LA PRIMAVERA
És
l'estació festívola de la natura on aquesta s'omple
de fulles, flors i la majoria dels arbres de llurs embrions d'una gran
varietat de fruits tot ja formant-se. Les festes típiques, i
per excel·lència, seran les pasqües, originàries
de tendes, enramades i caramelles (nit de cants i obsequis per a les noies
i inicis de festeigs), bo i procedent de la mare natura; genèricament
i arreu de la cultura mediterrània, a més d'altres, ha estat
una gran tradició que les festes de la primavera comencessin tot
fent rams i ornamentacions vegetals amb diverses branques i fullatges davant
el fet imitatiu que, en aquests dies matolls i arbres s'han presentat
ben guarnits; i ha esdevingut, precisament, un succés ocorregut
gairebé de cop i volta i de mode gratuït. Així tradicions
han portat a guarnir rams de llorer i d'olivera, que eren els símbols
de la victoria i la pau, respectivament; històricament els infants
hi penjaven llaminadures de sucre, caramels, galetes, cintes de coloraines.
I és ben cert tant que altes o baixes, per l'abril són
les pasqües, heretades després des de la cultura grega
i jueva com rams mullats bo pels sembrats, rams mullats de fruits
carregats. Als països del nord d'Europa els rams es pengen
darrera les portes. Llavors les roses d'abril esclaten amb llurs
colors vius i intensos, i la Moreneta, Montserrat, el dia 29. I
ben majestuós ens arriba el patró de Catalunya, Sant Jordi,
i celebrem la diada per tal d'enfortir nous desitjos de millorar els sentiments
d'amor i el respecte per la genuïna cultura.