Polisacàrids

Els polisacàrids són el resultat de la unió de moltes molècules de monosacàrids mitjançant enllaç glucosídic.
Els polisacàrids poden tenir dues funcions en la natura: la de reserva energètica i l'estructural. En aquest sentit, el tipus d'enllaç alfa o beta que presenten és decisiu: els polisacàrids amb monosacàrids units en enllaç alfa són de reserva energètica i els formats per enllaç tipus beta acostumen a tenir funcions estructurals.

Midó

Constitueix el principal polisacàrid de reserva energètica dels vegetals. en realitat el midó és una mescla, en diferents proporcions segons sigui la font biològica, de dos polisacàrids: amilosa i amilopectina.

Amilosa
L'amilosa és un polisacàrid format per unitats de glucosa unides en enllaç alfa (1,4). Aquest enllaç determina que cada glucosa ocupi un pla aproximat que forma un angle de 120 graus amb la glucosa anterior, donant lloc a una estructura helicoidal.
En la figura es presenta un fragment d'amilosa de 12 glucoses, en realitat arriba a tenir uns centenars de glucoses.

amilosa

Amilopectina
És un polisacàrid ramificat, les seves cadenes principals estan formades per glucoses unides en enllaç alfa (1,4) com en l'amilosa, i presenten cada 15 0 20 glucoses ramificacions en alfa (1,6).
El grau de polimerització de l'amilopectina és molt més gran que en l'amilosa, i arriba a tenir una massa molecular molt elevada.
En la figura es presenta un fragment d'amilopectina que conté només dues ramificacions.

amilopectina

Glicogen
El glicogen és el principal polisacàrid de reserva energètica en els teixits animals. Té una estructura molt semblant a la de l'amilopectina. Només es diferencien en el fet que el glicogen té un grau de ramificació més gran, cada 8 o 15 glucoses.
La seva massa molecular és també molt elevada.

Cel·lulosa
És un polisacàrid format per glucoses unides per enllaç tipus beta (1,4). Els plans de dues glucoses contigües unides amb aquest enllaç són aproximadament paral·lels, amb una lleugera rotació al voltant de l'enllaç glucosídic. això fa que la cel·lulosa tingui una disposició lineal, donant lloc a fibres amb un grau de polimerització molt elevat.

cel·lulosa

Els enzims que hidrolitzen un tipus i un altre d'enllaç glucosídic (alfa i beta) són diferents. Uns estan àmpliament estesos entre tots els éssers vius i, els altres, són molt menys freqüents i es troben generalment en fongs i bacteris.

1.- Quins enzims penseu que són els més abundants, els que hidrolitzen els enllaços alfa glucosídics o els que hidrolitzen els beta glucosídics? Raoneu la vostra resposta