Eines de treball

Les eines que s’utilitzen en escultura van molt lligades a la tècnica que s’empra en el procediment escultòric. La major part de les eines de l’escultor són eines que punxen o tallen. L’artista escultor ataca la matèria pressionant l’eina directament o picant-la amb un martell. Enfront de l’esforç mental que guia el pinzell del pintor, l’esforç de l’escultor és fonamentalment físic.

Podem destacar les següents eines en funció dels materials:

Pedra: cisell, escoplos, martell. Els cisells són d'acer templat.El compressor repica substituint el martell.

Fusta:gúbies, paper de vidre.

Metall: el ferro es treballa amb diferents eines i es pot aquirir amb diferents formes: planxa, perfil, barilla. Les unions les podem fer amb soldadura elèctrica o autògena.
Vocabulari essencial d'eines

ABRASIUS: serveixen per allisar la superfície de la pedra i el marbre; podem destacar-ne la pedra tosca o volcànica, l’esmeril i la sorra de mar.

BURIL: eina que s’utilitza per treballar el metall.

CISELL: instrument tallant de fulla recta que pot servir tant per treballar la pedra com el metall.

GÚBIA: Instrument tallant de fulla corba, el que permet anar formant les superfícies còncaves i convexes; n’hi ha que serveixen per treballar la pedra i d’altres per la fusta.

MARTELL: instrument que serveix per acompanyar i augmentar la força dels punxons en el procés de desbastat del material (sobretot la pedra).

PUNXÓ: instrument en forma de punxa que forada i treu material. Molt emprat en el treball de la talla.

RASPADORS: serveixen també per allisar o suavitzar, com els abrasius, però en aquest cas són indicats per treballar el metall i la fusta. El més conegut és la llima.

TREPANT (TALADRE): serveixen per foradar o profunditzar la pedra. Actua a percussió, amb una punxa llarga i recargolada que provoca grans forats. L’ús del trepant és molt indicat per al treball de barbes i cabells, fosses nassals i interior de l’oïda.

En el cas del modelatge l’eina més emprada és la mà.