Juli González
Julio
González (Barcelona 1876 - París 1942) Juli González es va forjar com a artesà a la metal·listeria del seu pare en una Barcelona en plena efervescència modernista. Inicia la seva carrera com a pintor i, com la majoria d’artistes de l’època, marxa a París, un viatge que en el seu cas no tindrà retorn. La formació artesanal i el domini de la soldadura autògena, tècnica que aprèn en una fàbrica francesa durant la Primera Guerra Mundial, van ser clau en l’esclat de Juli González com a mestre de l’escultura en ferro. La d’escultor serà la seva etapa més fructífera però, paradoxalment, abastarà només l’última dècada de la seva vida. González va crear un nou llenguatge escultòric, que ha estat qualificat d’abstracte, basat en la fusió entre matèria i espai; una nova manera d’entendre l’escultura –ell ho definia com «dibuixar en l’espai»– que el públic pot admirar a través d’obres mestres com Dona davant el mirall, Dona pentinant-se o Dafne. La Montserrat,
escultura exposada el 1937 a l’Exposició Internacional
de París, i amb la qual González expressava el seu suport
a la República i el ferm rebuig a la guerra. En aquest sentit,
és molt eloqüent el que va deixar escrit el mateix artista:
«Ja és hora que el ferro deixi de ser mortífer [...]
la porta està del tot oberta perquè a la fi aquest material
sigui forjat i batut per les pacífiques mans d’artistes.»
|