Tècniques i formes escultòriques

Tècniques i formes escultòriques

Entenem per tècnica la manera com es treballa (procediments) el material o materials que es volen emprar per a fer l’escultura. Així doncs, no ens ha d'estranyar que les tècniques escultòriques vagin molt lligades al tipus de material que s’empra per esculpir una obra. Així, en l’escultura podem parlar de les tècniques següents:

TALLA: consisteix en treure material a través de l’ús de les eines adequades. S’aplica fonamentalment a la pedra, fusta i ivori.

La tècnica pròpia de la fusta s’anomena TALLA, que consisteix en treballar treient trossos de material en la mateixa direcció que la fibra. Quan es vol policromar, un cop acabada la talla, la peça s’entela, s’enguixa i es pinta al temple o a l’oli. Hi ha tres tècniques per a policromar la fusta:

- estofat: tècnica d’aplicar color sobre pa d’or per raspar-lo i deixar a la vista l’or.

- encarnat: consisteix en aplicar color carn a les parts delcos no tapades per les vestidures.

- daurat: aplicar làmines o pans d’or.

Al ser un material orgànic, la fusta és caduca. Pot ser atacada pels corcs, els fongs i les termites; però el seu principal perill és la humitat, que bufa les fibres. La restauració de peces menjades pels corcs es fa amb fumigacions i injeccions de productes químics específics. Quan la peça ha estat trobada al fons del mar és necessari que se sequi a poc a poc i que s’endureixi la fusta amb sustàncies que la consolidin.

FOSA: (també anomenada BUIDATGE). Consisteix a preparar un motlle on es vessa metall escalfat fins a l’estat líquid. Un cop refredat el metall, es trenca el motlle i queda l’obra a la vista. Una de les tècniques específiques de la fosa és l’anomenat mètode de la cera perduda, molt emprat per aconseguir obres amb una fina capa de material.

MODELATGE: consisteix en afegir material que es pot manipular (mal·leable). Sol utilitzar-se amb materials com la cera, el fang, estucat, guix o escaiola.

FORJA: consisteix en adaptar, modificar un metall escalfat a altes temperatures fins a donar-li la forma volguda.

GUIX: Substància natural de presentació en forma de pols i color blanc formada per sulfat de calç. Normalment es treballa endurint-lo amb aigua i amb la tècnica del motlle que s’unta amb greix o oli perquè no s’adhereixi. El guix també es pot tallar si és un xic humit.

CERA: la composició que s’utilitza és cera d’abelles barrejada amb greix animal, trementina i betum per donar-li color i duresa, un cop seca. Es treballa amb una tècnica semblant al fang.

ESTUCAT: barreja de pols de marbre, alabastre o guix i calç morta. És molt usat per a reproduccions de baixosrelleus i per a aparells de retaules o escultures que hagin de ser policromades. És lleuger i barat però fràgil.

ALTRES MATERIALS: l ’escultura contemporània ha fet servir materials que tenia al seu abast i que, de vegades, eren efímers: fibra de vidre, vinil, metacrilat,paper, pedra sintètica, resines, roba, gel, sorra...

FORMES MÉS FREQÜENTS

En escultura parlem de forma per assenyalar la configuració que presenta globalment l’objecte escultòric, des del punt de vista de qui la contempla. D’aquesta manera podem assenyalar:

EXEMPTA: (en castellà es coneix també com a "escultura de bulto redondo"). Es representa la figura independent del marc arquitectònic o fora del pla. Permet contemplar l’objecte escultòric des de qualsevol angle (360º).

RELLEU: l’objecte escultòric està tallat només sobre una de les superfícies d’un bloc (pla). També és tridimensional, però no està feta per ser contemplada des de tots els angles.

  • Els relleus poden ser:

ALTRELLEU: constituït per figures que sobresurten més de la meitat del seu volum des del fons del bloc.

BAIXRELLEU: les figures representades sobresurten menys de la meitat del seu volum o gairebé gens.

MIGRELLEU: la figura ressalta la meitat del seu volum.

RELLEU EXCAVAT I REFÒS: quan la línia del contorn de les figures, objectes o escriptura és excavada, no sobresurt del pla o només és una silueta resseguida enfonsada.

TIPOLOGIES

En funció de la seva forma els objectes escultòrics poden ser classificats segons la tipologia següent:

  • Les escultures exemptes poden ser:

BUST: anomenat també retrat. Representació parcial de la figura humana, la part superior (cap, coll i part superior del tòrax).

DEMPEUS: representa una figura única situada en posició aixecada (a peu dret).

EQÜESTRE: es representa la figura sobre un cavall.

GRUP: representa dues o més figures humanes o animals, o totes dues, en el mateix tema.

JACENT: es representa la figura estirada o ajaguda.

ORANT: es representa la figura de genolls, en actitud de pregària.

SEDENT: representa una figura en posició asseguda.

TORS: representació parcial de la figura humana, sense les extremitats ni el cap.