Temps era , bells arbres , temps era
Que em dúieu en festa devora la llar ,
Oh honor de la Rambla , l'antiga riera
De totes les viles que miren la mar.

Oh soques lleument colorides ,
A penes tocades per marca senil,
Columnes lletoses no mai envilides,
I amb tons de mudances d'un dia d'abril!

Oh frondes que us féreu sagrades
Temps ha vora l'aigua de trenes d'argent!
Avui ja propícies a un riu de gentades
Veieu amb desesmes el núvol i el vent.

Oh fulles del plàtan , oh tendra
Naixó quan l'anyada sospira i reviu ,
Rogents quan es colga l'octubre en la cendra,
Parentes del pàmpol en hores d'estiu!

I, oh fulles , oh fulles del plàtan,
Talment cadascuna més gran que la mà!
Quan ve la revolta dels vents que us rebaten,
Amb folls i poetes correu a encaixar.

Oh feixos de branques sonores,
tot l'any amb la fessa de vius cascavells,
car fins quan arriben gelades aurores
us feu fonedissos dessota els ocells!

Ocells, infinita nació que juga ,
Amorosa , lladre , feta d'aire i foc ,
Tan àgil fins veure la Fosca feixuga
Que envolta i apaga la imatge i el lloc!

Avui , món enllà de ma estada ,
Somio l'arbreda de l'or lliscadís ,
Amb trèmules tofes de verda estada ,
Amb fosca i finestres esclat i ombradís.

Oh guaites de veles i d'ones ,
Lleials a les cases i el patri costum ,
Als braços, encara , divines corones ,
I , el seny , esperances negades en llum!

Serens al favor o a la injúria
Del temps , us regala del dia el delit,
I en fi de vesprada sou alta boscúria
Amb gran penjarella dels llums de la nit.

I per al desig en oreja
El bres de les fulles , arreu sospirant ,
Que en lloc d'encauar-nos ens dóna l'enveja
De proes i d'ales , el lluny i el distant.

Perquè si la rama sensible
S'ajunta amb el nostre murmuri divers ,
Les rels bé penetren al llac invisible
De l'aigua que en cercles voltà l'univers.

vocabulari
Senil: relatiu de vellesa, estat de debilitament.
Envilides: menyspreable.
Frondes: abundós en branques.
Propícies: favorablement, a favor d'algu.

1.Aquí l'autor ens fa una descripció de la situació, són arbres que estan a la Rambla de manera perpendicular , ja que el poeta diu que els arbres miren la mar.

2.Josep Carner fa una referència a l'estat fisic d'aquests arbres en l'època primaveral, ens anomena el mes d'Abril, possiblement per la temparatura que fa en aquesta època , fa que els troncs dels arbres esdevinguin lletosos.

3.Aquest arbre posseeix un gran nombre de fulles, les quals provoquen unes menes de onedes sobre la gent , gràcies el vent que les mou d'una banda a una altra;en aquest fragment predominan les metafores.

4.L'arbre seguent,és un arbre jove que conté molta vitalitat. Es tracta d'un arbre plataner, l'autor ens explica els diferents procediments que té el seu fulletatge, ens ho explica amb un ordre cronologic, és a dir, la fulla es verda i conforme passa el temps es va tornant vermellosa.

5.Segueix parlant del mateix tipus d'arbre, ens comenta que encara que la fulla sigui molt gran , el vent té la capacitat de moure-la,aquest moviment ha servit de molt per a poetes , els quals els hi recordaven a estats d'ànim puntuals en la vida d'un ser.

6.'branques sonores'= branques que amb el vent provoquen una mena de soroll lleuger. El poeta ens descriu l'efecte auditiu que aquestes branques provoquen quan es toquen amb el vent, i que de certa manera fa competència amb els ocells que també fan soroll.

7.L'autor aquí es permet fer un 'parèntesi' i ens parla dels seu sentiment vers la nació , ens compara l'ocell amb la nació que segons ell totes dues son lliures.

8.Josep Carner exposa els seus sentiments .Somia amb els esplendits arbres que tenen tanta verdor, tantes fulles, que aporten una ombra suau a la Rambla. És un sentiment mol maco de l'autor , realment , ell li dóna vida a aquests arbres.

9.Aquí torna a una realitat, segueix discrivin els arbres.De la mateixa manera que els veu. Abans la Rambla era un riu, i els arbres no hi eren, ara els arbres fan la mateixa sensació d'aigua. L'autor parla de un passat i de un present , les coses canvien però la gent continua i segueix sent la mateixa.

10. Acaba el poema parlant-nos del que envolta aquests arbres , la gent. Ens parla d'una gent serena que tan com de dia com de nit envolta els arbres .Fa referència també a una 'essencia' , possiblement vol dir, que la Rambla no seria una Rambla sense els arbres, l'arbre és el que li dóna vida a la Rambla.