A través de la sortida d'altaveus es poden connectar els altaveus per reproduir sons des de l'amplificador de potència que la tarjeta té integrat. Normalment aquest amplificador proporciona aproximadament una potència màxima de sortida de 4 wats (per altaveus de 4 ohms) o de 2 wats (per altaveus de 8 ohms).
La missió dels altaveus consisteix, al
contrari que el micròfon, en convertir variacions de l’electricitat en compressió i
expansions d’aire. Aquest procés es realitza bàsicament fent vibrar una membrana
flexible, al ritme del corrent obtingut en l’amplificador.
És convenient respectar la normativa del fabricant en cada cas, ja que sobrepassar els límits només comporta el deteriorament dels altaveus i mai un so de major qualitat. Molts perifèrics que es distribueixen actualment tenen integrats els altaveus, com per exemple pantalles, teclats o inclús caixes d'ordinador. Aquests altaveus són comodes, discrets i no ocupen espai, però, al contrari no tenen una excel.lent qualitat de so, encara que són perfectament vàlids per a l'us normal en un ordinador.
Les característiques principals d’aquest dispositiu són:
| Fidelitat de resposta | indica la resposta del dispositiu a diferents freqüències. |
| Rendiment | relació entre la potència elèctrica aplicada i la sonora obtinguda. |
| Distorsió | expressa el nivell de deformació que el dispositiu genera sobre el senyal elèctric aplicat |
| Direccionalitat | indica la forma del so generat, així com la seva zona d’influència. |
Els auriculars i els altaveus:
La principal
diferència que existeix entre aquests és que mentre els auriculars necessiten una petita
quantitat d'energia per funcionar, els altaveus per reproduir el so, al contrari, precisen
una gran quantitat d'energia, tan més com major sigui la seva potència. Aquesta és la
raó per la qual els auriculars deixen de ser audibles a molt petita distància mentres
que els altaveus no.