GRUPS
CHAPLIN I TARANTINO
|
Vaig
fer una prova amb alumnat de 3r d’ESO. Els vaig dir
que cerquessin informació sobre Pre-cinema (es correspon a la informació que ha de buscar
l’alumnat del grup Chaplin) i el que em vàrem
presentar va ser una entrada d’aquest tipus:
“Pre-cinema Sembla ser que el primer intent de
reproducció gràfica del moviment podrien remuntar-se a les ombres xineses (4000
anys aC) i a la llanterna màgica (1640) de l’alemany Athlanasius
Kircher, però, els grans avenços científics i tècnics
especialment en el camp de la Física, la Química i de l’òptica del s XIX són
els que van proporcionar a la
cinematografia el seu punt de partença. Són molts els científics que van ajudar al desenvolupament del
cinema gràcies als seus descobriments: Des de Johannes
Kleper en 1602, Joseph Fraunhofer en 1807, es confirma la possibilitat de
utilitzat la cambra fosca que sembla que Leonardo da Vinci ja coneixia.
Des de finals del segle XVIII ja es projecten imatges fixes que s’intenten animar
amb la llanterna màgica -que havia estat inventada
por Athanasius Kircher- i
altres artefactes com el Phantascopio (Etienne Robertson en 1799), Praxinoscopio
(Emile Reynaud en 1880) o Zoopraxiscopio (E. Muybridgeen en
1881).
El
1824, el metge britànic P.M. Roger presentà una tesi sobre la persistència de
la retina, fenomen fins llavors no
estudiat . La inèrcia de la retina, fa que les imatges no s’esborren
immediatament aquest fet permet de crear la il·lusió de moviment davant una
projecció successiva i intermitent d’imatges immòbils.
Fonamentant-se
en aquest principi, el físic belga Joseph Plateau ideà un sistema en el qual unes figures dibuixades,
en diverses fases successives d’una acció, sobre una tira de paper o un disc de
cartó, produïen un efecte de moviment.
El
naixement de la fotografia es situa
1839, quan Joseph N. Niepce
va obtenir una ombra. El perfeccionament de la fotografia possibilità el
naixement de la cronofotografia o sèrie de
fotografies successives que permeteren d’enregistrat el moviment dels planetes,
dels animals i de l’home. Els aparells emprats eren molt semblants a les armes
de foc que, disparant, obtenien les fotografies sobre un suport circular que girava, com el tambor d’un
revòlver, davant un canó-objectiu.
Charles Emile Reuynaudl,
precursor dels dibuixos animats, emprant un tambor amb miralls aconseguí de
projectar, per reflexió , sobre una pantalla, unes imatges dibuixades per ell mateix.
Al
mateix temps, Thomas Alva Edison incorporà la pel·lícula de cel·luloide, suport de 35
mm d’amplada recobert d’una emulsió fotosensible, que
reunia les propietats d’ésser transparent, flexible i resistent. Aquest format
de pel·lícula fou utilitzat per Edison per a
impressionar sèries cronofotogràfiques que eren
reproduïdes en un Kinetoscope, aparell de visió
individual patentat per ell el 1891. Louis Lumière , el 1895, patentà un aparell, que denominà
cinematògraf, que per mitjà d’una roda excèntrica permetia el moviment
intermitent de la pel·lícula; amb aquest aparell efectuà les primeres
projeccions publiques amb èxit. El cinematògraf era el més senzill i perfecte
dels construïts fins a l’època, servia indistintament de filmadora i de
projector i funcionava accionant una manovella que
feia avançar el film a 15 imatges per segon.”
Potser hauria faltat recolzar el text amb
algun dibuix o fotografia dels invents (baixats de la xarxa o escannejats) o haver inclòs un enllaç per veure’n algun
d’ells.
Enllaços
consultats i bibliografia.
http://www.xtec.es/~xripoll/cine8.htm
http://iris.cnice.mecd.es/media/index.html
Gran Enciclopèdia Catalana,
Barcelona 1980.
Em
van dir i ho he comprovat, que hi ha moltes entrades en el “rincon
del vago” sobre cinema, hauríem d’avisar a l’alumnat que ha de tenir molta
cura, ja que malgrat pot haver-hi algun
material interessant ens hem d’assabentar del rigor de les informacions
contrastant la informació o consultant al professorat. Aquesta recomanació es
podria fer extensiva per a tots els enllaços que ens trobem navegant.