Walter De Maria:

És un escultor i compositor nord-americà. Viu i treballa a Nova York. Encara que es va formar com a pintor, Maria Tot d'una es va tornar cap a l'escultura i va començar a utilitzar altres mitjans de comunicació.

El 1960, De Maria es va traslladar a Nova York. Les seves primeres escultures de la dècada de 1960 es van veure influïdes per el dadaisme i altres moviments d'art modern. Aquesta influència va conduir De Maria l'us de formes geomètriques simples i materials de fabricació industrial, com l'acer inoxidable i l'alumini - materials que són també característics del art minimalista. Amb el suport de col · leccionista Robert scull C, De Maria va començar a fer peces de metall el 1965. També a mitjans de 1960, es va involucrar en diverses activitats artístiques. La seva peça "Cage", per Jhon Cage, va ser inclosa en la exposició al Museu Jueu de Nova York. Es va presentar en diferents ambits, va compondre dues obres musicals (Music de Cricket de 1964, Música Oceà, 1968), i va produir dues pel · lícules (tres cercles i dues línies al desert, Hardcore, tots dos de 1969).

Walter de María (1935), qui des de la seva instal·lació a Nova York al començament dels anys seixanta del passat segle ha realitzat una obra que podem considerar propera, d'una part, a l'estil del land art i, d'una altra, als del minimalisme i l'art conceptual. Tot això sense que oblidem el seu interès per l'expressió musical, que li va portar a tocar la bateria durant algun temps en grups de rock.

Walter de Maria "Camp de llampecs" (1977). Nou Mèxic.

Entre les obres més destacades de Walter de María dins del land art ens trobem amb el "camp de llampecs" del desert de Nou Mèxic, consistent en 400 pals d'acer inoxidable, d'uns sis metres d'altura, clavats en el sòl. Enmig del no-res, durant les grans i freqüents tempestes elèctriques d'aquell desert aquests pals atreuen als rajos com si d'un poderós imant es tractés. El propi artista recomana visitar més d'un dia l'obra, perquè l'espectador pugui conèixer a fons les transformacions que la naturalesa experimenta.

D'altra banda, en el Soho de Nova York poden visitar-se altres dues interessants obres de Walter de Maria. Per un costat, podem sorprendre'ns amb la "Earth Room", una àmplia sala en la qual l'escultor va introduir 127.000 quilos de terra fosca, fins a aconseguir una altura d'una mica més de mig metre. Gens més hi ha allí. I gens menys: en la metròpolis per antonomàsia del planeta una àmplia concentració de terra amb certa olor a humitat ens recorda sense paraula alguna d'on venim i ens transmet certa sensació de buit.

Walter de María. Superior: "Earth *Room". (1977). Inferior: "Broken *kilometer" (1979). Ambdues a Nova York.

No gaire lluny, a una altra sala semblant, ens trobarem davant el no menys sorprenent "quilòmetre trencat", format per un total de 500 barres de llautó polit. Cadascuna d'elles mesura exactament dos metres de llarg, de manera que si estiguessin col·locades en fila sumarien aquest quilòmetre al que fa referència la denominació d'aquesta instal·lació. Les barres estan disposades sobre el sòl, seguint un determinat ritme que incrementa progressivament la distància entre dues d'elles conforme s'avança per la sala, jugant amb la perspectiva.

És interessant aquesta relació entre els materials metàl·lics que freqüentment empra l'artista nord-americà, la importància que atribueix als elements naturals (ja sigui recorrent a la pròpia naturalesa com a suport i agent simultani de les seves creacions o com a material de les mateixes) i com, amb tot això, vol transmetre'ns una sensació d'energia i força.

El 1960, De Maria es va traslladar a Nova York. Les seves primeres escultures de la dècada de 1960 es van veure influïdes per el dadaisme i altres moviments d'art modern. Aquesta influència va conduir De Maria l'us de formes geomètriques simples i materials de fabricació industrial, com l'acer inoxidable i l'alumini - materials que són també característics del art minimalista. Amb el suport de col · leccionista Robert scull C, De Maria va començar a fer peces de metall el 1965. També a mitjans de 1960, es va involucrar en diverses activitats artístiques. La seva peça "Cage", per Jhon Cage, va ser inclosa en la exposició al Museu Jueu de Nova York. Es va presentar en diferents ambits, va compondre dues obres musicals (Music de Cricket de 1964, Música Oceà, 1968), i va produir dues pel · lícules (tres cercles i dues línies al desert, Hardcore, tots dos de 1969).