La postmodernitat propugna un art que s'identifiqui amb la vida del món actual.

Els arquitectes postmoderns defensen valors com l'ambigüitat, la ironia, la complexitat i la diversitat d'estils, i manifesten el seu caràcter eclèctic en la recuperació de referències històriques.

L'arquitectura postmoderna és una tendència arquitectònica que reacciona des de mitjans de 1970 contra els principis del moviment modern. Presenta una gran diversitat tan des del punt de vista formal com teòric, agrupant sota aquesta denominació fenòmens molt dispars. Tots aquests moviemtns tenen en comú, la denuncia dels principis defensats per racionalisme arquitectònic i estil inernacional, com són el principi , que afirma que la forma és conseqüencia de la funció, la planta lliure i la nuesa ornamental.

Els postmoderns utilitzar els ordres clàssics, ja que així contradiuen a la modernitat que els havia rebutjat, fent una crida burlesca a una cultura passada.

Les figures més destacades són Michael Graves, Charles W. Moore, Robert Ventura o Aldo Rossi.

Aldo Rossi és el més famós dels teòrics de la postmodernitat. En les seves construccions prima la repetició i les seves formes són monumentals i simples (cúbiques), però a l'exterior, empra materials luxosos i de color i exhibeix motius figuratius i historicistes.

Habitatges de Kochstrasse, Berlín, 1989