El diafragma regula el diàmetre de la llum que entra dins de la càmera.

Antigament els primers diafragmes consistien en unes làmines perforades que el podien canviar.

Actualment el diafragma està format per una sèrie de làmines instal·lades a l'interior de l'objectiu. Per mitjà d'un anell situat a l'exterior podem fer que s'obrin o es tanquin deixant una obertura circular de diàmetre variable.

L'obertura efectiva:

L'obertura efectiva d'un diafragma és el diàmetre del feix de llum que entra a la càmera.

L'obertura relativa o Número "f":

L'obertura relativa d'un diafragma ens dóna la mesura del poder d'admissió de llum.

Aquesta obertura relativa és el que anomenen número "f".

El número"f" és la relació entre la distància focal i l'obertura efectiva (diàmetre del diafragma):

L'escala de números "f" que ens indica les diferents obertures d'un diafragfma és la següent:

Aquesta escala s'ha obtingut de manera que cada punt deixi passar el doble de llum que en un punt anterior.

Així, un diafragma "5,6" indica que entrarà (durant un temps d'exposició igual) a la meitat de llum que amb un diafragma "4" i el doble de llum que amb un diafragma "8".

Obturador:

És el mecanisme que regula el temps durant el qual està entrant llum dins de la càmera.

La velocitat d'obturació pot programar-se per mitjà d'un dial situal a la part superior de la càmera (a les càmeres de pas universal), hi ve indicada pels següents números:

Els números d'aquesta escala indiquen fraccions de segón. Així una velocitat de 125 ens indica que l'obturador estarà obert durant la cent vint-i-cincava part d'un segon.

La relació entre les diferents velocitats és igual que la dels diafragmes. Cada punt deixa passar llum durant el doble o la meitat de temps que l'anterior o el posterior.

La posició B indica que l'obturador estarà obert sempre que estigui presionat el disparador (aquesta posició es fa servir per exposicions llargues).

Existeixen dos tipus d'obturador: "el central" i el de "pla focal".

Obturador central:

Està situat dins de l'objectiu, molt a prop del diafragma i està format per una sèrie de làmines que s'obren augmentant el diàmetre fins a la màxima obertura i tornant a reduir el diàmetre fins a tancar totalment el d'obturador.

La velocitat en la qual s'obren i tanquen les làmines d'obturador és sempre la mateixa. El temps d'exposició varia per tant d'acord amb el temps en què aquest es manté completament obert. És per aquest motiu que l'obturador central té un millor rendiment quan actua a velocitats lentes, mentre que aquest es redueix a altes velocitats.

Les velocitats d'obturació arriben fins a 1/500 de segon i pot sincronitzar-se amb el flash a qualsevol velocitat.

Obturador de pla focal:

Està situat al cos de la càmera, el més a prop possible del pla focal i està format per dues "cortines" que es desplacen l'una darrere l'altre.

Quan s'acciona l'obturador, la primera "cortina" es comença a desplaçar per davant del pla focal. Immediatament després la segueix la segona "cortina" quedant entre les dues una escletxa, per on la llum impresiona la pel·lícula.

La velocitat a què es desplacen les dues cortines és sempre la mateixa i el que determina el temps d'exposició és la separació entre elles 0, a velocitats molt lentes, el temps en què queda l'obturador completament obert.

Les velocitats en aquest tipus d'obturador arriben fins a 1/4000 i la velocitat de sincronització amb el flash sol ser de 1/60, encara que moltes càmeres arriben a 1/125.

Relació diafragma-obturador

Per poder determinar l'exposició correcta de la pel·lícula disposem de l'obturador i del diafragma. Amb la combinació dels dos aconseguirem que arribi a la pel·lícula la quantitat exacta de llum que aquesta necessita.

Existeix, per tant, una relació entre diafragma i obturador que cal conèixer bé, ja que la utilitzarem cada vegada que realitzem una fotografia.

Cada velocitat d'obturació deixa passar llum durant la meitat o el doble de temps que l'anterior o la posterior. El mateix passa amb el diafragma.

Per tant, si suposem que la combinació necessària, en unes condicions determinades de llum, és de 1/125 i de f/8, a partir d'ella podem realitzar-ne d'altres.

Si necessitem utilitzar una velocitat més ràpida (1/250), al variar el temps d'obturació, el que farem serà deixar passar llum durant la meitat de temps que abans. Per compensar-ho modificarem el diafragma de manera que pugui entrar el doble de llum que abans. Per tant, el nou diafragma serà f/5,6.

Amb la nova conbinació: 1/250 - f/5,6, l'exposició de la pel·lícula serà exactament la mateixa que abans (1/125 - f/8), ja que entra llum durant la meitat de temps, però n'entra una quantitat del doble.