Hem entrat al pati de
Palau disposats a cantar e escoltar
per fruir tots plegats de l’harmonia que aquestos nobles murs rebran de los
nostres llavis e mos la retornaran, pastada e enriquida, per l’alè de l’aire
que mos envolta.
D’aquesta faiçó volem fer bategar lo nostre cor a l’uníson del batec
de tota la nostra ciutat,
curulla de gent de les viles properes e de tot lo món.
Los nostres cants, que parlen d’amor, d’amistat e de festa, voldrien
simbolitzar la gran festa que cerca
insistentment tota la humanitat.
La nostra capella de música, cantors e ministrers, desitgen a tot home
e a tota dona, gran felicitat en aquestos
dies de singular celebració .
*
* * * * * * * * * * *
-“Tres Morillas...” Les olives, les maçanes e tots los fruits, ¿són
potser més bons si los cullen donzelles?
Més formosos, sí que en són...
-“Bella, de vós som amorós...” Nit e dia e tota la vida l’amor és la música de fons de tot lo nostre
quefer.
-“Jo sóc teu, meva ets tu...” Només los enamorats poden pronunciar aquestes
paraules.
-“Fantasiant amor...” L’amor és la manifestació més noble del nostre
esperit.
-“Niño Dios d’amor herido...” L’amor del nen
diví no pot ser d’altra manera més que universal.
-“Fa una canzone...” Qualsevol cançó que fem ha d’ésser espontània
com la vida mateixa.
-“Chi la gagliarda...” La cançó és dansa e la dansa és cançó.
-“Por unos puertos arriba...” Trist
e sol ab lo seu cavall està lo cavaller; perquè
s’hi trobarà?
-“Muchos van
d’amor heridos...”
L’amor també és tímid..
-“Si em lleví un bon matí...” La dama prega los ocells que anuncien arreu
que ja és maridada.
-“Matona mia cara...” Soldat, rude, no sap dir belles raons, no coneix la
poesia e tampoc les muses l’inspiren; però sí que és capaç d’estimar ab tota l’ànima!
*
* * * * * * * * * * *
Rejovenits per
l’harmonia dels cants, per les belles paraules e per los sentiments més pregons,
sortirem als carrers e gaudirem més de la festa. Desitgem-nos tota classe
de felicitat!
Fins
lo proper any. Adéu-siau.