El
diferent grau de llum que un objecte absorbeixi o rebutgi donarà
com a resultat a la imatge uns valors de to que aniran des del blanc
al negre, passant per una sèrie de grisos. Tota la gamma de tons
possibles constitueix l'escala de tons.
 |
ºLa
mirada es dirigeix a allò més il·luminat, al to més
clar abans que a les zones més obscures.
|
 |
Al
contrari, si es dóna un enquadrament de gran qualitat, allò
primer que atraurà la mirada serà un objecte obscur.
|
Usos del
color al cinema:
El
color pictòric. Intenta evocar el colorit dels quadres i fins i
tot la seva composició.
|
El
color històric. Intenta recrear l'atmosfera cromàtica d'una
època.
|
 |
El
color simbòlic. S'usen els colors en determinats plans per a suggerir
i subratllar efectes determinats.
|
El
color psicològic. Cada color produeix un efecte anímic diferent.
Els colors freds (verd, blau, violeta) deprimeixen i els càlids
(vermell, taronja, groc) exalten.
|
El color
i la perspectiva: els colors càlids donen impressió de proximitat,
i els freds de llunyania. També hi influeix el valor de la intensitat
tonal de cada color: els valors alts, il·luminats, suggereixen grandiositat,
allunyament, buidor... Els valors baixos, poc il·luminats, suggereixen
apropament.
Els
fons il·luminats i clars intensifiquen els colors, donen ambient
d'alegria i els objectes tenen més importància en el seu
conjunt. Els fons obscurs debiliten els colors, entristeixen els objectes
que es difuminen i perden importància en el conjunt.
El
color serveix per a centrar l'atenció, afavorir el ritme en la narració
i en el muntatge, i expressar amb més força certs moments.
Menú
