POETES LÍRICS ARCAICS

Els temes més freqüents són la guerra i la política i cançons de banquet (el vi i l'amor). Els autors pertanyen a l'aristocràcia. Entre els segles VII i el VI a. C. sobresurten Arquíloc (Paros s. VII a. C.) -defensa el tòpic grec d'estimar els amics i odiar i fer mal als enemics- i Alceu (Lesbos, s. VII/600 aC), que es va dedicar sobretot a la política, tema de la majoria de les seves composicions -una de les seves imatges, la nau que representa l'Estat, esdevindrà un tòpic utilitzat per escriptors posteriors (290). Es conserva un vers seu dedicat a Safo (308).

De la mateixa època és Safo, nascuda probablement a Lesbos vers el 630 a.C.: aristòcrata que es va quedar aviat vidua. La gran majoria dels seus textos conservats es refereixen a la seva família -a la seva filla per exemple (30)- o a un grup de noies que formaven el cercle de Safo. No se sap exactament què era aquest grup: podien ser noies nobles que eren educades per Safo o una mena d'associació religiosa que rendien culte a Afrodita i a altres divinitats. El que es desprèn dels poemes que hi dedica és que hi havia relacions amoroses entre elles (4), relacions que es trenquen quan la jove marxa del cercle per casar-se. De fet, moltes d'aquestes composicions són els comiats que dedicava Safo a les noies que es casaven (254). Altres, en canvi, canten a amors amb homes (277) o són epitalamis (himnes nupcials-286).

Safo, escultura de James Pradier (1852), Musée d'Orsay, París (S.G.).

Posteriorment, entre els segles VI i V aC, els poetes, malgrat que continuen sent aristòcrates, es troben al servei de tirans. Aquest és el cas d'Anacreont (Teos, s. VI-V aC) i Simònides (Ceos, s. VI-V aC), un dels primers a cultivar els epinicis, odes que celebraven els vencedors de competicions atlètiques. El més important és Píndar (Beòcia, s. VI-V aC). D'ell han restat sobretot els epinicis. Els epinicis de Píndar s'agrupen segons els jocs que ha guanyat el vencedor: odes Olímpiques (Olímpia), odes Pítiques (Delfos), odes Nemees (Nèmea) i odes Ístmiques (Corint). El punt de partida és la victòria de l'atleta, després sol seguir l'elogi a la ciutat on es realitzaven els jocs, explicant algun mite relacionat amb ella, l'elogi del vencedor, dels seus avantpassats, de la seva ciutat, i s'inclouen també sentències morals. Del llenguatge poètic de Píndar destaca el seu ús de la metàfora i del símil.

Anacreont, s. III-II a.C.,Musée du Louvre, París (S.G.).

Webs: