El santuari
Més enllà del mite, la veritat és que amb el temps l'oracle va esdevenir el més important de Grècia. Un dia al mes, reis, ambaixadors i particulars de totes les ciutats gregues podien acudir a consultar Apol·lo, inquiets pel seu futur. Al voltant del temple d'Apol·lo s'aixecaven altres construccions relacionats amb el culte al déu. El primer que trobava el peregrí en la seva pujada era l'ārea sagrada d'Atena Pronaia. A continuaciķ passava pel gimnās i arribava a la font Castàlia.
Plānol general del conjunt de Delfos.
Un poc més endavant el camí entrava
al recinte sagrat rodejat per un mur i, una vegada dins, la Via Sacra
seguia entremig de fileres d'estātues de bronze que diverses ciutats gregues
havien ofert al santuari com a exvots i enremig d'edificis menors,
la majoria cambres del tresor, en forma de templets, on cada ciutat
dipositava les seves ofrenes. També s'hi trobava la roca de la Sibilˇla.
A la fi s'arribava al temple, reconstruīt dues vegades, l'última
al s. IV a.C.; a l'interior hi havia l'ómphalos i
la pitonissa. Més amunt, tancant el recinte, s'alçava un
teatre, en el qual s'hi celebraven concursos de cant durant els Jocs Pítics
i la lesche o casa de l'assemblea. Ja fora el mur, una
mica apartat, s'hi havia bastit un estadi per als Jocs, amb una
capacitat de set mil espectadors.
Restituciķ del santuari de Delfos.
