L'alcalde Narcís Serra va visitar Nova York i de la mà de l'escultor Xavier Corberó, que hi residia, va entrar en contacte amb el galerista Joseph Helman, que acostumava a estiuejar a Eivissa. Serra va demanar ajut per col·locar als carrers de Barcelona escultures d'artistes nord-americans que contribuïssin a embellir la ciutat que sortia d'una dictadura. Helman va trobar la idea entre "romàntica i idealista", i en un sopar a què van assistir Corberó i l'escultor Bryan Hunt es va comprometre a participar en el projecte, com una mena d'ajut a la incipient democràcia espanyola. Es va establir que cada artista que acceptés participar-hi cobraria 20.000 dòlars, un preu simbòlic ja que molts dels artistes que van acceptar es cotitzaven a preus molt més alts. Un dels primers en ser convençuts va ser Richard Serra, sense cap relació amb l'alcalde Serra tot i tenir un cognom idèntic. Diuen que a Serra li va fer gràcia la coincidència i el va decidir a acceptar l'oferiment.

Richard Serra va dur a terme la seva original escultura d'un doble mur ondulant i paral·lel a la nova plaça de La Palmera, al barri de la Verneda. La plaça havia estat aconseguida per l'Ajuntament tot i ser un terreny edificable perquè la va pagar la propietat d'un hotel com a compensació per una infracció urbanística, (es tractava del primer Hilton, que no va obrir i que havia construït uns pisos de més. Els promotors van traspassar la propietat a l'Hospital de Barcelona). La plaça va ser dissenyada pels arquitectes municipals Pedro Barragán i Bernardo de Sola, i a més del monument de Richard Serra compta amb un fanal espectacular, una xemeneia que prové d'una antiga fàbrica i una glorieta. La inauguració va tenir lloc un 11 de novembre, dia de Sant Martí, patró del districte, de l'any 1984, en presència de l'alcalde Pasqual Maragall, que havia succeït Narcís Serra; del regidor García España; de l'escultor Richard Serra, i d'una representació d'habitants del barri, alguns queixosos pel retard de les obres de millora de la calefacció d'un col·legi proper, el Ramón Menéndez Pidal, que van aprofitar l'acte per manifestar la seva protesta. Maragall, per satisfer-los, va relacionar la seva protesta i la inauguració de la plaça de la Palmera tot dient: "Estem arreglant coses de fa cinquanta anys". Es va passar, perquè la Verneda tot just si en tenia trenta de vida.

A la plaça de la Palmera al barri de Sant Martí de la Verneda, l'escultor nord-americà Richard Serra es va servir del mateix concepte de site specificity ("especificitat del lloc") que des de 1981 va presidir la concepció i realització de les seves escultures de caràcter públic, de les quals és exemple paradigmàtic Tilted Arc (Federal Place, Nova York), una obra encarregada a Serra per l'Administració de Serveis Generals dins el programa Art en l'Arquitectura al 1981, que mostra clarament com el llenguatge formal de Serra, lluny d'adaptar-se mimèticament al lloc, se'n serveix dels paràmetres com a punt de partida per a la seva formulació independent.

Pel que fa a El Mur, l'escultor va concebre un mur en col·laboració directa amb el projecte d'urbanització dels arquitectes municipals Bernardo de Sola i Pedro Barragán i a partir d'un espai arquitectònic i urbanístic residual amb una palmera com a únic element distintiu. Serra va proposar al vianant una experiència espacial nova obligant-lo a seguir una ruta diferent i involucrant-lo en plans corbs, volums i línies de perspectiva que determinaven el lloc com lloc "transitiu" de l'escultura. També El Mur li va servir a Serra per percebre d'una determinada manera el lloc, alliberant l'escultura de tota funció decorativa i incorporant així l'espectador.

Per a Barcelona Serra no va escollir, però, el model de corba simple i única ni tampoc un únic ambient com va ser el cas de Tilted Arc, sinó la tipologia de la doble curvatura; és a dir, dos murs circulars i concèntrics accentuant una certa dinàmica de desequilibri que ja havia iniciat a Clara-Clara. En El Mur va introduir una variable del mateix tema. La configuració de les dues corbes separaria i dividiria dues atmosferes clarament diferenciades: per un cantó del mur, un àmbit empedrat, una zona neutra, de repòs, amb bancs per la lectura, amb un quiosc o pèrgola de música en la seva part central i recobert d'arbres, pins i pollancres que deixen ombra i foscor, i a l'altre cantó del mur, una oberta i àrida explanada en un terreny arenós i càlid amb dues acàcies que flanquegen la palmera que representa la llum i el sol. I és en aquest sentit que l'escultura emfasitza la indeterminació del paisatge fins al punt que, com ha dit Serra en més d'una ocasió "la dialèctica entre recórrer i mirar el paisatge és allò que fonamenta l'experiència de l'escultura".

En comptes de l'acer corten característic de les seves escultures públiques, raons pressupostàries derivades dels alts costos del material, van portar a Serra a escollir el formigó blanc amb pols de marbre que a més garantia una textura suau per dificultar l'adherència de tot tipus de pintades.