Catalunya anys 20

La dècada dels anys 20: Per a Catalunya, una època contradictòria en la qual la repressió de les reivindicacions socials i nacionals s'alterna amb el progrés industrial i urbanístic, i la revifalla de la cultura. Una època en què la població continua augmentant: Ja hi ha quasi 450 mil habitants en aquest decenni, i arriben a un total de 2 milions 800 mil. A aquest augment hi va contribuir l'arribada de 320 mil immigrants. La immigració va resoldre, doncs, el problema del dèficit demogràfic que Catalunya havia patit dècades abans. Una immigració, però, que se sent atreta gairebé exclusivament pels nuclis industrials. Això produeix un gran desequilibri de població entre aquests i la resta de les comarques. Unes comarques la majoria de les quals encara depenen del camp. Per a l'agricultura catalana es tracta d'un període de crisi gairebé crònica, a causa d'un sistema polític que permetia l'entrada de productes estrangers i que afavoria poc l'exportació dels productes del país. Un país amb vies de comunicació escasses i dolentes, que encarien el transport, i on es queia en l'excés de producció o -al contrari- en la manca de producció, depenent del producte. En aquesta situació, els agricultors sovint havien de vendre els seus productes a un preu més baix que el de cost. El camp català s'anà empobrint. Succeeix tot el contrari a les grans ciutats. Es dóna una progressiva concentració de la indústria, tradicionalment bastant dispersa, a Barcelona i a les comarques del seu voltant, sobretot les situades a les conques fluvials i al litoral. A Barcelona, la seva organització financera i comercial, i l'existència del port, han pesat fortament en la gran presència de la indústria. A l'octubre de 1920 se celebra la primera Fira de Mostres de Barcelona, al Palau de Belles Arts, al Parc de la Ciutadella, organitzada per l'Associació de Fabricants de Joguines, el Foment del Treball i l'ajuntament per tal de combatre la competència dels productes estrangers, que envaïren els mercats després de la guerra europea. Després d'haver passat per una bona època de producció, lligada a la guerra europea, la indústria tèxtil conegué el 1918 una crisi. Per combatre-la es prengueren mesures proteccionistes i s'aplicà la defensa duanera contra els gèneres estrangers, la qual cosa ajudà el tèxtil a refer-se i a poder gaudir -al llarg d'aquesta dècada- d'un període de prosperitat moderada. El 1929, però, la depressió econòmica mundial portà de nou el tèxtil a la crisi. La indústria metal.lúrgica conegué un procés semblant: Un cop superada una forta crisi, se'n refé i experimentà un gran impuls per mitjà de les noves construccions navals, la fabricació dels metros de Barcelona, de nous tipus de locomotores i de màquines piconadores, i també per mitjà de diverses obres públiques. Igualment, hi conegueren un fort increment la indústria hidroelèctrica, la de la fabricació de productes derivats de l'agricultura i de la ramaderia, la indústria química i la surera. A despit del progrés de les comunicacions terrestres, una bona part del comerç continua duent-se a terme per mar.