Quantitat vocàlica
En llatí totes les vocals tenen dues realitzacions: breu o llarga. Malgrat que generalment no s'indica, si es vol anotar la quantitat vocàlica es pot fer amb uns diacrítics:
breus |
llargues |
ă |
ā |
ĕ |
ē |
ĭ |
ī |
ŏ |
ō |
ŭ |
ū |
D'altra banda són sempre llargs els diftongs: ae, au, oe (eu és diftong en alguns monosíl·labs i en mots d'origen grec).
Quantitat sil·làbica
A més en la fonètica llatina és important la distinció entre síl·labes breus i llargues.
- Les síl·labes llargues són:
- les que contenen una vocal llarga o un diftong: s'anomenen llargues per naturalesa.
Ex: diēs, caelum.
- aquelles que tenen una vocal breu seguida de dues consonants, que no siguin oclusiva (b, d, g, p, t, c) més líquida (r, l): s'anomenen llargues per posició.
Ex: terra, constantes.
|
- Les síl·labes breus són: aquelles que tenen una vocal breu no seguida de dues consonant (que no siguin oclusiva més líquida).
Ex: machĭna, multĭplex
Convé tenir en compte que una vocal seguida d'una altra vocal és sempre breu.
Ex: Italĭa.
|