|
HISTÒRIA
GENERAL |
|
|
G. DUBY (1987), Atlas
histórico mundial, Madrid - Barcelona, Debate, 1989.
H. KINDER - W. HILGEMANN,
Atlas Historico Mundial. 1, De los orígenes a la Revolución
Francesa, Madrid, Istmo, 2003.
|
|
|
MÓN
ANTIC |
|
|
J. ALBERICH et alii,
Grecs i romans, Barcelona, 1989.
J. ALBERICH - M. ROS,
La transcripció dels noms propis grecs i llatins,
Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993.
A. CARTER - Diagram Group,
Themes for Classical Studies, Cambridge 1991.
P. CONNOLLY, La ciudad
antigua, Madrid, Acento, 1998.
F. FERRARI et alii,
Dizionario della civiltà classica, Milà, Rizzoli,
1993
M. C. HOWATSON, Diccionario
de la literatura clásica, Madrid, Alianza Editorial,
1991.
F. KOLB (1984), La
ciudad en la antigüedad, Madrid 1992.
|
|
|
MITOLOGIA |
|
|
I. AGHION - C. BARBILLON
- F. LISSARRAGUE, Guía iconográfica de los héroes
y dioses de la antigüedad, Madrid, Alianza editorial, 1997.
R. BUXTON, El imaginario
griego. Los contextos de la mitología, Madrid, Cambridge
University Press, 2000.
T. H. CARPENTER, Art
and Myth in Ancient Greece, Londres 1991.
C. FALCÓN - E.
FERNÁNDEZ-GALIANO - R. LÓPEZ, Diccionario de la
mitología clásica, Madrid, Alianza Editorial,
1980.
C. GARCÍA GUAL,
Introducción a la mitología griega, Madrid,
Alianza Editorial, 1992.
M. GIBSON, Mitologia
grega, il.lustracions de Giovanni Caselli, Barcelona, ed. Barcanova
1984.
R. GRAVES, La guerra
de Troia, Barcelona, ed. Empúries, 1985, traducció
de Ramon Barnils.
P. GRIMAL, Diccionario
de la mitología griega y romana, Barcelona, Paidós,
1981.
R. LÓPEZ MELERO
- C. GARCÍA GUAL - J. CORS, La mitologia grega, Avenç,
62 (1983), pp. 54ss.
GRUPO TEMPE, Los dioses
del Olimpo, Madrid, Alianza Editorial, 1998.
R. MARTIN, Diccionario
de la mitología clásica, Madrid, Espasa Calpe,
1998.
P. OLALLA, Atlas mitológico
de Grecia, Atenas, Road Editions, 2001.
J. PINSENT, Mitologia
grega, Barcelona, La Magrana, 1989.
A. RUIZ DE ELVIRA, Mitología
clásica, Madrid, Gredos, 1982.
J. SARIOL - S. CUCURELLA
- C. MONCAU, La mitologia clàssica. Literatura, art, música,
Barcelona, Barcanova, 1994.
K. USHER, Mitologia
romana, il.lustracions de David O'Connor, Barcelona, ed. Barcanova.
J. P. VERNANT, Mito
y pensamiento en la Grecia antigua, Barcelona, Ariel, 1983.
|
|
|
RELIGIÓ |
|
|
L. BRUIT ZAIDMAN - P.
SCHMITT PANTEL, La religion grecque dans la cité grecque
à l'époque classique, Paris, Armand Colin, 1991.
L. ADKINS, Dictionary
of Roman religion, Nova York, Facts on File, 1996.
R. M. OGILVIE (1969),
Los romanos y sus dioses, Madrid, Alianza Editorial, 1995.
J. SCHEID (1983), La
religión en Roma, Madrid, Ediciones Clásicas,
1991.
|
|
|
CIVILITZACIÓ
GREGA |
|
|
J. A. C. T. (1984), El
mundo de Atenas, Barcelona 1988.
J. M. CAMP, The archaelogy
of Athens, New Haven - Londres, Yale University Press, 2001.
M.I. FINLEY, Los
griegos de la antigüedad, Barcelona, Labor, 1980.
P. LEVI, Grecia, cuna
de Occidente, Madrid 1992.
|
|
|
LA
VIDA QUOTIDIANA A GRÈCIA |
|
|
M. J. ESPUÑA -
M. TUDELA, "Història dels Jocs Olímpics",
"Olímpia" i "La preparació dels Jocs"
dins Auriga, núm. 0, octubre 1990.
R. FLACELIERE, La
vida cotidiana en Grecia en el siglo de Pericles, Madrid 1989.
C. SALLES, Les bas-fonds
de l'antiquité, Robert Laffont, París 1982.
D. VANHOVE et alii,
L'esport a la Grècia antiga. La gènesi de l'olimpisme,
Barcelona 1992.
|
|
|
HISTÒRIA
DE GRÈCIA |
|
|
J. BOARDMAN, Los griegos
en ultramar, Madrid, Alianza editorial, 1975.
J. CHADWICK (1976),
El mundo micénico, Madrid 1985.
P. CONNOLLY, La vida
en els temps d'Ulisses, Barcelona 1986.
J. K. DAVIES (1978),
La democracia y la Grecia clásica, Madrid, Taurus,
1981.
A. J. DOMÍNGUEZ
MONEDERO, La polis y la expansión griega. Siglos VIII-VI,
Madrid, Editorial Síntesis, 1991.
F. J. FERNÁNDEZ
NIETO, "Filipo y Alejandro", J. GÓMEZ PANTOJA (coord.),
Historia antigua (Grecia y Roma), Barcelona, Ariel, 2003,
pp. 293-326.
M. I. FINLEY (1981),
La Grecia primitiva: edad de bronce y era arcaica, Barcelona
1983.
M. GARCIA, "El choque
greco-persa", J. GÓMEZ PANTOJA (coord.), Historia
antigua (Grecia y Roma), Barcelona, Ariel, 2003, pp. 165-187.
M. GARCIA - S. GIRALT,
L'expansió
colonial grega, Auriga, 11, 1994, pp. 4-7.
C. MOSSÉ, La
colonisation dans l'Antiquité, París, Nathan,
1970.
C. MOSSÉ (1971),
Historia de una democracia: Atenas, Madrid 1987.
C. MOSSÉ, Les
institutions politiques grecques a l'époque classique,
Paris 1967.
C. MOSSÉ (2001),
Alejandro Magno, el destino de un mito, Madrid, Espasa, 2004.
O. MURRAY (1980), Grecia
antigua, Madrid, Taurus, 1981.
C. A. POWELL, Athens
and Sparta, Londres 1988.
F. RUZÉ - M. C.
AMOURETTI (1978), El mundo griego antiguo, Madrid 1992.
|
|
|
EMPÚRIES |
|
|
E. SANMARTÍ et
alii , "Empòrion, la ciutat grega d'Empúries",
L'Avenç 38, 1981, pp. 20-48.
S. GIRALT - M. GARCIA,
"Empòrion: grecs i ibers (del 600 al 195 a.C.)",
Auriga 12, 1994-95, pp. 22-25.
R. MAR - J. RUIZ DE ARBULO,
Ampurias romana, Sabadell, 1993.
R. MARCET - E. SANMARTÍ,
Empúries, Barcelona, Diputació de Barcelona,
1989.
M. J. PENA, "Hipòtesis
noves sobre Empúries a partir de l'anàlisi de les
fonts literàries", Fonaments 7, 1988, pp. 11-45.
P. ROUILLARD, Les
grecs et la péninsule ibérique du VIIIe. au IVe. siècle
avant Jésus-Christ, París 1991.
J. RUIZ DE ARBULO, "Emporion
y Rhode. Dos asentamientos portuarios en el golfo de Roses",
Arqueología espacial, 4, 1984, pp. 115-140.
E. SANMARTÍ, "Els
ibers a Emporion (segles VI-III a. C.)", Laietania,
8, 1993, pp. 87-101.
E. SANMARTÍ - J. NOLLA, Empúries. Guia itinerària , Barcelona, Diputació de Barcelona, 1988.
R. A. SANTIAGO, "El
texto de Estrabón en torno a Emporion a la luz de los nuevos
descubrimientos arqueológicos y epigráficos",
Emérita, 62.1, 1994, pp. 61-74.
|
|
|
LLENGUA GREGA |
|
|
J. ALBERICH, Grec 1 i 2, Barcelona, Vicens-Vives.
J. BERENGUER (1942), Gramática griega, Barcelona, Bosch, 1981.
M. CAPELLÀ, Grec 1 i 2, Barcelona, Teide.
P. CHANTRAINE (1961), Morfología histórica del griego, Barcelona, Avesta, 1983.
C. A. RUCK (1969), Ancient Greek: a new approach, Cambridge (Mass.) - Londres, MIT Press, 1972.
M. SANZ, Gramática griega, Madrid, Ediciones clásicas, 2005. |
|
|
LITERATURA
GREGA |
|
|
J. ALBERICH, "L'Odissea",
Lectures de COU de llatí i grec 1998-1999,
Barcelona, La Magrana, 1998, pp. 109-141.
K.J. DOVER, ed. (1980),
Literatura en la Grecia antigua. Panorama del 700 a.C. al 500
d.C., Madrid, Taurus, 1986.
P. E. EASTERLING - B.
M. W. KNOX (eds.), Historia de la literatura clásica:
I. Literatura griega, Madrid, Gredos, 1990.
L. GIL, F. RODRÍGUEZ
ADRADOS - M. FERNÁNDEZ-GALIANO - J. S. LASSO DE LA VEGA (1963),
Introducción a Homero, Madrid 1984.
J. GRIFFIN (1980), Homero,
Madrid 1984.
HOMER, Nueva antología
de la Ilíada i la Odisea, Madrid 1965.
J.A. LÓPEZ FÉREZ
(ed.), Historia de la literatura griega, Madrid, Cátedra,
1992.
|
|
|
CIVILITZACIÓ
ROMANA |
|
|
P. GRIMAL (1981), La
civilización romana. Vida, costumbres, leyes, artes,
Barcelona, Paidós, 1999.
C. SALLES, L'antiquité
romaine des origines à la chute de l'Empire, París,
Larousse, 1993.
|
|
|
HISTÒRIA
DE ROMA |
|
|
F. BELTRÁN -
F. MARCO, Atlas de historia antigua, Saragossa, Diputación
General de Aragón - Pórtico, 1987.
K. R. BRADLEY (1994),
Esclavitud y sociedad en Roma, Barcelona, Península,
1998.
T. J. CORNELL (1995),
Los orígenes de Roma c. 1000-264 a.C. Italia y Roma de
la Edad del Bronce a las guerras púnicas, Barcelona,
Crítica, 1999.
M. CHRISTOL - D. NONY
(1974), De los orígenes de Roma a las invasiones bárbaras,
Madrid, Akal, 1991
M. CRAWFORD (1978),
La república romana, Madrid, Taurus, 1988.
J. M. DAVID, La république
romaine de la deuxième guerre punique à la bataille
d'Actium, París, Éditions du Seuil, 2000.
P. GARNSEY, El Imperio
Romano, economía, sociedad y cultura, Barcelona, Crítica,
1991.
P. GRIMAL (1993), El
Imperio Romano, Barcelona, Crítica, 2000.
P. GRIMAL, El Segle
d'August, Barcelona, Edicions de 1984, 1999.
J. HEURGON (1971), Roma
y el Mediterráneo occidental hasta las guerras púnicas,
Barcelona, Labor, 1982.
S. I. KOVALIOV (1948),
Historia de Roma, Madrid, Akal, 1979.
P. LE ROUX, Le Haut-Empire
romain en Occident, d'Auguste aux Sévères, París,
Éditions du Seuil, 1998.
|
|
|
LA
CIUTAT ROMANA |
|
|
J. P. ADAM, La construction
romaine, París, Picard, 1989.
X. AQUILUÉ et
alii, Tàrraco, guia arqueològica, Tarragona
1991.
J. BELTRÁN (coord.), De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona,
Barcelona, Ajuntament de Barcelona (Museu d'Història de la Ciutat), 2001.
P. CONNOLLY (1974), Pompeia,
Barcelona, Barcanova, 1987.
D. FREIXENET, L'empremta
d'un imperi. La romanització, Barcelona 1991.
J. O. GRANADOS et alii, Guia de la Barcelona romana i altmedieval, Ajuntament de Barcelona, 1995.
P. GRIMAL, Las ciudades
romanas, Barcelona 1956.
D. MACAULAY, El nacimiento
de una ciudad romana, Barcelona 1978.
A. MALISSARD (1994),
Los romanos y el agua, Barcelona, Herder, 2001.
A. MAÑÉ,
Excursió per les termes romanes de Catalunya, Barcelona,
UEC, 1999.
M. MAYER et alii,
Roma a Catalunya, Barcelona 1992.
J. OLIVER-BONJOCH, Arquitectura
i societat a la Roma imperial, Barcelona, UPC, 2004.
M. ORFILA - M. A. CAU
(coord.), Les ciutats romanes del llevant peninsular i les illes
Balears, Barcelona, Pòrtic, 2004.
J. RUIZ DE ARBULO et alii, Tàrraco i l'aigua, Tarragona, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
S. WOODFORD, Introducción
a la historia del arte: Grecia y Roma, Barcelona 1985.
|
|
|
LA
VIDA PRIVADA A ROMA |
|
|
M. BLAY et alii,
Roma. Set aspectes de la cultura llatina, Barcelona, ed.
Teide, 1990.
S. F. BONNER (1977),
La educación en la Roma antigua, Barcelona, ed. Herder,
1984.
E. CANTARELLA, Passato
prossimo. Donne romane da Tacita a Sulpicia, Milà, Feltrinelli,1996.
J. CARCOPINO (1938),
La vida cotidiana en Roma en el apogeo del imperio, Buenos
Aires, 1984.
A. GIARDINA, ed. (1989),
El hombre romano, Madrid, Alianza Editorial, 1991.
P. GRIMAL (1953), La
vida en la Roma antigua, Barcelona, ed. Paidós, 1993.
P. GRIMAL (1963), El
amor en la Roma antigua, Barcelona, 2000.
J. GUILLÉN (1978),
Urbs Roma. Vida y costumbres de los romanos, Salamanca, 1980.
V. E. PAOLI, Urbs.
La vida en la Roma antigua, Barcelona, 1973.
A. ROUSELLE (1990), "La
política de los cuerpos: entre procreación y continencia
en Roma", Historia de las mujeres, Madrid, Taurus, 1993.
P. VEYNE (1985), "El
imperio romano", Historia de la vida privada, I, Madrid,
Taurus, 1991.
|
|
|
LLENGUA
LLATINA |
|
|
J. ALBERICH - J. CARBONELL
- B. MATAS, Llatí 1 i 2, Barcelona, Castellnou, 1997.
J. ALBERICH - J. CARBONELL - B. MATAS, Eridanus. Iniciació al llatí, Barcelona, Alhambra, 1986. W. S. ALLEN (1965), Vox Latina. The pronuntiation of classical Latin, Cambridge, 1990.
M. BASSOLS, Sintaxis latina, Madrid, CSIC, 1971.
P. L. CANO - J. CARBONELL - B. MATAS, Introducció a l'estudi de la llengua llatina, Bellaterra, UAB, 1998. P. GUISARD - C. LAIZÉ,
Grammaire nouvelle de la langue latine, Rosny-sous-Bois,
Bréal, 2001.
P. MONTEIL, Éléments de phonétique et de morphologie du latin, Paris, Nathan, 1979
L. RUBIO, Introducción
a la sintaxis estructural del latín, Barcelona, Ariel,
1966.
L. RUBIO - T. GONZÁLEZ,
Nueva gramática latina, Madrid, Coloquio Editorial,
1988.
E. VALENTÍ, Sintaxi
llatina, reelaborada per P. L. Cano, Barcelona, Curial, 1979.
X. YÁÑEZ - M. J. ESPUÑA - G. GANCHO, Llatí I i II, Edebé, 1999. |
|
|
LITERATURA
LLATINA |
|
|
M. VON ALBRECHT (1992),
Historia de la literatura romana desde Andrónico hasta
Boecio, Barcelona, Herder, 1997-1999, 2 vols.
J. BAYET (1965), Literatura
latina, Barcelona, Ariel, 1985.
E. BICKEL (1960),
Historia de la literatura romana, Madrid, Gredos, 1982.
L. BIELER (1965), Historia
de la literatura romana, Madrid, Gredos, 1975.
P. L. CANO, "Èpica
llatina", Classignosi. Lectures de COU de llatí i
grec 1998-1999, Barcelona, La Magrana, 1998, pp. 299-334.
C. CODOÑER, ed.
(1997), Historia de la literatura latina, Madrid, Cátedra,
1997.
M. FUHRMAN (1974), Literatura
Universal III: Literatura romana, Madrid, Gredos, 1985.
J. GÓMEZ PALLARÈS,
Studiosa Roma. Los géneros literarios en la cultura romana,
Bellaterra, Servei de Publicacions de la UAB, 2003.
E. J. KENNEY - W. V.
CLAUSEN eds. (1982), Historia de la literatura clásica
II: literatura latina, Madrid, Gredos, 1989.
R. MARTIN - J. GAILLARD
(1990), Les genres littéraires à Rome, París,
Nathan, 1990.
|
|
|
DIDÀCTICA |
|
|
A. ALCALDE-DIOSDADO,
"La necesidad de renovación didáctica de las
lenguas clásicas: una nueva propuesta metodológica",
Revista de Estudios clásicos, 118 (2000).
P. L. CANO, "Aspectos
de didáctica del latín sobre deconstrucción
y reconstrucción de textos", Methodos, 1 (2003).
P. L. CANO - Joan CARBONELL
- Bàrbara MATAS, Introducció a l'estudi de la llengua
llatina. Mòdul 1, Bellaterra, 1998.
P. L. CANO - J. MARTÍNEZ
GÁZQUEZ, "Sobre textos clásicos y pintura: algunas
observaciones", Methodos, 1 (2003).
J. CARBONELL, "Literatura
latina y competencia literaria", Methodos, 1 (2003).
J. CARBONELL , "Latine
est. Non legitur", A. Mª Aldama (ed.), De Roma al siglo
XX, Madrid, 1996, II, pp. 957-983.
A. CRISTOFORI, "Con
Internet attraverso le periferie del mondo antico", Rassegna
degli Strumenti Informatici per lo Studio dell'Antichità
Classica.
C. DAIUTE - F. MORSE,
"Access to knowledge and expression: multimedia writing tools
for students with diverse needs and strengths, Journal of Special
Education Technology, 12.3 (1994), pp. 221-256.
C. MACÍAS VILLALOBOS,
"Internet y la didáctica del latín", Revista
de Estudios Latinos,1 (2001), pp. 203 235.
J. MAJÓ - P. MARQUÈS,
La revolución educativa en la era Internet, Barcelona,
Cisspraxis, 2002.
B. MOONEN - J. VOOGT,
"Using networks to support the professional development of
teachers", Journal of In-service Education, 24.1, 1998.
Orientacions per a
l'elaboració d'un crèdit, Barcelona, 1993.
Reforma educativa.
Reflexió i propostes (Cuadernos de pedagogía),
Barcelona, 1990.
|
|