A mesura que les tropes feixistes avancen van fent presoners, entre els quals també hi ha força dones amb criatures o en estat. Tots aquests nens -i els que naixeran- que ingressen a la presó amb les seves mares passaran els primers anys de la seva vida privats de llibertat per ser fills de rojos.

Milers de famílies republicanes fugen cap a la frontera o en vaixells. A França, els republicans vençuts són internats en camps de refugiats on morirà força gent, sobretot nens.

En acabar la guerra, molts nens van ser repatriats a Espanya des dels camps. Un bon nombre van a parar a internats on patiran el distanciament familiar, gana, fred, malalties…
Però molts d'altres van exiliar-se. La majoria van sobreviure a l'exili a França, URSS, Amèrica Llatina...
Dels 30 mil nens exiliats, gairebé tots tornaran, excepte 3 mil -la majoria del nord d'Espanya- que van anar a la URSS. Pocs d'aquests retornaran, ja jubilats i una vegada establerta la democràcia espanyola. Entre els que es van quedar a la URSS, més de 200 nens van morir de fam i malalties durant la guerra mundial. Hostatges de Stalin i del PCE, temorencs de la repressió franquista o de la pobresa de la postguerra, van seguir vivint a la URSS on van poder estudiar.