| La pedra des de la prehistòria ha estat un sistema d'expressió formal, una de les primeres expressions amb aquest material va ser la producció d'estatuetes femenines, relacionades amb la fecunditat. Una de les primeres pedres que es van fer servir va ser el sílex. El sílex és un material dur i difícil de treballar. És segurament el material més emprat en escultura al llarg de la Història de l’art. Es pot classificar segons el seu origen geològic i les seves característiques generals. Podem distingir entre: · roques toves: alabastre, sorrenques, calisses... i en general totes les roques sedimentàries. · roques dures: marbres (blancs i de color). · roques molt dures: roques eruptives (basalt, pòrfir, jasp, sílex, diorita, granet...). La tècnica pròpia del treball de la pedra és la talla (treure'n material). |
Sílex o pedernal és una varietat del quarç que es compon del síilice i alúmina principalment. Aquesta pedra és molt compacta. El seu trencament deixa arestes irregulars molt esmolades. Aquest material es translúcid amb llocs més prims, té una brillantor com si estigués encerat.
|
| Diorita: pedra eruptiva, d'estructura granítica i rocosa. És un material més dur que el sílex. La seva duresa permet amb paciència fer tota mena de detalls, material treballat amb intensitat a Egipte.
|
| Basalt: roca volcànica principalment formada per feldspat. El seu color és un gres que pot ser més o menys fosc. Es troba en grans prismes irregulars. La població de Castellfollit està assentada sobre un penyasegat de basalt. Alguns jaciments de basalt es descomposen per l'acció del agents atmosfèrics i es transformen en terra argilosa. També podem trobar altres jaciments amb basalt d'una duresa considerable.
|
| Pòrfido: aquest
nom és genèric de totes les pedres de textura porfídica,
compacta, dura i formada per una massa amorfa, comunment de color
vermell i amb cristalls de fesdespat i quars. |
Granit: roca
compacta i dura. Composada de quars, mica i feldespat. Aquest
material és freqüent amb la pavimentació. Antigament el van treballar
essencialment els egipcis. |
Marbre: és
una varietat de calcita, formada per afegits de carbonat de calç. La
varietat de colors és molt gran, blanc, gris, vermell, negre, menys
freqüent, però també trobem el color groc i blau. Cap pedra
concedeix tanta llibertat a l'escultor com el marbre. |
Alabastre: aquest material no és tant comú en l'escultura, encara que és molt fàcil de treballar ja que no ofereix gaire resistència. La característica essencial de la pedra és la translucidesa . |
Arenisques o "pedra de
Múrcia": té una procedència de llocs humits i salins, acostuma a donar
poc resultat, no permet un treball fi o delicat, només es fa servir
per obres monumentals de poca precisió. |
