Emplaçament:
Plaça Catalunya
Autor Escultor: Josep Maria Subirachs

Títol:Catalunya a Francesc Macià
Materials: Travertí, acer corten, formigó armat encofrat i bust de bronze
Dimensions:
(h x a x b) en metres:
9,11 x 3,66 x 7,95
2,29 x 0,42 x 0,53 (bust)
Inauguració:
25 de desembre 1991

Aquest és segurament un dels monuments que més polèmica han aixecat dels que hi ha a la ciutat de Barcelona. La idea d'alçar un monument al president de la Generalitat Francesc Macià (Vilanova i La Geltrú, 1859 - Barcelona, 1933) va sorgir de seguida que Catalunya va recuperar les institucions d'autogovern, com una iniciativa que el diari Avui va llançar el dia de Reis del 1977 i a la qual va anar donant un suport continuat des de les seves planes. El mateix diari va fer una recapta pública de caràcter popular que va recollir, amb petites aportacions, 5.641.557 pessetes. Va haver-hi moltes idees sobre el lloc on s'havia de posar, sobre qui havia de fer-lo i sobre la forma que havia de tenir. Després de moltes vacil·lacions, i amb un cert consens sobre l'emplaçament en algun lloc de la plaça de Catalunya, la Generalitat va convocar el 1983 un concurs públic per triar un projecte, i es va decidir que seria escollit mitjançant una votació popular, en aquells anys d'eufòria participativa de la transició.

La gent desfilà pel Palau de la Virreina, on s'exposaven els projectes, per dipositar els seus vots, i així es va triar el projecte Flama, dels madrilenys Joaquín Vaquero, Luis Bertal i Javier Casanueva, que combinava les formes tradicionals dels monuments (una cripta amb guàrdia de gala) amb unes quatre barres que serien projectades al cel per raigs làser. Alguns opositors van objectar que els làser vermells eren molt difícils d'aconseguir i es necessitava una gran energia, que eren perillosos per a la navegació aèria, i que a la fi només es veurien significativament quan hi hagués molta pol·lució o boira, ja que es necessiten partícules on la llum es reflecteixi per tal que aquesta sigui visible. Els defensors, en canvi, evocaven els raigs dels focus situats en ventall darrere del Palau Nacional de Montjuïc, un dels símbols indiscutibles de Barcelona, i dels quals es diu que la Dictadura de Primo de Rivera va prohibir que fossin amb els colors de les quatre barres previstos inicialment.

El president Jordi Pujol va posar la primera pedra del monument el mateix dia que es complia mig segle de la mort de Macià, el 25 de desembre del 1983. Però no va haver-hi segona pedra i la primera va ser retirada poc després. Després d'un llarg silenci, la Generalitat va decidir finalment ignorar el resultat de la votació popular i encarregar directament a l'escultor Josep Maria Subirachs un altre monument, que finalment es va decidir posar en el lloc més preferent de la plaça de Catalunya, encarat a la Rambla, i no en la part baixa del passeig de Gràcia, com primer s'havia pensat. Per situar-lo, els arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana van col·laborar en la part urbanística. Per evitar bretolades, es va crear un estany, compartit per la còpia de Ladeessa de Clarà i el monument a Macià. El resultat de la idea concebuda per Subirachs, una monumental escala invertida que incorpora un bust de Macià, realitzat per Subirachs a partir d'una obra de Josep Clarà, va ser fortament contestada, sobretot pel contrast amb l'estil escultòric homogeni de la resta de la plaça. Es va inaugurar el dia de Nadal del 1991, 58è aniversari de la mort de Macià.

Obra de caràcter monumental que s'alça en un lloc emblemàtic de Barcelona, la plaça de Catalunya, i que, per tant, es pot observar des de múltiples punts de vista. Com que es tracta d'una zona molt transitada i a la qual sempre hi ha molts turistes, l'escultura esdevé un veritable reclam. La seva configuració geomètrica, així com el fet que integri una escala en posició invertida fan que l'estructura remeti a d'altres obres anteriors de Subirachs com, per exemple, el monument que va portar a terme entre 1964 i 1968 per commemorar les Olimpíades de Mèxic.

El caràcter abstracte de la peça també permet relacionar-la amb algunes de les primeres realitzacions d'aquest escultor en el si de l'abstracció, com les portades a terme els anys 1950.