Estudia en l'Escola de Medicina de Torí i cap a finals dels anys trenta experimenta amb la poesia concreta. En 1944 realitza dibuixos al llapis en els quals no aixecava el llapis del paper fins que el dibuix estava complet. En 1945 és empresonat per les seves activitats polítiques i durant el seu tancament dibuixa incessantment sobretot tipus de materials i suports; una vegada alliberat viatja a París, on visita els museus i entra en contacte amb l'obra de Dubuffet, Fautier i Pollock; llegix a Sartre. De tornada a Itàlia llegix a Kafka, Marx, Steinbeck i sobretot Erza Pound. En els anys cinquanta experimenta amb la pintura a l'oli intentant distanciar-se dels corrents informals europees.

La seva primera exposició individual té lloc en 1954 en la galeria La *Bussola de Torí. A principis dels anys seixanta realitza quadres amb capes molt gruixudes de pintura industrial aplicada directament i cap a 1964 experimenta amb els llenços amb forma (shaped canvas) i amb l'escultura. En 1966 introduïx per primera vegada el tub de neó i cap a 1967 realitza *assemblages; en aquests anys entra en contacte amb altres artistes de Torí (*Paolini, *Zorio, Kounellis, Penone, Pistoletto, Boetti i Anselmo), amb qui forma el grup de l'art Povera, que és actiu en l'actualitat. En 1968 fa la seva primer iglú (Giap Igloo) que des de llavors és la seva forma escultòrica característica. A la fi dels anys seixanta la seva obra és inclosa en importants *exposicines internacionals de presentació dels moviments *minimal, conceptual i de l'art del procés. A partir dels anys setanta incorpora la sèrie numèrica de Fibonacci, com en Propped de 1970, consistent en panells de cristall donats contra la paret als quals afegix nombres en neó amb la progressió Fibonacci.

En 1972 fa la seva primera exposició individual als Estats Units, en el Walker Art Center de Minneapolis. A la fi dels anys setanta torna a la pintura, representant bèsties mitològiques amb anatomies exagerades, sovint combinades amb branques d'arbre i neons que travessen la tela.