre i les 12 de la nit, pot variar depenent del país.S'emeten els programes de major èxit, i en conseqüència es la franja horària mes
cara per als anunciants.
FEEDBACK ? El feedback es el procés de compartir observacions, preocupacions i
suggeriments per part de l’audiència amb una cadena de televisió.
Es pot produir en directe, amb la participació de l’espectador al programa (en plató,
telefònicament o amb missatges en pantalla), per correu electrònic o postal, amb el
telèfon d’atenció a l’audiència o en les enquestes de satisfacció.