Emplaçament: plaça del Rei

Autor: Eduardo Chillida

Materials: ferro colat

Dimensions: 2,10 x 2,37 x 1,70

Coincidint amb una exposició antològica d'Eduardo Chillida a la Fundació Miró, es va posar aquesta obra, la primera seva als carrers de la ciutat. La plaça del Rei, lloc escollit pel mateix autor, responia a la simbologia de l'obra, set tones d'acer, en què s'insinuen uns arcs de mig punt que, potser sense que l'autor ho volgués, formen la lletra B de Barcelona i a la vegada evoquen l'art medieval de l'entorn en què s'emmarquen. Però aquest significat no ha estat ben comprès per tothom i la polèmica ha acompanyat sempre aquesta escultura, rebatejada popularment amb tota mena de mots, entre els quals el més celebrat ha estat el de "l'urinari", per la raconada que formen les dues planxes. Agrada també explicar la llegenda que alguns turistes ho han confós realment amb un urinari i ho han fet servir.

Es va inaugurar el 6 de març del 1986 en presència de l'artista. Va col·laborar en la instal·lació l'enginyer José Antonio Fernández Ordóñez, que treballava normalment amb Chillida. El nom de l'obra, el mot grec topos, significa espai o lloc.

La clau descansa en la interrelació dels elements mateixos del collage, de tres planxes d'acer. La seva "aroma", el seu equilibri, no està en la mera juxtaposició dels elements expressius sinó en la seva disposició estratègica peculiar: en com la disposició, la manera de relacionar-se i d'associar-se els elements més o menys simples d'un conjunt, conté un significat, un contingut expressiu, que no es troba en cap d'ells ni en la totalitat si hagués estat disposada d'una altra manera. Així, aquest acer porta l'obra de Chillida cap a l'arquitectura. Ha estat a l'origen projectada exclusivament com una escultura-monument per enfrontar-se com a espai al costat de la catedral de Barcelona.

Els seus laterals presenten unes obertures (com si fos una peça gòtica més), i un dels absis sorgeix del nivell superior i es constitueix com a element vertical i al mateix temps corb. D'aquesta manera, un dels elements es mostra com a planta que ha crescut sobre el terreny, la que "va gravitar" o es va construir, mentre que els altres dos, les parets elevades, només existeixen com a planta en la projecció de la seva ombra. Quan la seva ombra es "marca" en el sòl apareix la planta que ha desaparegut en el temps, la que va parlar i "va levitar". Aquesta peça demostra l'entroncament de l'obra de Chillida amb la naturalesa. Aquesta projecció de la corba alçada i la seva figuració perimetral només és possible a l'aire lliure i al sol canviant d'una plaça oberta, i rara vegada en la neutra llum d'una sala de museu.

És una obra que, en la seva senzillesa, dialoga amb l'església medieval -amb el nombre de la metafísica escolàstica, amb el desenvolupament musical d'absis i finestres gòtiques, explicitat per E. Panofsky i per O. von Simpson-, i s'ha titulat finalment, en homenatge a Sant Agustí, Topos, això és, lloc. Chillida, delimitant mentalment la planta d'un espai, d'un racó de reflexió, fa sonar la (planificada) música callada de l'espai. En el fons, Topos V és un homenatge al mateix temps a la música, l'escultura i l'arquitectura, arts en què sempre està present el número tres (tres dimensions i tres temps).