París, 12 de novembre de 1840 - Meudon, 17 de novembre de 1917) fou un dels més reconeguts escultors de tots els temps. Va ser rebutjat per ingressar a l'Escola de Belles Arts de París. Viatjà a Itàlia l'any 1875 on va quedar impressionat per l'obra de Miquel Àngel. També era admirador de l'art gòtic i va recórrer les catedrals de França el 1877. La seva obra més ambiciosa va ser l'anomenada "El portal de l’infern" on va encabir les seves obres més conegudes: "El pensador" (1880) "El bes" (1886) i "El fill pròdig" (1889). També va fer estàtues dels escriptors Victor Hugo i Balzac (1897). Molt cèlebre és el conjunt escultòric "Els burgesos de Calais".

Le penseur (El pensador) de Rodin a Grubleren.
La seva obra prefigura l'escultura modernista i el realisme, el vigor i el classicisme hi són sempre presents. Va tenir una influència enorme en els escultors del segle XX.
El procés pel qual estan fetes les seves escultures és el buidatge, i encara que en l'actualitat coneixem aquestes peces treballades en bronze, en la seva època Rodin elaborava aquestes peces en guix: buidava el guix, material usat com esborrador i rebutjat pels escultors, com una manera de criticar al circuit de l'art i a l'escultura en marbre (blanc igual que el guix, però infinitament més costós).
El seu missatge era clar: la imatge és superior al material amb el qual està construït. Obres més destacades %[editar]L'home del nas trencat: va anar de les seves primeres obres. Va Ser rebuda amb menyspreu per part del públic ja que es creia que estava inacabada (la part del nas). La Catedral: rep aquest nom un parell de mans que figuren la creació, l'eina amb les quals crea l'home. Aquesta obra serà molt important. És rellevant observar-la amb diferents punts de vista per a apreciar tots els detalls que amaguen aquest parell de mans. Gran nivell de detall, amb la pell, les venes, tot molt real (contrast també entre la superfície polida que correspon a la pell de les mans i la superfície rugosa de la base on aquestes es troben donades suport). Monument a Balzac va ser un encàrrec que l'autor va rebre i que no obstant això no va agradar gens als Autors Literaris, el que va suposar un inicial rebuig a aquest monument.

L'home que camina: considerada una obra inacabada atès que manca de cap i braços. Destacar el moviment que té a pesar de la falta d'aquestes parts del cos. Tors; una altra de les obres de Rodin considerades inacabades. Com podem veure, l'escultor francès s'inspira molt en la temàtica de l'antiga Grècia i Roma. Un exemple clar, la Venus de Milo, escultura a la qual li falten els braços. Les Portes de l'Infern: es tracta d'un encàrrec que es va fer per a decorar un museu que no va arribar a ocupar el seu corresponent lloc. La Port de’l Enfer, com es diria en francès, és un monumental grup escultòric amb uns sis metres d'alt, quatre de acho i un de profunditat. En la seva totalitat conté unes 180 figures les dimensions de les quals varien entre els quinze centímetres i més d'un metre. El va encarregar @ser<3> per al futur Museu d'Arts Decoratives de París però el projecte va quedar cancel•lat i va romandre en el taller de Rodín, el qual li va anar fent afegits fins a la seva mort. Actualment ho podem trobar en el Museu Rodin de la capital francesa. El Pensador.

Una de les escenes del petó ideades per Rodin. Els Burgesos de Calais.Les Portes de l'Infern són, en definitiva, una reflexió sobre la condició humana, amb les seves llums i ombres. Distingim tocs de romanticisme i simbolisme en la temàtica de l'obra i un enfocament més realista si tenim en compte els efectes de la llum (i per l'afinitat artística i personal de l'autor). Algunes de les nombroses figures van ser més tard reproduïdes per Rodin de forma independent, com és el cas de la seva famosa escultura El pensador (situat en la llinda de la porta), així com Les tres ombres (que apareixen en la part més superior). La figura El petó i els laterals són parts d'aquestes portes que també cal destacar. El Pensador: símbol de l'escultura de Rodín. Aglutina totes les característiques de l'autor. L'escultura arriba a traspassar el seu sentit literari (ja que a l'origen és el retrat del poeta Dante que s'afectat per tot el que està veient –en les portes–), i ara amb l'escultura a grans dimensions adquireix un significat totalment diferent, tracta d'expressar una mica més universal i que s'identificarà amb la destinació de l'home. Es tracta d'un home assegut, reclinat, amb el cap ladeada cap avall, en una postura de pensament, passivitat, solitud, preocupació, etc. Per a això, Rodin s'inspirarà en obres ja existents (com el Moisés o la Tomba de Lorenzo de Medicis de Miguel Ángel) clàssica, renaixentista.

D'una banda veiem una posició descurada, hi ha com un gir de les cames casual, com si s'asseurà a pensar. Però Rodin va més enllà de la representació idealitzada d'una persona per a transmetre'ns sentiments, una mica més universal i profund (solitud, preocupació de l'home per l'esdevenir del ser humà,…) tota una càrrega psicològica important. El Pensador està fos en bronze. El petó: també representada en Les Portes de l'Infern. És important el moviment de les obres de Rodin, els diferents angles i punts de vista que ens oferixen nous detalls, més informació sobre l'obra (d'una banda sembla que es besen, per l'altre no). Un dels mètodes de Rodin era duen models nus al seu taller i fer-los girar i moure's per a trobar la postura ideal que li inspirés.

També serà important les obres inacabades, la sensació de dinamisme, que tot és canviant, que l'obra no és igual segons el lloc des d'on sigui benvolguda, el ritme de la composició (formada amb les postures, els braços, com aquests s'entrellacen, etc.) Les tres ombres: aquestes es troben en la part més superior de les portes. Es tracten de tres figures que en realitat són la mateixa però exposades en diferents angles al voltant d'un punt concret. Els Burgesos de Calais: es tracta d'un encàrrec que representa una feta heroica d'un conjunt de persones de la ciutat de Calais, que s'oposa a l'ocupació d'aquesta. Rodin farà una escultura en un podi baix, arran de terra (perquè la gent pugui contemplar-la millor). Són un conjunt de sis persones, pràcticament individualitzades a causa de la vestimenta, el rostre, la seva expressió, el gest de les mans, etc. El tractat és individualitzat, no obstant això, les persones s'interrelacionen amb el moviment el que li fa considerar-se una composició conjunta. L'expressivitat és una de les característiques més destacables de Rodin, sentiments d'angoixa, orgull, dolor, en fi, diferents expressions segons la cara de la figura de la qual estiguem parlant. Segons el punt de vista, tindrem una sensació diferent de la figura.
L'influencia de roden.
Amb aquesta expressió estem parlant d'autors que es mouen en l'òrbita de l'artista francès Rodin. Aquests beuran de les seves fonts, seran deixebles seus, es deixen influenciar per moltes característiques i van a seguir, d'alguna manera, la seva estètica. Camille Claudel; la primera d'aquests artista de l'influx rodinano serà Claudel. Va Començar treballant com alumna seva el que desembocarà en una relació amorosa amb Rodin. Serà una relació molt tormentosa. Estarà molt propera al mestre, fins al punt en el qual alguna de les obres que fa ella, acaben sent signades per Rodin.

Entre les obres a destacar d'aquesta autora estan; El Vals o L'abandó.Camille Claudel tindrà molt poca producció, atès que anys després caurà en una profunda crisi emocional amb motiu de la seva ruptura sentimental amb Rodin. És internada en un sanatori, de la qual no surt fins a la seva mort. A pesar de la seva insistència cap al seu germà perquè la tragués, la família acabarà donant-li l'esquena el que va suposar aquest tràgic final. A. Bourdelle; en aquest autor trobarem dos tipus d'obres (una més cap a la línia d'influència de Rodin, i altra més clàssica). Destacab; Sappho, Hèrcules arquero i L'últim centauro.