CARNESTOLTES
EL CARNESTOLTES
El mot es fa servir duna manera genèrica per a denominar les festes que van del Dijous Gras al Dimecres de Cendra, indistintament amb el mot Carnaval. Duna manera més específica el mot Carnaval es reserva per a la festa la institució, diguem-ne i el mot Carnestoltes per al ninot o humá que la personifica. A Barcelona la tradició ha establert una preferéncia pels ninots més que per les persones de carn i ossos, encara que n'hi ha hagut notables excepcions.
El costum de personificar el Carnestoltes en un ninot és molt antic i ha estat analizat en prof unditat per antropólegs, etnólegs, folkloristes, sociélegs i psicòlegs. Del fet que tota una ciutat jugui durant gairebé una setmana amb un ninot, reflectint-hi tots els seus fantasmes personals i familiars.
Els pagesos acostumaven a penjar un ninot al paller els dies del Carnaval, i el cremaven el Dimecres de Cendra.
A Barcelona i a daltres llocs hi havía el costum que les dones dun carrer sorganitzessin per a endegar un ninot amb robes velles i penjar-lo en una finestra per Carnaval, costum que va ressuscitar, de primer tímidament, Sebastiá Junyent a mitjan segle XIX i que va donar lloc poc després a què la Societat del Born ressuscités tot el ritual de la rebuda, participació al Carnaval, la malaltia i lenterrament del ninot Carnestoltes, que cada any rebia un nom específic diferent, normalment amb títol nobiliari. El ninot era passejat per la ciutat els dies del Canaval i en escenaris improvisats al mig del carrer s'escenificaven episodís del seu pas per la ciutat, sempre absolutament còmiques.