Juli González

Julio González (Barcelona 1876 - París 1942)
Va ser un dels artistes moderns més importants de la primera meitat del segle XX. Nascut a Barcelona, una gran part de la seva vida va transcórrer a París, com contemporani i amic de Pablo Picasso. Les seves innovadores escultures amb inclinacions cubistas en la seva major part són referències a la figura humana, encara que freqüentment són abstractes. És un dels grans escultors europeus del segle XX. Va dedicar el seu treball, sobretot, a l'escultura en ferro, sovint de grans proporcions. Està considerat el pare de l’escultura moderna en ferro. I malgrat ser un dels grans noms que Catalunya ha donat a l’art universal –com Gaudí, Dalí o Miró– no gaudeix de la mateixa popularitat.

Juli González es va forjar com a artesà a la metal·listeria del seu pare en una Barcelona en plena efervescència modernista. Inicia la seva carrera com a pintor i, com la majoria d’artistes de l’època, marxa a París, un viatge que en el seu cas no tindrà retorn. La formació artesanal i el domini de la soldadura autògena, tècnica que aprèn en una fàbrica francesa durant la Primera Guerra Mundial, van ser clau en l’esclat de Juli González com a mestre de l’escultura en ferro. La d’escultor serà la seva etapa més fructífera però, paradoxalment, abastarà només l’última dècada de la seva vida.

González va crear un nou llenguatge escultòric, que ha estat qualificat d’abstracte, basat en la fusió entre matèria i espai; una nova manera d’entendre l’escultura –ell ho definia com «dibuixar en l’espai»– que el públic pot admirar a través d’obres mestres com Dona davant el mirall, Dona pentinant-se o Dafne.

La Montserrat, escultura exposada el 1937 a l’Exposició Internacional de París, i amb la qual González expressava el seu suport a la República i el ferm rebuig a la guerra. En aquest sentit, és molt eloqüent el que va deixar escrit el mateix artista: «Ja és hora que el ferro deixi de ser mortífer [...] la porta està del tot oberta perquè a la fi aquest material sigui forjat i batut per les pacífiques mans d’artistes.»