|
| |
Cronologia
de Macbeth
Macbeth va ser segurament composta al 1606, tres anys després
de l'ascensió al tron de Jaume I que ja era Rei d'Escòcia. Aquesta és la
tragèdia més directament "jacobina" de Shakespeare amb molts
elements dissenyats especialment per a agradar al Rei. Jaume Estuart era el
vuitè en la descendència directa en la monarquia escocesa, igual que Bànquo
mostra una descendència de vuit reis a partir del seu fill Fleance (IVi-127).
Jaume I tenia un pronunciat gust pel fet sobrenatural i ell mateix era l'autor d'un
llibre titulat Demonologia.
També s'ha vist en la llargària del incís a la cort Rei Eduard el
Confessor d'Anglaterra, un homenatge a
Jaume Estuart
doncs aquest, igual
que el rei sant, tenia el poder de guarir la escròfula, coneguda popularment
com el "mal del rei".
No
es coneix cap versió publicada en quart, la primera impressió correspon al
Foli
del 1623. Es creu que el text del foli no correspon exactament a la versió
original shakespeareana, doncs és una tragèdia molt més curta que les altres
i inclou paràgrafs que estilísticament no es poden atribuir a Shakespeare.
Aquests són: l'escena V de l'Acte III i dues seccions de l'escena I de l'Acte
IV (38.1-60) i (141-8-1).
|
Fonts
de Macbeth
Per a l'argument de Macbeth Shakespeare acudeix, com en tantes
altres ocasions, a les Chronicles of England, Scotlande, and
Irelande, (1577) de Raphael Holinshed
però utilitza dues Cròniques distintes. D'una banda està la història d'un
baró escocès de nom Macbeth que havia matat al Rei Duncan. Però en aquesta
crònica, Bànquo col·laborava amb Macbeth en el regicidi i Shakespeare
va modificar l'argument per a no ofendre a Jaume I que es considerava
descendent de Bànquo. Així que Shakespeare va utilitzar altra crònica de
Holinshed en la qual es conta com un vilà anomenat Donwald, a instàncies de
la seva dona, mata a l'afable Rei Duff.
Els passatges referits a les bruixes estan inspirats
directament en la Demonologia del propi Rei Jaume I, en honor a qui se suposa que va ser escrita l'obra.
|
|
1907 Traducció de Cebrià Montoliu
1908 Traducció de Diego Ruiz
1927 Traducció de Cèsar Jordana
1945 Traducció de Josep Maria Sagarra
1989 Traducció de Salvador Oliva
|
|
Els generals escocesos Macbeth i Bànquo regressen victoriosos
d'una batalla contra les tropes noruegues. En un erm es troben amb tres
bruixes que profetizen que Macbeth serà Senyor de Cawdor i Rei d'Escòcia i
que l'estirp de Banquo regnarà a Escòcia. El Rei d'Escòcia, Duncan
executa al Senyor de Cawdor per traïció i el lliura el senyoriu a Macbeth.
Macbeth veient que el destí anunciat per les bruixes es va complint i
animat per la seva esposa, assassina Duncan quan aquest
s'allotja al seu castell. Els fills del Rei, Malcolm i Donalbain
fugen espantats cap a Anglaterra i Irlanda respectivament pel que la sospita
del regicidi recau en ells. Macbeth, com a parent més pròxim, és nomenat Rei
d'Escòcia.
Perquè no es compleixi la profecia de les bruixes respecte a
Bànquo, Macbeth envia sicaris per a matar Bànquo i el seu fill Fleance. Bànquo mor, però el noi aconsegueix escapar.
Macbeth té cada vegada més al·lucinacions
i el fantasma de Banquo se li apareix. Espantat, consulta les bruixes i
aquestes li diuen que es guardi de Macduff, Senyor de Fife; que cap home
parit per dona podrà mai vèncer a Macbeth; i que el seu poder es mantindrà
fins que el bosc de Birnam entri a Dunsinane. Macbeth fa assassinar
la
dona i els fills de Macduff. Aquest mentrestant ha partit cap a Anglaterra per
a unir-se a Malcom, legítim hereu de la corona escocesa, i han reclutat un exèrcit
de 10000 homes per a entrar a Escòcia.
El sentiment de culpabilitat
torna boja Lady Macbeth que acaba traient-se la vida. L'exèrcit de Malcom
talla arbres del bosc de Birnam i escudats rera d'ells, els homes entren a Dunsinane. Macduff, que havia
estat tret del ventre de la seva mare abans d'hora, acaba amb la vida de
Macbeth. Malcom és proclamat Rei d'Escòcia.
|
- DUNCAN, REI d'Escòcia
- MALCOLM
fill de Duncan
- DONALBAIN
fill de Duncan
- MACBETH general de l'exèrcit
escocès
- BANQUO
general de l'exèrcit escocès
- MACDUFF
baró escocès
- LENNOX
baró escocès
- ROSS baró escocès
- ANGUS
baró escocès
- MENTETH
baró escocès
- CATHNESS
baró escocès
- FLEANCE, fill de Bànquo
- SIWARD, Comte de Northumberland
- EL JOVE SIWARD, el seu fill
- Fill de Macduff
- SEYTON, ajudant de Macbeth
- LADY
MACBETH
- LADY
MACDUFF
- Tres BRUIXES, les Germanes Fatídiques
- HÈCATE
- Altres tres bruixes
- Aparicions
- Un CAPITÀ de l'exèrcit escocès
- Un METGE anglès
- Un METGE escocès
- Un PORTER
- Un ANCIÀ
- Una DAMA
de companyia de Lady Macbeth
- ASSASSINS (de Banquo)
- ASSASSINS (de Lady Macduff i
fills)
- Nobles, cavallers, soldats,
criats, missatgers i acompanyament.
|
|
Tragèdia en cinc actes de 7, 4, 6, 3 i 7 escenes,
respectivament.
 | El gruix de la tragèdia està pentàmetres iàmbics de vers blanc.
| Les bruixes parlen en tetràmetres.
| Hècate utilitza apariats octosil·làbics
| La prosa s'utilitza en cinc ocasions |
| | |
- La carta escrita per Macbeth a la seva esposa (Acte I, Escena V ).
- Prosa còmica del porter (Acte II, Escena III ).
- Macbeth dóna ordres als seus assassins alternant la prosa amb el vers
(Acte III, Escena I ).
- Diàleg entre Lady Macduff i el seu fill (Acte IV, Escena II ).
- Lady Macbeth parla en somni en prosa (Acte V, Escena I ).
|
|
Si Hamlet és la tragèdia del dubte i Otel·lo la de la gelosia,
Macbeth és l'anàlisi de l'ambició.
Al principi de l'obra, Macbeth se'ns presenta amb qualitats
essencialment positives: és valent, bon soldat i fidel al seu Rei. Però quan
les bruixes el tempten amb el seu oracle, Macbeth, a diferència de Banquo que
sap mantenir-se fred i escèptic, cedeix ràpidament a les forces del mal. La
prodigiosa rapidesa de la imaginació de Macbeth es posa immediatament al servei
de la seva ambició. I si la consciència de Macbeth encara vacil·la davant el
seu imperiós desig de regicidi, allà està la intel·ligència pràctica de
la seva dona per a empènyer-lo a un acte que ambdós saben inevitable.
Després
del regicidi, Macbeth ja ha entrat en una cadena d'inevitable caiguda. Les
seves al·lucinacions i les seves pors progressen a la mesura de la seva violència
i ja no troba el repòs en lloc ni en res.
Lady Macbeth té un recorregut invers al del seu marit. Ella és
la mestra de l'aparença i de l'engany, és com la" flor que amaga
una serp al seu interior", capaç de mostrar-se com la més sol·lícita
de les amfitrions mentre planeja fins el mínim detall del regicidi. Però la
força de Lady Macbeth necessita de la debilitat de Macbeth per a trobar la seva
expressió. A mesura que el seu espòs va prenent la iniciativa, ella va perdent
la seva capacitat d'expressió. El discurs en prosa
que trencadorament pronuncia en mig del seu deliri és un
indicatiu de fins a
quin punt la
integritat de Lady Macbeth depenia de la força de la seva retòrica.
L'estructura dramàtica de Macbeth és senzilla i lineal. La
història d'un únic argument, està contada des del punt de vista dels
"Morality Plays", un tipus de representació típicament medieval
de tipus al·legòric en les quals es representava una lluita entre el bé i el
mal.
Però la grandesa de Macbeth resideix en la força del seu vers i en
la poderosa imageneria de la foscor . Gairebé totes les escenes tenen
lloc en l'ombra, en la boira o en la nit, fent l'ambient lúgubre i tètric que
s'associa amb la màgia negra, la bruixeria i el mal.
La sang és un motiu
recurrent d'enorme impacte dramàtic i el repetit simbolisme del rentat de
les mans de Macbeth i la seva esposa es converteix en un leitmotiv que arriba a
l'apoteosi dramàtica en la bogeria de Lady Macbeth.
Edicions
amb notes
Shakespeare, William. The
Tragedy of Macbeth. Ed. Nicholas Brooke. Oxford
University Press.Oxford, 1998.
Estudis
monogràfics
- Bloom,
Harold. William
Shakespeare''s Macbeth.
New York: Chelsea House, 1987.
- Coursen, H. R. Macbeth
A Guide to the Play.
Westport, CT: Greenwood Press, 1997.
- Nostbakken, Faith, and
Claudia Durst Johnson. Understanding
Macbeth A Student Casebook to Issues, Sources, and Historical
Documents.
Westport, CT: Greenwood Press, 1997.
-
|
|
