Materials:
ALTRES
MATERIALS: fusta, ferro, ciment, formigó, vidre, metacrilat...
FANG: el
material en fang més usat al llarg de la història de
l’arquitectura ha estat sens dubte el rajol, prisma rectangular
de fang cuit en un forn. La tècnica de l’obra del rajol
s’anomena paleteria. Els pobles antics també van utilitzar
el tovot, massa de fang, de vegades barrejada amb palla, i moldejada
de la mateixa manera que el rajol, però assecada al sol.
PEDRA:
d’entre les nombroses tipologies de pedra usades per a la construcció
d’edificis destaquem el granet, compacte i dur, format per quars,
feldespat i mica, i la calissa, carbonat de calç. En destaca
el marbre pel luxe. L’art de tallar la pedra s’anomena
estereotomia.
Elements
arquitectònics (podem distingir entre):
ELEMENTS
DECORATIUS: LES MOTLLURES
Desenvolupen
un paper important en l’obra arquitectònica. Podem destacar
els següents tipus:
-
MOTLLURES
CÒNVEXES: assenyalem com a més importants:
el llistó o filet (de secció quadrada o rectangular),
el toro o bocell (de secció semicircular).
-
MOTLLURES
CÒNCAVES: assenyalem la mitja canya (de secció
semicircular), l’escòcia (lleugerament prolongada
per un dels seus costats) i el cavet (corresponent al quart de
cercle).
-
MOTLLURES
CÒNCAVOCONVEXES: assenyalem la gola (unió
de cavet i quart de bocell, predominant el cavet) i el taló
(unió de cavet i quart de bocell, predominant el bocell).
-
ARQUIVOLTES:
conjunt de motllures, en forma d’arc. Se situen generalment
sobre les portes i finestres.
ELEMENTS
DE SUPORT: (els més importants són:)
MUR: és un suport continu que serveix per tancar
un espai. L’espai format entre dos murs s’anomena crugia.
Al mur hem de considerar els elements següents:
-
pel
material poden ser de terra, de rajol o de pedra.
-
per la forma poden ser irregulars (ciclopis, maçoneria
-pedres petites unides per fang o ciment- i maçoneria per
filades) i regulars (carreus són les pedres tallades regularment,
i poden ser disposades en isòdom -carreus d’una mateixa
alçada- i pseudoisòdom -carreus de dues alçades
diferents-; també poden ser disposades en encoixinat o
de forma poligonal). El mur pot introduir també faixes.
El mur
que està fet amb materials pobres pot ser recobert per altres
materials i parlem d’enfoscat (primera capa de barreja -guix
i morter- ennegrida amb carbó), d’enlluït (segona
capa més fina i blanquinosa) i esgrafiat (decoració
que es forma amb vàries capes de barreja de diferent color,
rascant les capes superiors per deixar al descobert alguna de les
inferiors).
Hi ha parts
del mur que poden enquadrar espais buits: els elements que sustenten
reben el nom de muntants i la part sustentada dintell o llinda si
és recta, i arc si és corba.
ARC:
per la seva importància arquitectònica tractarem l’arc
com un element de suport amb característiques pròpies.
Els elements de l’arc són els següents:
-
dovelles:
són peces, en forma de cunya, que formen l’arc.
-
clau:
és
la dovella central de l’arc.
-
salmeres:
són les dovelles dels extrems de l’arc.
-
imposta:
és la motllura que surt sota el salmeri que remata el muntant.
-
llum:
amplada màxima de l’arc.
Les parts
de l’arc són:
D’arcs
n’hi ha de moltes menes i poden classificar-se en funció
de diferents conceptes. Així trobem:
- d’un
sol centre: hi ha l’arc de mig punt (forma semicircular),
arc rebaixat (no arriba al semicercle), de ferradura (prolonga el
semicercle) i peraltat (perllongació de l’arc de mig
punt mitjançant un segment recte fins a la línia d’impostes).
- de
varis centres: hi ha l’arc apuntat (de dos centres), arc carpanell
(de tres centres), arc conopial (de quatre centres,còncavi
convexe) i el mixtilini (de varis centres, alternant corbes i rectes).
-
arc former (arc paral·lel a l’eix d’una
nau).
- arc
toral (arc transversal a la nau i que sustenta la volta).
- arcbotant
(arc que transmet les forces d’una coberta a un contrafort
de forma tangencial).
Dovelles
(2): peces en forma de tascó que componen l'arc i es caracteritzen
per la seva disposició radial. La dovella del centre, que
tanca l'arc, s'anomena clau (1), i les dues dovelles adjacents contraclaus.
Les dovelles dels extrems, que reben el pes de l'arc, s'anomenen
coixins o dovelles d'arrencada. Les dovelles properes a aquestes
s'anomenen ronyons.
Extradós (3)
Imposta (4): peça o filera de peces on arrenca
l'arc. Solen tenir una mica de sortint o volada, en forma de cornisa.
Intradós (5)
Carcanyol (8): espai comprès a sobre de
l'arc i els elements propers. Dimensions de l'arc Fletxa
(6): alçada de l'arc, que es mesura des de la línia
d'arrencada fins a la clau. Llum (7): amplada de
l'arc. Fondària: profunditat de l'arc. Cantell: gruix de
les dovelles.
PILAR,
PILASTRA, COLUMNA i CARIÀTIDE: tots ells són
elements de suport, però que a diferència del mur
no formen una continuïtat compacta, sinó que permeten
l’obertura d’espais buits per deixar passar la llum
i l’aire. Quan el suport té secció rectangular,
quadrangular, cruciforme o poligonal parlem de pilar; en el cas
que aquest pilar estigui disposat adossat al mur parlem de pilastra,
si el suport té secció circular ens referim a la columna,
segurament l’element de suport més conegut i usat;
i finalment si el suport té forma figurativa parlem de cariàtide
(en el cas de ser figura femenina) i d’atlant (si es tracta
d'una figura masculina).
La columna
consta de les següents parts:
-
basa:
pòdium sobre el que es recolza la columna.
-
fust:
part central de la columna, tronc.
-
capitell:
part superior de la columna: consta d’equí, àbac
i collarí.
MÈNSULA,
CARTEL·LA i PERMÒDOL: la mènsula és
un element arquitectònic de suport que sobresurt del pla
vertical del mur i a la qual es transmet la càrrega que rep
de la coberta. Té major vol que no pas alçada. Hom
pot utilitzar-la també per a finalitat decorativa. La cartel·la
és una espècie de mènsula que té més
alçada que vol, i serveix per sostenir un balcó. El
permòdol és un element que surt de la part inferior
d’una cornisa i que dóna suport a una biga.
CONTRAFORT:
és un tros de mur, adossat en angle (generalment recte) a
un altre mur, i que transmet directament la força o pressió
lateral d’una coberta de volta fins al terra.
.
ELEMENTS SUSTENTANTS O COBERTES: (els més importants
són:)
COBERTA
ADINTELLADA: produeix només pressions verticals.
Dóna lloc a l’arquitectura adintellada o arquitravada.
L’element fonamental d’aquesta coberta és l’entaulament.
Consta d’arquitrau, part inferior que es recolza directament
sobre els capitells de les columnes; el fris o franja generalment
decorada, que descansa sobre l’arquitrau; i la cornisa o motllura
que surt de la vertical de l’edifici i que protegeix el fris.
COBERTA
DE VOLTA: és la coberta corba engendrada pel moviment
o prolongació dels arcs. Produeix pressions laterals que
exigeixen contraforts gruixuts. Hi ha els següents tipus:
-
de
canó, de canó seguit o de mig canó: formada
pel moviment o prolongació d’un arc de mig punt sobre
dos murs paral·lels. La forma de l’arc que genera
la volta de canó fa que sigui rebaixat, apuntat o peraltat.
-
anular:
volta de canó o de mig canó que cobreix un espai
circular o curvilini.
-
semiesfèrica:
formada per un arc de mig punt girant sobre sí mateix.
-
de
quart d’esfera, de quadrant o de forn: aquella equivalent
a un quart d’esfera que cobreix generalment l’espai
d’un absis semicircular.
-
per
aresta: aquella generada pel creuament perpendicular de dues voltes
de canó. Solament pot cobrir superfícies quadrades
i és molt pesant, per la qual cosa requereix murs gruixuts
i contraforts.
-
de
creueria o ogival: deriva de la volta d’aresta, encara que
diferent ja que és originada per arcs apuntats i ofereix
el doble avantatge de ser lleugera i flexible.
-
de
llunetes: la de mig canó, travessada perpendicularment
per una altra de més petita.
-
cimbori:
torre de planta quadrada o octogonal, situada damunt el creuer
d’una església.
-
cúpula:
volta semiesfèric, generada per la rotació d’un
arc. Generalment cobreix un espai quadrangular o poligonal. En
aquest cas la transició de quadrat al cercle es realitza
a través de les trompes (petita volta semicònica,
amb la part ampla cap a fora) i de les petxines (triangles esfèrics
col·locats en els angles). Les parts de la cúpula
són: el tambor (mur cilíndric que serveix de base
a la cúpula), la llanterna (coronament que proporciona
la llum a l’interior) i la cúpula pròpiament
dita.
El
conjunt de l'obra
La visió
global d’un edifici s’acostuma a representar en dibuixos,
anomenats plànols. Així podem distingir aquests plànols
segons el que vulguin representar:
-
ALÇAT:
és la representació de les façadnes de l’edifici
sense cap deformació (visió frontal).
-
PLA
ISONOMÈTRIC: és una representació imaginària
que combina la planta, les seccions longitudinal i transversal
i part de la seva façana en perspectiva (seria com si el
dibuixant veiés l’edifici penjat a l’aire des
de baix).
-
PLANTA:
és la representació d’un edifici vist des
de dalt.
-
SECCIÓ:
és la representació d’un edifici, segons un
tall imaginari, perpendicular al terra. El tall pot ser:
·
longitudinal: pla que talla la construcció pel llarg.
·
transversal: pla que talla la construcció per l’ample.
.