L'Estel ferit (Passeig Marítim)
Emplaçament:
Nom: L'Estel
ferit |
 |
| Situada al costat de la platja de la Barceloneta,
l'escultura de l'alemanya Rebecca Horn vol ser un homenatge als restaurants
i als banys que van existir a la Barceloneta durant bona part del segle
XX. El conjunt de blocs que conformen l'escultura, posats l'un sobre l'altre
com si estiguessin voluntàriament desordenats, es veu des de molts
llocs del barri, com una part de l'horitzó de la platja. Horn va
obtenir el premi Ciutat de Barcelona de les Arts Plàstiques l'any
1993 per una instal·lació duta a terme a la Fonda Europa,
del carrer Sant Pau, i per una exposició al desaparegut Espai Poblenou,
una sala d'exposicions d'avantguarda que dirigia Glòria Moure,
la mentora de les "Configuracions urbanes". En la seva versió
inicial, hi havia una cinta en què es recitaven els noms dels antics
chiringuitos que estaven en procés d'enderroc per donar lloc al
nou passeig. L'obra i els darrers chiringuitos van conviure durant un
cert temps. Precisament per això, l'obra va quedar molt ensorrada
respecte del nou nivell de la platja i fou aixecada sobre l'actual base
segons el desig de l'artista. La instal·lació elèctrica
es va refer amb la seva col·laboració (1999).
Les creacions de Rebecca Horn són conegudes per la seva característica mecanicista i tecnològica, que es concreta en un funcionament poètic determinat. Els mecanismes acostumen a il·lustrar la transformació d'estats naturals, com per exemple la condensació, o coincidències agressives i inconcloses entre materials, com el martelleig inacabat d'un mirall. Tanmateix, la naturalesa de les obres és eminentment orgànica i psíquica, ja que en realitat els aparells vénen a ser una extensió de l'essència fisiològica-espiritual del nostre cos, directament relacionada, d'altra banda, amb l'espai en què es col·loquen. Sens dubte, l'àmbit expressiu en què aquesta simbiosi entre el que és orgànic i el que és mental es manifesta millor és en l'erotisme, i aquesta és la raó que sigui una referència recurrent en els treballs de Rebecca Horn. Tanmateix, no es tracta tant d'un erotisme d'ordre perceptiu i inhabitual, que fa innecessari l'enteniment i inexplicable la sensació, tot i la seva completa aprehensió. La columna desencaixada d'habitacions modulars que Rebecca Horn ha creat a la Platja de la Barceloneta empra descaradament la característica monumental de la verticalitat per tal d'establir que l'obra és un homenatge. Es tracta d'un homenatge a la mateixa Barceloneta, als seus habitants, als seus vianants i a la seva història de transformació urbana. Per una vegada, l'evidència corpòria hi és absent i ha estat substituïda per habitacles que la van contenir. L'absència no és tanmateix, completa, ja que els murmuris i les llampades en són la seva empremta. |