Apol·lo fent una libació. Kylix, c. 480, Delfos, Museu

Apol·lo és el déu de la resplendor del sol i la bellesa, de la medicina i de l'endevinació. Presideix, a més, el cor de les nou Muses, divinitats a les quals estan consagrades les arts de l’esperit: la música, la poesia, la dansa i els gèneres teatrals. Les fletxes que tira amb el seu arc provoquen la malaltia, però també és el déu guaridor i purificador. Eren oracles molts santuaris dedicats a Apol·lo, el més important dels quals era el de Delfos. Si bé els seus nombrosos amors són molts cops dissortats, la seva aparença és la d’un jove molt bell, sense barba i amb els cabells foscos rinxolats cenyits per una corona de llorer, amb una lira a la mà i a l’esquena un carcaix. Com que un dels sistemes d’endevinació de l’antiguitat era per mitjà de l’observació del vol de les aus, el seu animal és el corb.