CARNESTOLTES.

UNA FESTA DE LLIBERTAT.

Si diverses són les formes de Carnaval, més diverses són encara les interpretacions que els estudiosos n’han fet. Hi ha qui en remunta l’orígen a les Lupercals i Saturnals dels romans, o a d’altres ritus pagans de pobles diversos.

El Carnaval ha estat durant molts segles, sobretot, una festa íntimament lligada ambl’abstinencia imposada per la religió durant les dates de la Quaresma. tot i que pugui tenirarrels paganes vinculades a la roda de festes de l’any, al sol, a la lluna, a les collites, a la fertilitat.

El Carnaval ha estat sempre una festa de llibertat, una excepció en un any ple de normes socials que cal respectar. Malgrat les prohibicions governatives i la pressió moral de l’Església. en el fons hi ha hagut sempre una certa tolerància. A les autoritats els preocupava només la possibilitat d'aldarulls al carrer i de crítiques fetes en públic i l'Església sabia que després del Carnaval venia la Quaresma i les ovelles haurien de tornar al ramat.

Avui la Quaresma ha perdut práctícament tot el seu significat d’abstinència col.lectiva d’algunes menges i determinades pràctiques. Ja no hi ha carns «toltes» —prohíbides— però el Carnestoltes segueix arribant a les viles i la gent continua ballant per Carnaval. Pot fer-ho ara, també, la resta de l'any, però és igual, perqué no morirá mai el desig de participació en unes festes que son un reflex del subconscient col.lectiu i on hom pot treure també lliurement a l'exterior els fantasmes personalsi familiars.