[Cronologia] 

[Fonts] 

[Traduccions]

[Argument]  

[Personatges]

[Bibliografia]

Títol original: Measure for Measure

 

Cronologia de Mesura per Mesura

Probablement escrita al 1603, se sap que va ser representada al 1604 . No es coneix cap edició anterior a la del Primer Foli del 1623 en el qual apareix en la quarta posició entre les comèdies.

Fonts de Mesura per Mesura

La font més directa de Mesura per Mesura és el Promos and Cassandra (1578) de Geroge Whetstone que utilitzà l'argumento del Hecatommithi escrit al 1565 per l'italià Cinthio, Giovanni Battista Giraldi.

Els embulls de'n Lucio amb el duc disfressat procedeixen de The Adventures of Brusanus, prince of Hungaria publicades per Barnabe Riche al 1592.

Traduccions catalanes de Mesura per Mesura

1945 Traducció de Josep Maria de Sagarra.

1985 Traducció de Salvador Oliva.

Argument de de Mesura per Mesura

El Duc Vicèntio de Viena decideix retirar-se per un temps de la política activa i relega el poder en Àngelo, un noble famós per la seva provada honradesa. Però el duc no es marxa de Viena sinó que s'amaga en un monestir disfressat de frare, amb la intenció de veure com van les coses en el seu ducat, des d'altre punt de vista. 

El primer acte de la vida pública d'Àngelo és la condemna de mort per al jove Clàudio per haver deixat embarassada Julieta i negar-se a casar-se. La germana de Clàudio, Isabel, és una bella noia que ha decidit fer-se monja. Isabel es presenta davant Àngelo amb el prec que perdoni la vida al seu germà. Ángelo primer es nega però després li proposa a Isabel que pagui amb la seva virginitat la vida de Clàudio. Ella es nega i quan visita el seu germà en la presó li explica les vils proposicions del Delegat del Duc.  

El Duc, disfressat de monjo, escolta la confessió d'Isabel i li proposa una estratègia per a salvar el seu germà, guardar la seva honra i reparar l'ofensa que Àngelo havia ocasionat en la bella Mariana. El Duc li conta a Isabel que Àngelo va faltar a la paraula de matrimoni que li tenia donada a Mariana perquè aquesta, juntament amb la vida del seu germà, va perdre el dot que deuria lliurar-li en els esponsals. Isabel haurà d'enganyar  Àngelo accedint a lliurar-se a ell, però en la foscor de la nit, la veritable donzella a qui Àngelo posseirà serà Mariana, amb la qual cosa es veurà obligat a casar-se amb ella. 

Isabel i Mariana duen a terme el pla, però Àngelo no compleix la seva promesa i no retira l'ordre de pena cabdal per a Clàudio. El Duc, disfressat, aconsegueix que no s'arribi a consumar l'execució del jove, però quan la seva germana acudeix a la presó no li diu la veritat sinó que la insta  que acusi públicament  Àngelo per infame al retorn del Duc. Llavors el Duc es treu el disfressi i fa la seva triomfal entrada a Viena. 

Isabel i Mariana compareixen davant ell per acusar  Àngelo. El Duc fingeix no creure-les i Àngelo aconsegueix que totes les culpes caiguin en el vell frare la personalitat del qual havia assumit el Duc mitjançant la seva disfressa. Cridat a declarar el suposat frare, aquest descobreix la seva veritable personalitat així com el fet que el jove Clàudio no ha estat ajusticiat. L'obra acaba en triples noces. El Duc amb Isabel, Àngelo amb Mariana i Clàudio amb Julieta