Al voltant
de les cares del faristol, cantem tots plegats una sola música, com tres són
les persones e una sola divinitat. Idea, paraula e música són també tres
realitats que difícilment subsisteixen l’una sense
les altres: los poemes homèrics s’aprenien cantant; les lliçons més complicades
entraven a la memòria per la porta de la música; res més complert que el
pensament fet mot cantat e escoltat.
Aquest és lo sentit de les cançons que any rera any preparem e oferim a vostès en aquesta festa
singular que ja es fa per desena vegada: deu anys de Renaixement.
Ai! Renaixement, renaixement! Lo nostre sol va renàixer
de les cendres de l’esclat d’una altra estrella preexistent. Un segle reneix
de la vitalitat d’altres segles. La vida neix i reneix;; la nostra ciutat,
com totes, també reviu a cavall de cada celebració i de cada festa.
La capella de música “Vent de dalt” vol ser també
com un reflex lluminós d’aquest esperit; com un eco d’aquest missatge tan bell:
cançons de festa, d’amor, de joia de trobada de cultures e d’optimisme
essencial... Cançons que clourem ab lo cant de l’eco.
* * * * * * * * * * * *
-“Pel
maig que ve...” Aquest maig em posaré la millor roba e potser aconseguiré
l’amor estimat.
-“Amor
que tens ma vida....” Una pavana que
pareix un jurament d’etern amor: “Primer veuràs cansades les ones recular...
ans que el meu pensament t’oblidi un sol moment”.
-“Bella,
de vós som amorós...” Nit e dia e tota
la vida l’amor és la música de fons de
tot lo nostre quefer.
-“Per
tu jo cantaria...” Sí, en aquesta vida e a la propera, l’eterna.
-“¡Ay!, linda amiga...”
Con mi cuerpo garrido "fui por los campos verdes a buscar mi amor".
-“Muchos van d’amor heridos...” L’amor també és tímid..
-“Jo
sóc teu, meva ets tu...” Només los
enamorats poden pronunciar aquestes paraules.
-“Tres
Morillas...”
Les olives, les maçanes e tots los fruits, ¿són potser més bons si los cullen donzelles? Més formosos, sí que en són...
-“Niño Dios d’amor herido...” L’amor
del nen diví no pot ser d’altra manera
més que universal.
-“Matona mia cara...” Soldat, rude,
no sap dir belles raons, no coneix la poesia e tampoc les muses l’inspiren; però
sí que és capaç d’estimar ab tota l’ànima!
-“Chi
la gagliarda...”
La cançó és dansa e la dansa és cançó.
-“L’Eco...” Quan la persona que estima és també estimada és
com un si sentís l’eco de la seva proposta. Resposta fidel e unísona que omple
tot l’espai.
* * * * * * * * * * * *
Ara a tres, ara a quatre veus, hem anat
configurant una sola harmonia, un sol pensament enriquit per lo cant e decorat ab
la melodia. Tres... quatre.... deu anys... lo cant sempre coronarà una nova
vida, un nou renaixement! Fins l’any que ve. Adéu-siau!.