El fang que s'ha fet servir des de la prehistòria per a l'escultura, és argila plàstica natural, silicat d'alúnina. El podem trobar de diferents colors: vermell clar, vermell fosc, blanc o groc.

FANG: argila natural, composta de silicat d’alumini, de vegades contaminat per òxid de ferro. Es treballa afegint-hi material (modelatge) i el seu principal problema consisteix en la poca resistència al seu mateix pes, per això l’obra ha de ser buida de dins, sobretot si s’ha de coure.

D’escultures fetes amb fang en podem destacar de vàries classes:

• terracota: figura de fang cuit, policromat o no. La tècnica de la terracota consisteix en pastar l’argila i deixar-la assecar a l’ombra. Quan està seca es cou al forn. Si es vol que la peça adquireixi una tonalitat vermella s’ha de fer la combustió amb oxigen (oxidada); en canvi, si es vol que aconsegueixi una tonalitat grisosa o negra s’ha de fer la combustió sense oxigen (reduïda).
• ceràmica: art de fabricar vaixelles o recipients. La tècnica més antiga de treball és l’enrotllat en espiral tot i que ja de molt antic l’home va aprendre a fabricar-ne amb torn o amb motlle. Segons el material i la temperatura de cocció, en la fabricació de ceràmica es distingeixen:

- pisa: argila fina, opaca, de color blanc ivori. Cuita entre 1000º i 1300º.

- majòlica: loza amb esmalt de reflexos metàl·lics.

- porcellana: pasta d’argila blanca composta de caolí i feldspat. Cocció a altes temperatures. Peces resistents.

- gres: argila amb molt de sílice. Vitrifica a temperatures elevades (1300º). Peces molt dures, de parets fines i gairebé transparents.