[Cronologia] 

[Fonts] 

[Traduccions]

[Argument]  

[Personatges]

[Escenaris]  

[Estructura] 

[Comentari]

[Bibliografia]

 

    [ romanços ]

 

 Títol original:   Cymbeline

Cronologia de Cimbelí

Representada per primera vegada al 1661, es creu que Cimbelí  podiar haver estat escrit el 1609 o 1610. No es conserva cap versió en quart. La primera impressió que es coneix és la del Primer Foli de 1623 

Fonts de Cimbelí

La principal font de Cimbelí és A Mirror for Magistrates de Raphael Holinshed on apareix la figura històrica del Rei Cimbelí i els seus fills perduts. L'argument de la traïció de Joaquimo prové del Decamerón de Bocaccio. Les escenes a Gal·les podrien estar inspirades en dues antigues obres teatrals: The Rare Triumphs of Love and Fortune de Robert Dodsley (1598) i Sir Clyomon and Clamydes  (1599)

Traduccions catalanes de Cimbelí

Argument de Cimbelí

Imògena, filla del Rei Cimbelí, es casa secretament amb Leonat Pòstum, un cavaller que s'havia criat a la cort  del Rei. La Reina que desitjava el matrimoni de Imògena amb el seu fill Cloten revela el secret a Cimbelí i aquest expulsa  Pòstum de Britania.

Pòstum es dirigeix cap a Roma on és acollit per Filàrio. Jachimo, un cavaller italià aposta amb Pòstum que aconsiguirá trencar la fidelitat de Imògena, si guanya l'aposta rebrà un anell que Imògena havia lliurat a Pòstum com a signe del seu amor. Quan Jachimo es presenta en les seves estances, Imògena el rebutja castament però ell s'amaga en un bagul i quan Imògena està dormida li treu la cadena que li havia regalat Pòstum en el seu intercanvi de joies d'amor. De retorn a Roma, Jachimo mostra la cadena a Pòstum i revela la disposició del dormitori de Imògena així com detalls íntims del seu cos, així guanya l'aposta i obté l'anell. Desesperat, Pòstum escriu al seu criat Pisànio. ordenant-li que doni mort a Imògena. 

Pisànio no compleix les ordres del seu amo i en defecte  lliura vestits d'home a Imògena perquè es disfressi. Amb el nom de Fidele, Imògena és acollida per Belari i els seus dos suposats fills,  que en realitat són germans d'ella. Quan els homes marxen cap a la batalla contra els romans, Imògen aes pren una medicina que li havia lliurat Pisànio, l'efecte de la qual és un tipus de somni tan fort que sembla que estigui morta. Quan Belari i els germans tornen  a casa, duen el  cos de la noia al bosc i el cobreixen de flors.

Mentrestant, Cloten ha partit a la recerca de Imògena i, disfressat amb els vestits de Pòstum, pretén posseir-la. En un duel amb Guideri, Cloten mor  i el seu cap queda separat del cos. Quan Imògena desperta, creient que es tracta del cadàver del seu estimat espòs entra en desesperació. En aquest estat la troba Lucius, General dels Romans qui, veient en Fidele un noi tan dolç i moderat, el contracta com patge.

Pòstum i Jachimo també han partit cap a Britània per a unir-se a les forces romanes. Però una vegada a Britània, Pòstum passa secretament al ban brità per fidelitat al seu Rei Cimbelí. Gràcies a la valenta intervenció dels germans Guideri i Avirag, els Britans guanyen la batalla. Pòstum, aleshores, torna al ban dels romans i és empresonat. En la seva cel·la se li apareixen els esperits dels seus avantpassats seguits del déu Júpiter i li deixen un oracle escrit. 

Els presoners són duts davant el Rei Cimbelí i aquest concedeix la llibertat a Imògena i li demana que expressi un desig. Ella demana que Jachimo expliqui com aconseguí l'anell. Aquest revela tota la veritat, Imògena es lleva la disfressa i el seu matrimoni amb Pòstum és acceptat pel rei. Els oracles són feliçment interpretats per un endeví, Belari revela la identitat dels seus suposats fills, tots els presoners són alliberats i el Rei accedeix a tornar a pagar el tribut als romans

Personatges de Cimbelí  (a la versió de Josep Maria de Sagarra)

Escenaris de Cimbelí

1.1: Britania. Jardí del palau de Cimbelí 

1,2: El mateix lloc. Una plaça 
1,3: Una habitació del palau de Cimbelí
1,4: Roma . Casa de Filàrio
1,5: Britania. Jardí del palau de Cimbelí
1,6: El mateix lloc. Altra habitació del palau de Cimbelí

2.1: Britania. Davant el palau de Cimbelí
2.2: Dormitori de Imogen al palau de Cimbelí
2.4: Roma . Casa de Filàrio
2.5: Altra habitació a casa de Filàrio

3,1: Britania. Una sala del palau de Cimbelí
3,2: Altra habitació del palau de Cimbelí 
3,3: Gal·les, terreny muntanyenc amb una cova
3,4: Camp proper a Milford-Haven
3,5: Una habitació del palau de Cimbelí 
3,6: Gal·les. Davant la cova de Belari
3,7: Roma . Una plaça 

4,1: Gal·les. Prop de la la cova de Belari
4,2: Davant la cova de Belari
4,3: Una habitació del palau de Cimbelí
4,4: Gal·les. Davant la cova de Belari

5,1: Britania. Campament romà
5,2: Camp de batalla.
5,3: Altre lloc del camp de batalla 
5,4: Presó britana
5,5: Tenda de Cimbelí

Estructura i forma de Cimbelí

L'edició del Primer Foli divideix Cimbelí en 5 actes de 6,5,7,4 i 5 escenes respectivament.

L'argument principal de  Cimbeli és la història d'amor entre Imògena i Pòstum i l'argument secundari es centra en Guideri i Avirag, fills del rei desapareguts en la infància. No obstant això el subargument només ha estat anunciat de passada en I,i 42 i no es comença a desenvolupar fins l'Acte III. A partir d'aleshores els dos arguments conflueixen en la línia narrativa.

Pel que fa al llenguatge, Shakespeare alterna la prosa amb el vers blanc però aquest té gran varietat d'estrofes i ritmes. Les pauses mètriques apareixen en diferents punts permetent que les frases s'allarguin  durant dos o més versos.

Comentari sobre Cimbelí

Cimbelí és el primer dels Romanços que tanquen la producció teatral  de Shakespeare. Durant el S XIX,  Cimbelí va gaudir de gran prestigi entre la crítica anglosaxona, Tennyson, per exemple, va morir amb una còpia de Cimbelí a les mans i William Hazlitt la qualificava com "un dels  més deliciosos  drames històrics de Shakespere". La figura de Imògena representava l'ideal femení de l'època victoriana.

Des del S XX s'han vist a Cimbelí defectes estructurals, caracterològics i d'ambient . Es considera que l'argument secundari de Guideri i Arvirag no s'integra harmònicament en l'estructura general de l'obra. Excepte Imògena, els personatges són bidimensionals i el salt de la Britania romana a la Roma renaixentista, gratuït. La intervenció dels déus és molt pobre, però en ella s'aprecia un primer intent per part de Shakespeare d'introduir elements sobrenaturals en el desenllaç dels romanços que aniran millorant en Pèricles i Conte d'Hivern per a arribar al gran mestratge de La Tempestat. De totes maneres , la figura de Imògena és tan perfecta i bé aconseguida que la seva presència aconsegueix justificar  tota l'obra.

Bibliografia 

Edicions amb notes

Cimbelí pròleg, traducció i notes de Salvador Oliva. Vicens Vives, Barcelona 1989

Cymbeline (Arden Shakespeare: Second Series) The Arden Shakespeare, J.M. Nosworthy (Editor) London, 1979
William Shakespeare THE COMPLETE WORKS Editor Gary Taylor Oxford University Press, Oxford, 1989

Estudis monogràfics

Bloom, Harold and Kalezic Mirjana Shakespeare's Romances. Chelsea House.  Philadelphia,  2000

Granville-Barker, Harley Prefaces to Shakespeare Cymbeline  Batsford, 1984

Warren, Roger THE OXFORD SHAKESPEARE Cymbeline , Clarendon Press, Oxford 1998