...EL
REI JOAN CARLES AMB TASCA DE
RADIOAFICIONAT.
Els equips
Que és la radioafició?
Que significa per a tu la radioafició?.Que
significa ser radioaficionat?. Quines imatges es dibuixen amb tu amb aquesta
paraula?. Penses amb el codi Morse,en experimentació amb equips
de ràdio ,o amb les notícies sobre els radioaficionats que
envien missatges arran un desastre natural com terretremols o aiguats .Be
les radioaficionats s'ocupen d'aquestes coses per simple afició.
Qui són , d'on procedeixen
Experimentació i comunicació:aquestes
són les finalitats de la radioafició i les motivaciones per
les quals gents de tots els nivells socials es fan radioaficionats.Joves
i grans, junts disfrutan de l'emoció de trobar i intercanviar idees
amb persones de tot el món. Es quasi imposible descriure amb partaures
l'excitació que suposa la construcció d'un equip a 'obtenció
d'un nou circuit i després que es comporti com deu per incorporar-lo
com un perfeccionament més a l'estació.
Tota estació de radioaficionat
disposa d'un distintiu o indicatiu i de trucada amb el qual s'identifica.Els
prefixes d'aquests indicatius han sigut aribuït a nivell mundial per
l'Unio Internacional de Telecomunicacions. Per exemple,
els indicatius de les letres AA, AL, K, N, W pertanyen als EE.UU o
EA, EB, EC, ED,EG a Espanya.Un des indicatius més coneguts en el
món és W!AW que identifica l'estació AMERICAN
RADIO RELAY LEAGUE,el qual es indicatiude l'Associació Norteamerica
de Radioaficionat.
El radioaficionats viuen tan identificats
amb l'indicatiu de la seva estació, que quasi sempre indicatius
i persones van lligades en la ment dels altres coleges. Un exemple es que
el desaparagut rey de Jordània Hussein era conegur per JY1, també
passa amb ex-president de la república d'Italia Fancesco Cossiga,amb
l'indicatiu I0FCG a el rei d'Espanya joan Carles I amb l'indicatiu EA0JC
. Y a l'igual que coexiteixen reis, polítics y artistes prominents,
aquestes es nodreixen en la seva majoria amb pèrsones de tots els
nivells socials, de totes les edats, des de nens fins a majors de 80 anys
els quals disfruten de la ràdio.Molts ninusvàlidsés
la seva única font de diversió.
L'electrònica apareix envoltada
de cert misteri,per a la majoria de gent, a malgrat que té un paper
fonamental en la vida cotidiana. Les paraules volt ohm i amper porten confusió.
però una vegada que algú explica amb un llenguatge planer
aquest conceptes fonamentals, aquestes paraules perden tot el seu ocultisme
i ja no inspiren temor
....EL
REI JOAN CARLES AMB TASCA DE
RADIOAFICIONAT.
Els equips
Fa molts anys que els equips comercials de radioaficionat no existien. Els primers radioaficionats, van inciar les seves activitats ,fa més de 75 anys, construin els equips ells i si s'esforcaren en descubrir sistemes mes eficaços per comunicar-se entre si. Alguns d'aquells transmissors consistien simplement en una secció de fil de coure estés que feia al llarg d'un tub de cartró i unit electricament a uns pocs componets bàsics i amb un fil ferro que feia d'antena. A vegades la comunicació solament es podia fer en un sentit es a dir un feia un transmissor enllacçava en varios receptors.Encara avui en dia s'esforcen constantment amb millorar els seus comunicats tractan de desemvolupar i fer progressar l'art de la comunicació radioelectrica
Con va començar
tot va començar amb laguns experiments
als voltants de Burdeus, França, en el 1894. El primer contacte
per ràdio va tenir lloc en el 1998 entre la Torre Eiffel i el Panteó
de Paris. en el 1999 el investigador i inventor Guillem Marconi va lograr
enviar un missatge per ràdio a través del canal de la Manega.Pwerò
en realidad es pot dir que l'era de la Telegrafia sense fil va començar
en un cru dia de desembre de lany 1901 en uns barracons abandonats
a Sant Joan de Terranova (Canada) a on Marconi va aconseguir captar la
letra S ,tres punts, de la senyal que acabava de recórrer els 3600km
que separava a Marconi, en Cornwall, la Gran Bretanya.Aquesta senyal fou
la culmincació de molts anys d'experimentació.
Més tard Marconi va posar en marxa
la descomunal estació de ràdio en Cap Cod: una cosa molt
diferent a la que és pot imaginar qualsevol radioaficionat de avui
en dia. Constava d'un transmissor de xispa a base de un motor amb un roror
que feia girar un descarregador d'un metre de diamentre,capaç de
transferir la potencia de 30.000 W a un ampli entremant d'antenes
d'uns 60 metres d'alçada i sustentat per quatre torretes sobre les
dunes de South Wellfleet Massachusets EE.UU.
Als voltants de 1914 Marconi va arribar
a construir una estació amb les seves corresponents antenes per
a transmissions diàries per Oceà Atlàntic. Els
radioaficionats d'altres països,cada vegada més numerosos i
preparats començaren a construir i operar els seus propis transmissors.
Com a conseqüència que a on arribaven aquestes transmissions
era limitat, els radioaficionats van idear una sèrie dee rutes del
éter a través de les quals es retransmitian els missatges.
L'experimentació dels radioaficionats
ha existit sempre. Les emissores comercials no van començar a sortir
fins després de la Primera Guerra Mundial. Això va ocasionar
una gran confusió en les ones i per posar ordre en les ones .les
diferents administracions dels paísos ,de comú acord, asignaren
unes determinades bandes de freqüències per a usos específics.
Aquesta manera els radioaficionats van obtindre les seves pròpies
bandes de freqúència
La continua experimentació al llarg
dels anys, primer, els tubs o lampares de vuit (vàlvules de ràdio)
i posteriorment els transistors. Els equips de ràdio van disminiur
de tamany a la vegada que eran més complexos. En els inicis de la
ràdio l'equip era voluminós i pesat. A vegades ocupava una
habitació sencera per fer el que ara es pot fer amb el contingut
d'una petita caixa metàl.lica del tamany d'un matelí.