Context






| La 
        dècada dels anys 20: Per a Catalunya, una època contradictòria en la qual 
        la repressió de les reivindicacions socials i nacionals s'alterna amb 
        el progrés industrial i urbanístic, i la revifalla de la cultura. Una 
        època en què la població continua augmentant: Ja hi ha quasi 450 mil habitants 
        en aquest decenni, i arriben a un total de 2 milions 800 mil. A aquest 
        augment hi va contribuir l'arribada de 320 mil immigrants. La immigració 
        va resoldre, doncs, el problema del dèficit demogràfic que Catalunya havia 
        patit dècades abans. Una immigració, però, que se sent atreta gairebé 
        exclusivament pels nuclis industrials. Això produeix un gran desequilibri 
        de població entre aquests i la resta de les comarques. Unes comarques 
        la majoria de les quals encara depenen del camp. Per a l'agricultura catalana 
        es tracta d'un període de crisi gairebé crònica, a causa d'un sistema 
        polític que permetia l'entrada de productes estrangers i que afavoria 
        poc l'exportació dels productes del país. Un país amb vies de comunicació 
        escasses i dolentes, que encarien el transport, i on es queia en l'excés 
        de producció o -al contrari- en la manca de producció, depenent del producte. 
        En aquesta situació, els agricultors sovint havien de vendre els seus 
        productes a un preu més baix que el de cost. El camp català s'anà empobrint. 
        Succeeix tot el contrari a les grans ciutats. Es dóna una progressiva 
        concentració de la indústria, tradicionalment bastant dispersa, a Barcelona 
        i a les comarques del seu voltant, sobretot les situades a les conques 
        fluvials i al litoral. A Barcelona, la seva organització financera i comercial, 
        i l'existència del port, han pesat fortament en la gran presència de la 
        indústria. A l'octubre de 1920 se celebra la primera Fira 
        de Mostres de Barcelona, al Palau de Belles Arts, al Parc de la Ciutadella, 
        organitzada per l'Associació de Fabricants de Joguines, el Foment del 
        Treball i l'ajuntament per tal de combatre la competència dels productes 
        estrangers, que envaïren els mercats després de la guerra europea. Després 
        d'haver passat per una bona època de producció, lligada a la guerra europea, 
        la indústria tèxtil conegué el 1918 una crisi. Per combatre-la es prengueren 
        mesures proteccionistes i s'aplicà la defensa duanera contra els gèneres 
        estrangers, la qual cosa ajudà el tèxtil a refer-se i a poder gaudir -al 
        llarg d'aquesta dècada- d'un període de prosperitat moderada. El 1929, 
        però, la depressió 
        econòmica mundial portà de nou el tèxtil a la crisi. La indústria 
        metal.lúrgica conegué un procés semblant: Un cop superada una forta crisi, 
        se'n refé i experimentà un gran impuls per mitjà de les noves construccions 
        navals, la fabricació dels metros de Barcelona, de nous tipus de locomotores 
        i de màquines piconadores, i també per mitjà de diverses obres públiques. 
        Igualment, hi conegueren un fort increment la indústria hidroelèctrica, 
        la de la fabricació de productes derivats de l'agricultura i de la ramaderia, 
        la indústria química i la surera. A despit del progrés de les comunicacions 
        terrestres, una bona part del comerç continua duent-se a terme per mar. |